Leonor
Léonor | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Juan Luis Buñuel |
Protagonistes | |
Producció | Michel Piccoli |
Guió | Bernardino Zapponi, Jean-Claude Carrière, Roberto Bodegas i Juan Luis Buñuel |
Música | Ennio Morricone |
Fotografia | Luciano Tovoli |
Muntatge | Pablo González del Amo |
Productora | Arcadie Productions Films 66 Goya Producciones Cinematográficas S.A. Serafín Ignacio García Trueba Transeuropa Film Uranus Productions France |
Distribuïdor | Manuel Salvador |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Espanya i Itàlia |
Estrena | 1975 |
Durada | 101 min |
Idioma original | francès |
Color | Eastmancolor |
Descripció | |
Gènere | cinema de vampirs, cinema fantàstic, drama i cinema de terror |
Leonor és una pel·lícula de terror hispano-franco-italiana del 1975 escrita i dirigida per Juan Luis Buñuel (fill de Luis Buñuel). El guió de Roberto Bodegas és inspirat en un conte de Ludwig Tieck i la banda sonora és d'Ennio Morricone. Fou protagonitzada per Michel Piccoli, Liv Ullmann i Ornella Muti.[1][2][3] Va ser projectat com a part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1975.[4]
Sinopsi[modifica]
Quan la seva dona Leonor mor per una caiguda del seu cavall causada per bandolers, Richard resta inconsolable. Malgrat això, es casa amb la jove Catherine, però és turmentat per les visions de la difunta. Arribats a la seva tomba, es troba amb un vell bruixot que s'ofereix perquè pugui tornar-la a veure. Leonor torna a la vida, però els nens de la regió són assassinats un per un.
Repartiment[modifica]
- Michel Piccoli: Richard
- Liv Ullmann: Leonor
- Ornella Muti: Catherine
- Antonio Ferrandis: Thomas, el servent
- Carmen Maura: la jove serventa
- Josep Maria Caffarel i Fàbregas: el metge
- Georges Rigaud: el pare de Catherine
Crítiques[modifica]
« | La història es desplega en un ambient que busca el realisme més que un conte de fades.[5] | » |
« | El tema fantàstic (...) ha caigut subtilment en un context medieval de concreció quotidiana. | » |
— Comentari del diccionari Morandini que dona a la pel·lícula dues estrelles i mitja de cinc.[6] |
Referències[modifica]
- ↑ Xavier Kawa-Topor. Le Moyen Âge vu par le cinéma européen. Centre européen d'art et de civilisation médiévale, 2001.
- ↑ Román Gubern. El Cine Español en el Exilio. Lumen, 1976. ISBN 8426411193.
- ↑ Paolo Mereghetti. Il Mereghetti - Dizionario dei film. B.C. Dalai Editore, 2010. ISBN 8860736269.
- ↑ Pel·lícules a la selecció de 1975 al web del Festival
- ↑ Léonor sul dizionario dei film horror di Salvagnini Rudy
- ↑ Commento de Il Morandini su Mymovies.it