Leopoldo Palacios Morini

Leopoldo Palacios Morini
Biografia
Naixement	29 desembre 1876 ; Oviedo (província d'Astúries)
Mort	23 desembre 1952 (75 anys); Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
	3 de gener de 1916 – 10 de gener de 1918
	← Francisco Zarandona Valentín Felipe González Gómez →
Circumscripció	Villalpando
	29 d'abril de 1923 – 15 de setembre de 1923
	← Antonio Rodríguez-Arango Méndez
Circumscripció	Tinéu
Dades personals
Formació	Universitat d'Oviedo
Es coneix per	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Activitat
Partit	Partido Reformista
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Família
Fills	Leopoldo-Eulogio Palacios Rodríguez

Leopoldo Palacios Morini (Oviedo, 29 de desembre de 1876 - 23 de desembre de 1952) fou un polític i jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en dret a la Universitat d'Oviedo i durant els seus anys d'estudiant va col·laborar a Revista Critica de Historia y Literatura, Boletín de la Institución Libre de Enseñanza i La España Moderna. Va tenir com a professors Leopoldo Alas Clarín, Adolfo Álvarez-Buylla y González-Alegre, Adolfo González Posada y Biesca i Rafael Altamira y Crevea, entre d'altres, que el van introduir en el krausisme.^[1] El 1899 es va doctorar en dret a la Universitat Complutense de Madrid amb la tesi La progresión científica del derecho penal. El 1901 la Universitat d'Oviedo el va pensionar perquè visités Europa i el 1908 la Junta d'Ampliació d'Estudis el becà per visitar Alemanya. Fruit de les seves experiencies fou Las Universidades populares (1908). En 1910 formà part del patronat de la Residencia de Estudiantes.^[2]

Milità políticament al Partido Reformista de Melquíades Álvarez, amb el que fou elegit diputat per Villalpando (província de Zamora) a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1916 i pel de Tinéu a les de 1923.^[3] També treballà a l'Instituto de Reformas Sociales i el 1923 fou breument subsecretari d'Hisenda amb José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo. Durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola va continuar com a cap del Servei de Cultura Social del Ministeri de Treball, i el 1926 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Premis i fites
Precedit per: Adolfo Bonilla y San Martín	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 36 1926-1952	Succeït per: León Martín-Granizo Rodríguez