Leslie Cannold

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeslie Cannold

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Port Chester (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Wesleyana
Universitat de Monash
Universitat de Melbourne
Scarsdale High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, activista pels drets de les dones, activista pels drets humans, assagista, novel·lista, escriptora, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Melbourne Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2543998 Modifica el valor a Wikidata
La Dra. Leslie Cannold, en el TED x Canberra 2012, sobre l'avortament

Leslie Cannold (Port Chester, Nova York, 1 d'abril del 1970) és una filòsofa docent, escriptora i activista feminista australiana.[1]

Oriünda d'Armonk; va viure a Scarsdale, Nova York; i als vint anys, Leslie migrà a Melbourne.[2] Començà a escriure en The Age com a columnista de la secció d'opinió i educació, mentre criava els fills, i acabava els estudis de postgrau.[3]

Autora de no-ficció, i novel·lista, Cannold és coneguda en la ràdio i la televisió australianes. Fa conferències sobre ètica, polítiques de gènere i drets reproductius. El 2005, fou nomenada una de les vint intel·lectuals públiques més importants d'Austràlia, pel periòdic The Age.[4]

El 2011, la guardonà Humanista Australiana de l'Any el Consell de Societats Humanistes Australianes.[5]

Educació i carrera[modifica]

Estudià a la Universitat Wesleyan psicologia i teatre, té màsters en arts i en bioètica per la Universitat de Monash, on treballà per a Peter Singer, en el Centre de Bioètica Humana. Obtingué el doctorat en educació per la Universitat de Melbourne; i després treballà en el Centre de Filosofia Aplicada i Ètica Pública dirigida per C. A. J. Coady.[6] El 2011, manté llocs adjunts en totes dues universitats. Deixà les ocupacions acadèmiques el 2006 per a dedicar-se a escriure i fer conferències a temps complet.

Cannold és coneguda com una de les principals pensadores públiques d'Austràlia.[7] El 2005 fou nomenada, amb Peter Singer, Gustav Nossal i Inga Clendinnen, com una de les vint principals intel·lectuals públiques australianes.[8] El 2013, fou nomenada en la Llista de Power Index de les deu personalitats més influents d'Austràlia.[9]

Obra[modifica]

Llibres i columnes[modifica]

En la seua columna quinzenal de Dilema moral de Cannold ha aparegut a Sydney's Sunday, Sun-Herald des del 2007.[10] Abans d'això, era columnista ocasional en The Age. La seua opinió també han aparegut al Sydney Morning Herald, Crikey!, The Herald Sun, ABC The Drum Unleashed, The Courier Mail, i el diari The Australian. El 2011, fou guardonada amb un EVA, per un article d'opinió en Sunday Age sobre l'agressió sexual.[11]

Llibres[modifica]

Ha publicat sobre diferents temes com ara el dol, la circumcisió, la sida, la manipulació genètica, la gestació "ex utero" i la regulació de les tecnologies de reproducció assistida (ART).

  • El guardonat The Abortion Myth: Feminism morality and the hard choices women make (El mite de l'avortament: la moral del feminisme i les decisions difícils que prenen les dones)[12][13][14]
  • What, No Baby?: Why women are losing the freedom to mother and how they ca get it back (Què, no bebè?: Per què les dones estan perdent la llibertat de ser mares i com poden recuperar-la?), inclòs en la llista dels 101 llibres principals d'Australian Financial Review.[15][2]
  • La seua primera obra de ficció The Book of Rachael (El llibre de Rachel), una novel·la històrica, publicada el 2011; i reimpresa el 2012.[16]
Capítols[modifica]
  • Sperm Wars (Guerres de l'Esperma). (2005)[17]
  • The Australian Book of Atheism (El llibre australià d'ateisme) (2010),[18]
  • Destroying the joint (Destruint l'articulació) (2013).[19]

En ràdio i TV[modifica]

Durant anys ha parlat sobre la vida, el treball i l'ètica amb una coneguda locutora de ràdio i televisió, Virginia Trioli, en 774 ABC Melbourne, i en Ràdio 4BC i en el programa matutí de Deborah Cameron en 702 ABC Sydney. El 2013, parlava de tòpics d'ètica, amb Angela Owen en ABC Central West, i fou una convidada regular en el programa polític d'ABC TV Q&A i en el programa Compass00 d'ABC TV.[21]

Activisme[modifica]

Cannold és expresidenta de Reproductive Choice Austràlia (Elecció Reproductiva Austràlia), una coalició nacional d'organitzacions a favor de l'elecció, que tingueren un paper clau en l'eliminació de la prohibició de la droga abortiva RU486 el 2006; i de Pro Choice Victoria (Pro Elecció Victoria), fonamental en la decriminalització de l'avortament a Victoria el 2008.

El 2011, cofundà el lloc de referència d'oradors sense afany de lucre No Chicks No Excuses.[22]

I, el 2011, la guardonaren com a Humanista Australiana de l'Any en reconeixement a la seua contribució al debat públic sobre una àmplia gamma de qüestions ètiques, de particular importància per a les dones.[23] La seua conferència en TED sobre l'avortament la van veure més de 35.000 persones, i el 2016, va parlar a uns 6.000 activistes de 169 estats en la conferència International Women Deliver de Copenhaguen sobre l'estigma de l'avortament.[24][25]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Leslie Cannold» (en anglés). Alchetron, 23 d'abril de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Panellist: Dr. Leslie Cannold». Q&A. Australian Broadcasting Corporation. [Consulta: 27 juliol 2013].
  3. ↑ «Leslie Cannold» (en anglés). How Ling Pixel, 2018.[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Brain Power». Fairfax Media, 18-04-2005 [Consulta: 7 abril 2011].
  5. ↑ «Dr Leslie Cannold Australian Humanist of the Year for 2011» (en anglés). 'Council of Australian Humanist Societies', 28 d'agost de 2011. Arxivat de l'original el 2011-08-28. [Consulta: 8 novembre 2022].
  6. ↑ «Leslie Cannold». Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2010.
  7. ↑ Lindsay Tanner. «A public role for intellectuals» (en anglés). The Australian, 8 de desembre de 2010.
  8. ↑ Shane Green & David Rood. «Brain power» (en anglés). The Age, 18 d'abril de 2005.
  9. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 11 de novembre de 2014. [Consulta: 11 novembre 2014].
  10. ↑ «Leslie Cannold – National Times». [Consulta: 7 abril 2011].
  11. ↑ «The EVA Media Awards». Arxivat de l'original el 18 de juny de 2011. [Consulta: 15 juny 2011].
  12. ↑ «Award Winning Wesleyan Books». Arxivat de l'original el 31 de maig de 2010.
  13. ↑ Cannold, Leslie. The Abortion Myth: Feminism morality and the hard choices women make. St. Leonards, N.S.W: Allen & Unwin, 1998. ISBN 1-86448-522-1. 
  14. ↑ Cannold, Leslie. The Abortion Myth: Feminism morality and the hard choices women make. Hanover, N.S.W: University Press of England, 2000. ISBN 0-8195-6377-3. 
  15. ↑ Cannold, Leslie. What, no baby? : why women are losing the freedom to mother, and how they can get it back. Fremantle, W.A: Fremantle Arts Centre Press in partnership with Curtin University of Technology, 2005. ISBN 1-920731-88-1. 
  16. ↑ Cannold, Leslie. The Book of Rachael. Melbourne, VIC: Text Publishing Company, 2011. ISBN 978-1-921758-08-9. 
  17. ↑ Cannold, Leslie. «'Walking wallets and one-stop sperm shops': How men fear that women see them in the postmodern reproductive age». A: Jones, Heather-Grace.. Sperm wars : the rights and wrongs of reproduction. Sydney: ABC Books for the ABC Broadcasting Corporation, 2005. ISBN 0-7333-1542-9. 
  18. ↑ «The Australian Book of Atheism». Arxivat de l'original el 13 de desembre de 2010.
  19. ↑ Cannold, Leslie. «Destroying the joint starts at home». A: Caro. Destroying the joint. St Lucia, Queensland, Australia: University of Queensland Press, 2013, p. 35–44. ISBN 9780702249907. 
  20. ↑ Silicon Valley egg plan no revolution: Ethicist. Australian Broadcasting Corporation. 
  21. ↑ «Leslie Cannold: Ethicist and writer». Compass. Australian Broadcasting Corporation. Arxivat de l'original el 31 de gener de 2016. [Consulta: 9 desembre 2015].
  22. ↑ «No Chicks, No Excuses». Radio Adelaide [Adelaide], 16-02-2011 [Consulta: 13 març 2019]. Arxivat 2016-04-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 21 gener 2023].
  23. ↑ «Australian Humanists of the Year (AHOYs)».
  24. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2017. [Consulta: 13 març 2019].
  25. ↑ «Women Deliver 4th Global Conference» (en anglés). Women Deliver, 16–19 de maig de 2016.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leslie_Cannold&oldid=33162615»