Liberación Andaluza
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia política | nacionalisme andalús | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1985 | ||||
| Lloc web | liberacionandaluza.wordpress.com | ||||
Liberación Andaluza (LA) és un partit polític andalús constituït el 1985[1][2][3] o 1986,[4] actiu fins a 1989 i d'ideologia andalusista islamitzant.[5]
Història[modifica]
Va tenir el seu origen en la Yama'a Islámica de Al-Andalus.[1] La formació va prendre idees de Blas Infante,[6][7] però va portar més lluny els seus plantejaments referents a la identitat andalusa,[3] proposant l'oficialitat de l'àrab a Andalusia.[8] Descrita com a organització obertament anticasticista[9] i separatista,[10][3] alguns dels seus principals líders haurien estat Abderramán Ortiz Molera[11] i Yasser Calderón.[12] En paraules de Christiane Stallaert la formació era de l'opinió que «l'Islam no és una religió pròpiament dita, sinó l'expressió del "geni", de l'"estil" particular andalús».[13]
Amb vocació irredemptista, defensava una Andalusia composta per l'actual comunitat autònoma d'Andalusia, la Regió de Múrcia, la província extremenya de Badajoz, la Serra d'Alcaraz, l'Algarve portuguès i Gibraltar.[8] La formació al·legava l'incompliment dels acords aconseguits a les Capitulacions de Granada[14] i una suposada colonització del territori andalús per part d'Espanya.[14] Els seus resultats electorals han estat descrits com a «irrellevants» malgrat l'empremta de la seva proposta d'andalusisme històric entre la població musulmana andalusa[15] i la pròpia formació com un «grupucule polític».[16] Va obtenir 5.996 vots (0.18%) a les eleccions al Parlament d'Andalusia de 1986. El major èxit electoral de Liberación Andaluza va ser a les eleccions municipals espanyoles de 1987, quan es va situar com la tercera força política a l'Ajuntament d'Algesires, després del PSOE i Alianza Popular, amb 3 regidors.[14][17]
Segons Christiane Stallaert la plataforma s'hauria dissolt cap a 1989, almenys com a «moviment polític», a conseqüència del seu escàs èxit,[9] circumstància que també recolza Susan Martin-Márquez,[3] encara que en 2015 encara apareixia registrat en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.[18]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Stallaert, 1998, p. 99.
- ↑ Rosón Lorente, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Martin-Márquez, 2008, p. 302-303.
- ↑ Peña Ramos i Llera Ramo, 2013, p. 144.
- ↑ Stallaert 2003, p. 23 ; Stallaert 1998, p. 99.
- ↑ Stallaert, 1998, p. 99-104.
- ↑ Stallaert, 2003, p. 23.
- ↑ 8,0 8,1 Zabaltza Pérez-Nievas, 2008, p. 372.
- ↑ 9,0 9,1 Stallaert, 1998, p. 106-107.
- ↑ Minahan, 2002, p. 113.
- ↑ Stallaert, 1998, p. 114.
- ↑ Rosón Lorente, 2008, p. 91-93.
- ↑ Stallaert, 1998, p. 105.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Rosón Lorente, 2008, p. 91-92.
- ↑ Corpas Aguirre, 2010, p. 342.
- ↑ González Jiménez, 1998, p. 36.
- ↑ Stallaert, 1998, p. 99-107.
- ↑ «Liberación Andaluza». Registro de partidos políticos. Ministerio del Interior. Arxivat de l'original el 2017-09-30. [Consulta: 24 octubre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Bibliografia citada
- Corpas Aguirre, María de los Ángeles «Comunidades musulmanas en España (1960-: identidad religiosa y dimensión política de una minoría trasnacional en crecimiento». Espacio Tiempo y Forma. Serie V, Historia Contemporánea, 22, 2010. ISSN: 1130-0124.
- González Jiménez, Manuel. Andalucía a debate. Universitat de Sevilla, 1998. ISBN 9788447204854.
- Martin-Márquez, Susan. Disorientations: Spanish Colonialism in Africa and the Performance of Identity (en anglès). Yale University Press, 2008. ISBN 9780300152524.
- Minahan, James. Encyclopedia of the Stateless Nations: A-C. 1. Greenwood Publishing Group, 2002. ISBN 9780313321092.
- Peña Ramos, José Antonio «El impacto del Partido Renacimiento y Unión de España en el proceso de articulación sociopolítica de los musulmanes en España» (en anglès). Debates, 7, 2, mayo-agosto 2013, pàg. 137‐158. ISSN: 1982-5269.
- Rosón Lorente, Francisco Javier. ¿El retorno de Tariq? Comunidades etnorreligiosas en el Albayzín granadino. dirigida per Gunther Dietz. Granada: Editorial de la Universidad de Granada, mayo de 2008. ISBN 978-84-691-4584-5 [Consulta: 7 desembre 2015]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Stallaert, Christiane. Etnogénesis y etnicidad en España: Una aproximación histórico-antropológica al casticismo. Anthropos Editorial, 1998. ISBN 84-922335-7-5.
- Stallaert, Christiane. «La cuestión conversa y la limpieza de sangre a la luz de las conceptualizaciones antropológicas actuales sobre la etnicidad». A: Pere Joan i Tous y Heike Nottebaum. El olivo y la espada: Estudios sobre el antisemitismo en España (siglos XVI--XX). Walter de Gruyter, 2003, p. 1-28. ISBN 9783110922158.
- Zabaltza Pérez-Nievas, Xabier «La Vasconia peninsular y organización territorial española». Iura vasconiae: revista de derecho histórico y autonómico de Vasconia. Fundación para el Estudio del Derecho Histórico y Autonómico de Vasconia, 5, 2008, pàg. 341-381. Arxivat de l'original el 2015-04-02. ISSN: 1699-5376 [Consulta: 7 desembre 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- Bibliografia addicional
- Olmo Garrudo, Alicia del «Liberación andaluza: un proyecto musulmán para Andalucía». Awraq: Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo, 18, 1997, pàg. 151-170. ISSN: 0214-834X.
Enllaços externs[modifica]
- Web en memòria de Liberación Andaluza Arxivat 2019-07-12 a Wayback Machine.