Llei de Chargaff
La Llei de Chargaff o Regla de Chargaff, formulada per Erwin Chargaff a finals dels anys 1940, tracta sobre la relació quantitativa de les bases nitrogenades que formen l'ADN en forma de nucleòtids.[1] Va ser una de les bases de James Watson i Francis Crick per a postular la teoria de la doble hèlix de l'ADN.
Primera llei de la paritat[modifica]
La llei de Chargaff estableix que la quantitat de bases Adenina (A) és igual a la quantitat de Timina (T), i la quantitat de bases Guanina (G) és igual a la quantitat de Citosina (C).[1] De manera que la suma de bases nitrogenades púriques (A i G) és igual a la suma de les pirimidíniques (T i C). Així s'estableix la complementarietat de les bases nitrogenades en l'ADN.
Segona llei de la paritat[modifica]
Els estudis de Chargaff també van establir que la proporció de bases nitrogenades era semblant en els diferents òrgans d'un mateix organisme, però que aquestes proporcions eren específiques i diferents per a cada espècie. Aquests resultats refutaven creences prèvies que afirmaven que l'ADN era la repetició de les quatre bases amb una monotonia i sense cap altra rellevància. Des d'aleshores, la comunitat científica va començar a creure que era en l'ADN i no en les proteïnes on es determinava l'especificitat molecular biològica dels organismes.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Chargaff, et al. (1951): p. 223-230
Obres referenciades[modifica]
- Chargaff, Erwin; Lipshitz, Rakoma; Green, Charlotte; Hodes, M. E. «The composition of the desoxyribonucleic acid of salmon sperm» (en anglès). Journal of Biological Chemistry, núm. 192, 25-04-1951 [Consulta: 8 abril 2013].
Enllaços externs[modifica]
- "Chargaff, Erwin." «Complete Dictionary of Scientific Biography». 2008. Encyclopedia.com. (8 d'abril de 2013).