Llengües dené-caucàsiques
 Un mapa que mostra la possible extensió de les llengües que normalment es consideren membres de la proposada família lingüística dené-caucàsica.  | |
| Tipus | família lingüística i macrofamília |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| ens entitat no física llenguoide | |
Les llengües dené-caucàsiques és una teòrica macrofamília o superfamília de llengües que inclouria les llengües sinotibetanes, las caucàsiques septentrionals, les ienisseianes, les llengües na-dené, el basc i llengües extintes com les hurro-urartianes, el hatti, l'ibèric i el sumeri.[1] Aquesta teoria es basa en un grapat de cognats i una evidència considerada feble, per la qual cosa la majoria dels lingüistes no accepten aquesta unitat filogenètica com una unitat provada, més enllà de tot dubte, i la consideren una proposta altament especulativa. Les llengües dené-caucàsiques sovint se solen agrupar amb les llengües àustriques en una macrofamília denominada dené-daic.[1]
La teoria, formulada per primera vegada el 1980 per Serguei Stàrostin, es basa en gran part en el treball d' Alfredo Trombetti, Karl Bouda i Edward Sapir. Molts lingüistes, en particular John Bengtson, han proposat la inclusió del basc també, però el bascòleg francès Michel Morvan no ho va acceptar enterament.
Morfemes[modifica]
Per provar la hipòtesi dené-caucàsica s'han proposat alguns morfemes:
| Persona | Proto-dené–caucàsic | Proto-basc | Proto-caucàsic | Proto-burushaski | Proto-sinó-tibetà | Proto-ienissei | Proto-na-dené | sumeri |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 sg. | /ŋV/ | /ni/, /n/- | /nɨ/ | /a/- | /ŋaː/- | /ŋ/ | /nV/ | /ŋa(e)/ |
| /d͡zV/ | -/da/-, -/t/ | /zoː/ | /d͡ʑa/ | /ʔad͡z/ | -/t͡s(a)/-, -/s/ | |||
| /kV/ | /gu/ /g/- (pl.) | /ka/- | ||||||
| 2 sg. | /KwV/ | /hi/, /h/-, -/ga/- | /ʁwVː/ | /gu/-~/go/- | /kwa/- | /(V)k(V)/ | /ʔaxʷ/ | /kV/ |
| /u̯Vn/ | -/na/- | /u̯oː-n/ | /u-n/ | /na-(ŋ)/ | /ʔaw/ | /wV/ | ||
| 3 sg. | /w/- or /m/- | /be-ra/ | /mV/ | /mu/- | /m/- | /wV/ | ||
| 2 pl. | /su/ | /su/, /s/- | /ʑwe/ | /t͡sa(e)/ |
Comparació lèxica[modifica]
Els numerals reconstruïts per a diferents protollengües incloses en diferents versions de la hipòtesi dené-caucàsica són:
| GLOSSA | PROTO-SINÓ-TIBETÀ | PROTO-CAUCÀSIC-NOr | PROTO-CAUCÀSIC-NOcc | PROTO-BASC | Íber | Hurrita | Buruixaski | PROTO-IENISSEI | PROTO-NA-DENÉ | Sumeri |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | *g-tjig | *ʦ(ħ)ɑ | *za | *bade | *ban | *sukki | han | *qūča | *tɬak'aih | *diš |
| 2 | *g-nis | *qʷ'ə | *tʼqʷʼa | *biga | *bina | *sina | alto | *xina | *nak'i | *nim |
| 3 | *g-sum | *Łeb(u) | *ɬːə | *(h)er-ahur | *kilu | *kiga | usko | *tonya | *taq'i | *eš |
| 4 | *b-lij | *umqʼi~ </br> *moqʼu |
*pʼɬʼa | *larr-ahur | *laur | *tumni | walto | *šai-ga | *dink'e | *limmu |
| 5 | *b-ŋa </br> *l-ŋa |
*p-Łu | *sx̂ʷə | *bortz | *borst | *narja | ʦʰundo | *qal-ga | *ia | |
| 6 | *d-ruk </br> *k-ruk |
*ji-rẽŁə- | *ɬʷə | *sei | *sei | *seze | mišindo | *xog-ga | *sekela | *aš |
| 7 | *s-nis | *wərɬ- | *bɮə | *bortzaz-bi | *sisbi | *sindi | tʰalo | *gosts-idi | *imin | |
| 8 | *br-gjat | * m bərɬ- | *ɣa | *zortzi | *sorse | *kira | altambo | *ussu | ||
| 9 | *d-kəw | *wərkʼʷi- | *bʒʷʲə | *bade- </br> -(e)ratzi> |
*tamri | hunčo | *ilimmu | |||
| 10 | *tsij | *wət͡sʼ- | *bɕʼʷə | *(h)anbar | *abar | *eman | torum | *qo-(ga) | *tu |
En les formes anteriors no s'aprecien gaires coincidències.
Subgrups destacats[modifica]
Si bé la hipòtesi dené-caucàsica és molt controvertida, altres propostes podrien tenir més suport com en els casos següents:
- Llengües macro dené-daic : Grup proposat per Sergei Starostin (2005), que basant-se en les seves anàlisis lingüístiques les llengües dené-caucàsiques estan relacionades amb les llengües áustricas.[1]
- Llengües macro-caucàsiques : Grup proposat per John Bengtson en 1997 que pensa que, dins del dené-caucàsic, les llengües norcaucàsiques, vascòniques i el burushaski formen una macrofamília[2] basant-se en moltes arrels de paraules compartides, així com similituds en la gramàtica.
- Llengües dené-ienisseianes : Grup proposat per Alfredo Trombetti en 1923 [3] que agrupa les llengües na-dené amb les ienisseianes, les quals presentarien similars característiques tipològiques.
- Llengües sino-àustriques En conflicte amb la hipòtesi dené-caucàsica, des de Li (1937) a Starosta (2005) s'ha suggerit una relació entre les llengües sinotibetanes i altres llengües del Sud-est Asiàtic, la qual cosa ha tingut el suport de molts lingüistes xinesos, a diferència dels lingüistes occidentals. S'ha reportat que la família més propera a la sino-tibetana seria la hmong-mien, d'acord amb tècniques de biologia computacional.[4]
Diversos d'aquests grups proposats poden considerar-se subgrups del dené-caucàsic, encara que l'existència del grup sino-àustric només implicaria l'exclusió del sino-tibetà del dené-caucàsic.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Starostin, Sergei [i.e. Sergej Anatol'evič Starostin]. 2005. Current state of long-range linguistic taxonomy. Paper presented on 9 June 2005 at Leiden University on the occasion of the conferral of an honorary doctorate upon him.
- ↑ BENGTSON, John D., 1997a. "Ein Vergleich von Buruschaski und Nordkaukasisch [A comparison of B. and North Caucasian]." Georgica 20: 88–94.
- ↑ Trombetti, Alfredo. 1923. Elementi di glottologia. Bologna. pp.486, 511
- ↑ Gerhard Jäger 2015, Support for linguistic macrofamilies from weighted sequence alignment. Current Issue > vol. 112 no. 41 > Gerhard Jäger, 12752–12757, doi: 10.1073/pnas.1500331112