Llengües equatorials

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües equatorials
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius6.200.000 Modifica el valor a Wikidata
EstatEquador, Perú, Brasil, Colòmbia, Bolívia i Paraguai Modifica el valor a Wikidata

Les llengües equatorials, proposada per Joseph Greenberg (1956, 1987), és una hipòtesi de família lingüística que proposa que diverses grups de llengües sud-americanes, entre elles: les macroarawak, macro-tupí, macro-jívares, les uru-chipaya i un bon número de llengües aïllades, estan emparentades dins d'una unitat filogenètica vàlida.

Val a dir que aquesta hipòtesi, igual que altres propostes per Greenberg per al continent americà, ha estat àmpliament qüestionada per diversos especialistes en aquestes llengües, per basar-se en una metodologia amb un marge d'error massa alt (Landaburu, 1999) i sobre una evidència lingüística feble. Per aquesta raó la majoria dels especialistes consideren la proposta altament especulativa.[1]

Classificació[modifica]

Greenberg proposa que la macrofamília equatorial com una divisió de l'Amerindi meridional incloent diverses famílies. Aquesta classificació ha variat des de la primera proposta (1956), fins a l'última (1987). D'acord amb l'última proposta de Greenberg (1987), el tronc equatorial seria part del fílum Equatorial-Tucano, en el qual estarien també les llengües macro-tukano.

Greenberg (1956)[modifica]

El grup equatorial inicialment proposat per Greenberg en 1956, era part d'un hipotètic grup andí-equatorial posteriorment abandonat la proposta de 1987. Entre el grup equatorial inicialment proposat, i més tard abandonat estaven les següents branques:

  1. Arawak
  2. Arawá
  3. Chapacura-wañam
  4. Uru-chipaya
  5. Tupí
  6. Zamuco
  7. Timoto-Cuica
  8. Guahibo-Pamigua
  9. Salibano
  10. Otomaco-Taparita
  11. Kamsá
  12. Tuyuneri (=Harákmbut)
  13. Yuracaré
  14. Cayubaba

Greenberg (1987)[modifica]

El grup equatorial revisat per Greenberg en 1987 consta de 12 branques, entre les quals estan:[2]

  1. Macro-arawak
  2. Cayubaba [A]
  3. Coche [A]
  4. Jívaro-Candoshi-Yaruro
  5. Karirí-Tupí
  6. Macú-Piaroa-Sáliba
  7. Taruma [A]
  8. Timote-Cuica
  9. Trumaí [A]
  10. Tushá [A]
  11. Yuracaré [A]
  12. Zamuco

La gran majoria d'aquests subgrups són llengües aïllades [A].

Fílum tukano-equatorial[modifica]

La proposta de Greenberg (1987), proposa que les unitats filogenètiques anomenades macro-tucano, equatorial (macro-arawak) formarien el fílum tucano-equatorial. Aquest seria un dels quatre super-fílums en què es classificarien les llengües ameríndies de Sud-amèrica:

Aquesta classificació naturalment ha estat molt criticada per les mateixes raons generals que la resta de la hipòtesi ameríndia.

Referències[modifica]

  1. Veure per exemple Criticisme contra la hipòtesi ameríndia
  2. Greenberg, Joseph; Ruhlen, Merritt. An Amerind Etymological Dictionary. 12. Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University, 4 de setembre de 2007 [Consulta: 27 juny 2008]. 

Bibliografia[modifica]

  • Greenberg, Joseph H.
(1956) "Tentative Linguistic Classification of Central and South American languages". A. Wallace (Ed.) 1960 Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences: 791-794. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
(1987) Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4
  • Landaburu, Jon (1999) Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia. Bogotá: Universidad de Los Andes CCELA.
  • Swadesh, Morris (1959) Mapas de la clasificación lingüística de México y las Américas. Universidad Nacional Autónoma de México.
(1963) "Discussion and criticism on Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 4 (3): 317-318.
  • Tax, Sol (1960) "Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 1: 431-436. Chicago.
  • Villegas Robles, Roberto (2004) "Lenguas Aborígenes del Perú"; Resonancia 01/07/2004. Editions la Résonance.

Enllaços externs[modifica]