Llengües germàniques orientals
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Nord-est d'Europa (extintes) |
| Nadius | 0 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
.png) | |
| Expansió de les llengües germàniques orientals | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | east2805 |
Les llengües germàniques orientals són un grup extingit de la branca germànica de les llengües indoeuropees. Reben aquest nom per la situació geogràfica dels seus parlants: a l'est dels de les occidentals i al sud de les escandinaves.
Es creu que en formaven part el vàndal i el burgundi i el gòtic, però només es conserven textos d'aquest darrer. A més, la inclusió del burgundi ha estat posada en dubte.[1]
Relats de diversos historiadors antics (Jordanes, Procopi, Pau el Diaca), la toponímia i restes arqueològiques assenyalen cap a una migració de tribus germàniques des d'Escandinàvia fins a l'àrea compresa entre els rius Vístula i Oder entre el 600 aC i el 300 aC. Així, hom emparenta el burgundi amb l'antic dialecte nòrdic de l'illa de Bornholm i el gòtic amb el de l'illa de Gotland (antic gútnic).
El seu darrer representant fou el gòtic de Crimea, parlat fins al segle xviii.[2]:189
Terme «germànic orientals»[modifica]
El terme «germànics orientals» (Ostgermanisch) com el germànics septentrionals i occidentals, és un neologisme del segle xix. El prefix "Est" (Ost) fa referència a la seva pàtria més antiga coneguda a l'est de l'Òder. Els filòlegs Karl Müllenhoff i Wilhelm Scherer van ser els primers en dividir els pobles germànics en pobles germànics occidentals i orientals.[3] Van utilitzar el terme «germànics orientals» com a terme paraigua per als grups escandinaus (avui germànic septentrional) i gòtics (avui germànic oriental).[4][5] Ferdinand Wrede va escriure el 1886: «Estem acostumats a utilitzar el terme "gòtic" generalment per a la llengua de la tribu vandàlica, que en qualsevol cas és inexacte».[6] En fer-ho, va reprendre el terme «vandàlic» utilitzat per Plini el Vell. En el període següent, aquest concepte es va consolidar.
Referències[modifica]
- ↑ Wolfram, Herwig. The Roman Empire and Its Germanic Peoples. University of California Press, 1997, p. 259. ISBN 978-0520085114. «For a long time linguists considered the Burgundians to be an East Germanic people, but today they are no longer so sure.»
- ↑ MacDonald Stearns Jr.. «Das Krimgotische». A: Beck, Heinrich. Germanische Rest- und Trümmersprachen (en alemany). Berlin: W. de Gruyter, 1989, p. 175-194. ISBN 3-11-011948-X.
- ↑ „Über die Sprache der Vandalen“ (1. Teil; 1886) Ferdinand Wrede, S. 6
- ↑ Wilhelm Braune: Gotische Grammatik. Mit einigen Lesestücken und Wortverzeichnis. Halle 1895, S. 91: „Die gotische oder wandilische völkergruppe fassen wir mit den skandinavischen Völkern zusammen als Ostgermanen, denen die übrigen Germanen als Westgermanen gegenüberstehen.“
- ↑ Ferdinand Dieter: Laut- und Formenlehre der altgermanischen Dialekte. Leipzig 1900, S. 11
- ↑ Ferdinand Wrede: Über die Sprache der Vandalen, 1. Teil. Elwert, Marburg 1886, S. 6
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües germàniques orientals |