Llengües germàniques orientals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües germàniques orientals
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaNord-est d'Europa (extintes)
Nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Expansió de les llengües germàniques orientals
Codis
Codi Glottologeast2805 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües germàniques orientals són un grup extingit de la branca germànica de les llengües indoeuropees. Reben aquest nom per la situació geogràfica dels seus parlants: a l'est dels de les occidentals i al sud de les escandinaves.

Es creu que en formaven part el vàndal i el burgundi i el gòtic, però només es conserven textos d'aquest darrer. A més, la inclusió del burgundi ha estat posada en dubte.[1]

Relats de diversos historiadors antics (Jordanes, Procopi, Pau el Diaca), la toponímia i restes arqueològiques assenyalen cap a una migració de tribus germàniques des d'Escandinàvia fins a l'àrea compresa entre els rius Vístula i Oder entre el 600 aC i el 300 aC. Així, hom emparenta el burgundi amb l'antic dialecte nòrdic de l'illa de Bornholm i el gòtic amb el de l'illa de Gotland (antic gútnic).

El seu darrer representant fou el gòtic de Crimea, parlat fins al segle xviii.[2]:189

Terme «germànic orientals»[modifica]

El terme «germànics orientals» (Ostgermanisch) com el germànics septentrionals i occidentals, és un neologisme del segle xix. El prefix "Est" (Ost) fa referència a la seva pàtria més antiga coneguda a l'est de l'Òder. Els filòlegs Karl Müllenhoff i Wilhelm Scherer van ser els primers en dividir els pobles germànics en pobles germànics occidentals i orientals.[3] Van utilitzar el terme «germànics orientals» com a terme paraigua per als grups escandinaus (avui germànic septentrional) i gòtics (avui germànic oriental).[4][5] Ferdinand Wrede va escriure el 1886: «Estem acostumats a utilitzar el terme "gòtic" generalment per a la llengua de la tribu vandàlica, que en qualsevol cas és inexacte».[6] En fer-ho, va reprendre el terme «vandàlic» utilitzat per Plini el Vell. En el període següent, aquest concepte es va consolidar.

Referències[modifica]

  1. Wolfram, Herwig. The Roman Empire and Its Germanic Peoples. University of California Press, 1997, p. 259. ISBN 978-0520085114. «For a long time linguists considered the Burgundians to be an East Germanic people, but today they are no longer so sure.» 
  2. MacDonald Stearns Jr.. «Das Krimgotische». A: Beck, Heinrich. Germanische Rest- und Trümmersprachen (en alemany). Berlin: W. de Gruyter, 1989, p. 175-194. ISBN 3-11-011948-X. 
  3. „Über die Sprache der Vandalen“ (1. Teil; 1886) Ferdinand Wrede, S. 6
  4. Wilhelm Braune: Gotische Grammatik. Mit einigen Lesestücken und Wortverzeichnis. Halle 1895, S. 91: „Die gotische oder wandilische völkergruppe fassen wir mit den skandinavischen Völkern zusammen als Ostgermanen, denen die übrigen Germanen als Westgermanen gegenüberstehen.“
  5. Ferdinand Dieter: Laut- und Formenlehre der altgermanischen Dialekte. Leipzig 1900, S. 11
  6. Ferdinand Wrede: Über die Sprache der Vandalen, 1. Teil. Elwert, Marburg 1886, S. 6
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües germàniques orientals