Llengües kele
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica |  Guinea Equatorial,  Gabon,  Rep. del Congo |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu nord-occidentals llengües kele-tsogo | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | kele1260 |
| Codi Glottolog | kele1260 |
Les llengües kele (també llengües sheke) són una divisió de les llengües bantus codificada com grup B.20 en la classificació de Guthrie. D'acord amb Nurse i Philippson (2003), deixant d'una banda el seki (sheke) (B.21) en si mateix, semblen constituir una unitat filogenètica vàlida, i inclouen:
- Lengue, ndasa, sigu (Sighu), Kele (Dikele), ngom, mbangwe, Wumbvu, Kota, shake (Sake), Mahongwe, ?seki (Sheke)
Maho (2009) afegeix el B203 Sama, el B204 ndambomo i el B205 metombola.
Comparació lèxica[modifica]
Els numerals en les diferents llengües kele són:[1]
| GLOSSA | Kélé | Kota | Bungom (Koya) |
Mahongwe | Mbagwe | Ndasa | Ngom | Sake | Sighu | Wumbvu | PROTO- KELE |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| '1' | nwúntù | mɔ́kɔ̌ | ìótò | ɔ̀ɔ̃́ŋkɔ̀ | -ɔɔtɔ | -ootu | -wutu | yìwútù | mɔ̃́ɔ̃̌ | yɔ́ɔ́tù | *-wotu / *-mootu |
| '2' | bàbá | bàbá | bìbá | byɔ́lɛ́ | -ba | -ɔɔlɛ | -ba | bìbá | yɔ́lɛ̀ | byɔ́ɔ́lɛ̀ | *-balɛ |
| '3' | bàlál(è) | ìhã́tò | bìlálù | (mè)hã́ntò | -lali | -saatu | -lalu | bìgágɛ́ | sáátù | bìsáátù | *-ʦatu ~ *-tʰatu |
| '4' | bànáyì | náyì | bìnáyì | ìnáyì | -nayi | -nayi | -nai | bìnáyɛ̀ | nááyí | bìnáyì | *-nai |
| '5' | bàtán | ntã́yì | bìtánù | ǹ̩táyì | -taani | -taani | -tanu | bìtánɛ̀ | táánù | bìtáɲì | *-taːnu |
| '6' | 5 + 1 | ntóbà | 5 + 1 | ǹ̩tóbà | -syami | mu-tuba | 5 + 1 | túbɔ́ | mútúúbà | ùntúúbà | *n-toba |
| '7' | 5 + 2 | 4 + 3 | 5 + 2 | 4 + 3 | nʦaami | ʦaami | 5 + 2 | 5 + 2 | ʦáámbù | ùnʦààmì | *-ʦaːmbi |
| '8' | 5 + 3 | mwã́mbì | 5 + 3 | mwã́mbì | mpfuɔmɔ | mwambi | 5 + 3 | rìmwâmbì | pwɔ́ɔ́mbɔ́ | ùmpwɔ́ɔ́mɔ̀ | *mwambi |
| '9' | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | 5 + 4 | i-vwa | 5 + 4 | rìbvùwɔ́ | líbwá | 5 + 4 | *-bwa |
| '10' | ʤúm(ù) | ʤóhũ̀ | ʤòmù | ʤóhũ̀ | le-kumu | i-ku | ʤumu | ʤúmù | ʤúmì | ìkú | *-kumi ~ *-ʤumi |
Referències[modifica]
- ↑ «Bantu Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 8 febrer 2016].
Bibliografia[modifica]
- Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Llengües kele a Ethnologue