Llengua nuu-chah-nulth
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Colúmbia Britànica |
| Estat | Canadà |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües wakash | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | nuk |
| Glottolog | nuuc1236 |
| Ethnologue | nuk |
| UNESCO | 2357 |
| IETF | nuk |
| Endangered languages | 1717 |
El nuu-chah-nulth (nuučaan̓uɫ), també conegut com a nootka, és una llengua wakash parlada al Pacific Nord-oest de l'Amèrica del Nord, a la costa occidental de l'Illa de Vancouver, de Barkley Sound a Quatsino Sound a la Colúmbia Britànica pel poble nuu-chah-nulth.[1][2] És una llengua wakash meridional relacionada amb el nitinaht i el makah.
Va ser la primera llengua indígena del Pacific Northwest a ser documentada per escrit.
Nom[modifica]
Eel terme nuu-chah-nulth, significant "al llarg de l'exterior" (referint-se a l'Illa de Vancouver) va sorgir als anys 1970, quan els diversos grups de parlants van unir-se, rebutjant el terme "nootka".[3]
Sons[modifica]
Consonants[modifica]
El nuu-chah-nulth té 35 consonants:
| Bilabial | Alveolar1 | Palatal | Velar | Uvular | Faríngea<br id="mwPA"><br /><br /><br /> | Glotal | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Central | Lateral | Senzilla | Labial | Senzilla | Labial | ||||||
| Nasal | Senzilla | m | n | ||||||||
| Glotalitzada | ˀm | ˀn | |||||||||
| Oclusiva | Senzilla | p | t | k | kʷ | q | qʷ | ʔ | |||
| ejectiva | pʼ | tʼ | kʼ | kʷʼ | |||||||
| Africada | Senzilla | t͡s | t͡ɬ | t͡ʃ | |||||||
| ejectiva | t͡sʼ | t͡ɬʼ | t͡ʃʼ | ||||||||
| Fricativa | s | ɬ | ʃ | x | xʷ | χ | χʷ | ħ | h | ||
| Approximant | Senzill | j | w | ʕ | |||||||
| glotalitzada | ˀj | ˀw | |||||||||
Vocals[modifica]
Les vocals són influïdes per les consonants al voltant.
| Anterior | Central | Posterior | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llargues | Curtes | llargues | Curtes | llargues | Curtes | |
| Tancada | iː | i | uː | u | ||
| Mitjana | (ɛː) | (ə) | (ɔː) | |||
| Oberta | aː | a | ||||
Les vocals mitjanes [ɛː] i [ɔː] apareixen en formes vocatives i en expressions cerimonials. [ə] és una realització possible de /a/ després d'una sonorant glotalitzada.[5]
A l'entorn de resonants glotalitzades així com ejectives i faríngees, les vocals poden ser "laringealitzades".[5]
En general, el pes de les síl·labes determina l'accentuació; les vocals curtes seguides per consonants no glotalitzades, a més de les vocals llargues, són pesades. A seqüències on no hi ha cap síl·laba pesada o només síl·labes pesades, la primera síl·laba és accentuada.[6]
El nuu-chah-nulth distingeix fonèmicament vocals curtes i llargues. Tradicionalment es reconeix també una tercera classe de vocals, de "longitud variable". Es tracta de vocals que són llargues dins de les primeres dues síl·labes d'una paraula, i curtes en qualsevol altre lloc.
Vocabulari[modifica]
El nuu-chah-nulth va contribuir a una gran part del vocabulari del chinook jargon. Se suposa que el comerç entre els nuu-chah-nulth i altres wakashos del sud amb els pobles de parla chinook va ser l'origen d'aquesta llengua d'intercanvi. El grup de paraules nootka en chinook jargon inclou hiyu ("molts"), de nuu-chah-nulth per "deu", o siah ("llunyà"), del nuu-chah-nulth per "cel".
Dialectes[modifica]
El nuu-chah-nulth té 12 dialectes diferents:
- Ahousaht [ʕaːħuːsʔatħ]
- Ehattesaht (AKA Ehattisaht) [ʔiːħatisʔatħ]
- Hesquiat [ħiʃkʷiːʔatħ]
- Kyuquot [qaːjʼuːkʼatħ]
- Mowachaht [muwat͡ʃʼatħ]
- Nuchatlaht [nut͡ʃaːɬʔatħ]
- Ohiaht [huːʔiːʔatħ]
- Clayoquot (AKA Tla.o.qui.aht) [taʔuːkʷiʔatħ]
- Toquaht [tʼukʼʷaːʔatħ]
- Tseshaht (AKA Sheshaht) [t͡ʃʼiʃaːʔatħ]
- Uchuklesaht (AKA Uchucklesaht) [ħuːt͡ʃuqtisʔatħ]
- Ucluelet [juːɬuʔiɬʔatħ]
Notes[modifica]
- ↑ «About the Language Program». Hupač̓asatḥ. [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
- ↑ Some account of the Tahkaht language, as spoken by several tribes on the western coast of Vancouver island , Hatchard and Co., London, 1868[Enllaç no actiu]
- ↑ Carlson, Esling i Fraser (2001:276)
- ↑ 5,0 5,1 Carlson, Esling i Fraser (2001)
- ↑ Carlson, Esling i Fraser (2001:277)
Bibliografia[modifica]
- Carlson, Barry F.; Esling, John H.; Fraser, Katie «Nuuchahnulth». Journal of the International Phonetic Association, 31, 2, 2001, p. 275–279. DOI: 10.1017/s0025100301002092.
- Kim, Eun-Sook. (2003). Theoretical issues in Nuu-chah-nulth phonology and morphology. (Doctoral dissertation, The University of British Columbia, Department of Linguistics).
- Nakayama, Toshihide (2001). Nuuchahnulth (Nootka) morphosyntax. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09841-2
- Sapir, Edward. (1938). Glottalized continuants in Navaho, Nootka, and Kwakiutl (with a note on Indo-European). Language, 14, 248–274.
- Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1939). Nootka texts: Tales and ethnological narratives with grammatical notes and lexical materials. Philadelphia: Linguistic Society of America.
- Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1955). Native accounts of Nootka ethnography. Publication of the Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics (No. 1); International journal of American linguistics (Vol. 21, No. 4, Pt. 2). Bloomington: Indiana University, Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics. (Reprinted 1978 in New York: AMS Press, ISBN).
- Shank, Scott; & Wilson, Ian. (2000). Acoustic evidence for ʕ as a glottalized pharyngeal glide in Nuu-chah-nulth. In S. Gessner & S. Oh (Eds.), Proceedings of the 35th International Conference on Salish and Neighboring Languages (pp. 185–197). UBC working papers is linguistics (Vol. 3).