Llista d'entitats territorials subestatals per superfície

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de les 50 entitats territorials subestatals més grans per superfície. Nota: Aquesta projecció distorsiona àrees en latituds diferentsː tota comparació visual entre territoris del mapa donarà una impressió errònia. Nota addicional: El mapa té un errorː en comptes de Califòrnia als Estats Units el territori egipcià de la Vall Nova hi hauria d'aparèixer destacat.

Aquesta entrada presenta una llista de les 50 subdivisions i territoris dependents subestatals més grans en termes de superfície (incloent-hi zones aquàtiquesː llacs, rius…), ordenada per quilòmetres quadrats.

Llista de les 50 entitats territorials subestatals més grans per superfície[modifica]

Subdivisions de país més gran per àrea
Posició Bandera del territori Nom del territori Capital Estat Àrea (km²) Població Estat similar en superfície (km²) Posició dins de l'estat
1 República de Sakhà Iakutsk   3,103,200 966,997 Índia 3,287,263 1
2 Estat d'Austràlia Occidental Perth   2,645,615 2,610,600 Kazakhstan 2,724,900 1
3 Krai de Krasnoiarsk Krasnoiarsk   2,339,700[1] 2,628,200 República Democràtica del Congo 2,344,858 2
4 Groenlàndia Nuuk   2,166,086[2][3] 56,615 Aràbia Saudita 2,149,690 1
5 Territori Nunavut Iqaluit   2,093,190 35,944 Mèxic 1,964,375 1
6 Estat de Queensland Brisbane   1,852,642 4,516,361 Sudan 1,886,068 2
7 Estat d'Alaska Juneau   1,717,854 710,231 Iran 1,648,195 1
8 Cap Xinjiang Regió autònoma Uyghur Ürümqi   1,660,000 21,813,334 Iran 1
9 Estat de l'Amazones (Brasil) Manaus   1,570,947 3,480,937 Mongòlia 1,564,110 1
10 Quebec Ciutat de Quebec   1,542,056 8,214,672 Mongòlia 2
11 Territori del Nord Darwin (Austràlia)   1,420,968 229,675 Mongòlia 3
12 Territoris del Nord-oest Yellowknife   1,346,106[4] 43,537 Perú 1,285,216 3
13 Estat de Pará Belém   1,253,164 7,588,078 Angola 1,246,700 2
14 Cap Tibet Lhasa   1,228,400 3,002,166 Sud-àfrica 1,221,037 2
15 Cap Mongòlia Interior Hohhot   1,183,000 24,706,321 Colòmbia 1,141,748 3
16 Província d'Ontario Toronto   1,076,395 13,210,667 Bolívia 1,098,581 4
17 Estat d'Austràlia del Sud Adelaida (Austràlia)   1,043,514 1,644,642 Mauritània 1,030,700 4
18 Província de Colúmbia Britànica Victoria (Colúmbia Britànica)   948,596 4,648,055 Tanzània 945,087 5
19 Estat de Mato Grosso Cuiabá   906,807 3,033,991 Veneçuela 916,445 3
20 Estat de Nova Gal·les del Sud Sydney   809,444 7,238,819 Moçambic 801,590 5
21 Krai de Khabàrovsk Khabàrovsk   788,600 1,344,200 Turquia 783,562 3
22 Óblast d'Irkutsk Irkutsk   767,900 2,428,700 Xile 756,102 4
23 Iamàlia Salekhard   750,300[5] 522,800 Zàmbia 752,612 5
24 Districte autònom de Txukotka Anàdir   737,700 50,500 Zàmbia 6
25 Cap Qinghai Xining   721,000 5,626,722 Zàmbia 4
26 Estat de Texas Austin   696,241 25,145,561 Birmània 676,578 2
27 Cap Província Oriental d'Aràbia Saudita Dammam   672,522 3,360,157 Birmània 1
28 Província d'Alberta Edmonton   661,848 4,067,175 Afganistan 652,230 6
29 Província de Saskatchewan Regina   651,036 1,114,170 Afganistan 7
30 Província de Manitoba Winnipeg   647,797 1,278,365 França 640,679 8
31 Cap Agadez (regió) Agadez   634,209 321,639br/>


 Somàlia 637,657 1
32 Óblast d'Arkhànguelsk Arkhànguelsk   587,400 350,985 Madagascar 587,041 7
33 Estat de Minas Gerais Belo Horizonte   586,528 19,595,309 Madagascar 4
34 Estat de Bahia Salvador (Brasil)   564,273 14,021,432 Kenya 580,367



 5
35 Cap Província de Tamanrasset Tamanrasset   556,200[6] 198,691 Kenya 1
36 Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà Khanti-Mansisk   523,100[5] 1,532,000 Iemen 527,968 8
37 Cap Província Oriental del Congo Kisangani   503,239[7] 5,566,000 Espanya 505,992 1
38 Cap Província Katanga Lubumbashi   496,871[8] 4,125,000 Turkmenistan 488,100 2
39 Cap Regió de Tombouctou Timbuctu   496,611 681,691 Turkmenistan 1
40 Cap Sichuan Chengdu   485,000 80,418,200 Turkmenistan 5
41 Yukon Whitehorse   482,443 34,246 Turkmenistan 9
42 Cap Al Kufrah Al Jawf   479,160[6] 50,104 Camerun 475,442 1
43 Krai de Kamtxatka Petropàvlovsk-Kamtxatski   472,300 321,800 Camerun 9
44 Óblast de Magadan Magadan   461,400 157,000 Papua Nova Guinea 462,840 10
45 Cap Heilongjiang Harbin   460,000 38,312,224 Papua Nova Guinea 6
46 Cap Gansu Lanzhou   454,000 25,575,254 Suècia 450,295 7
47 Cap Província d'Adrar Adrar (Algèria)   443,782 402,197 Marroc 446,550 2
48 Governació de Wadi al Jadid Kharga   440,098 208,000 Iraq 438,317 1
49 Krai de Zabaikàlie Txità   431,500 1,106,600 Iraq 11
50 Cap Província de Kharagandí Kharagandí   428,000 1,375,000 Iraq 1
Superfície en quilòmetres quadrats Nombre de territoris subestatals
2,000,000+ 5
1,500,000–1,999,999 5
1,000,000–1,499,999 7
500,000–999,999 20
428,000–499,999 13
Total 50
País Nombre de territoris subestatals
Rússia 11
Canadà 9
República Popular de la Xina 7
Austràlia i Brasil 5
Algèria, República Democràtica del Congo i els Estats Units d'Amèrica 2
Dinamarca, Egipte, Kazakhstan, Líbia, Mali, Níger i Aràbia Saudita 1

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Inclou els 897,900 km² del Districte de Taymyrsky Dolgano-Nenetsky
  2. ↑ Groenlàndia és una subdivisió del Regne de Dinamarca. No és clar si Groenlàndia ha de ser classificada com a subdivisió estatal sobirana o com a estat en si mateix.
  3. ↑ Si Groenlàndia apareixes com a estat, els seus dos municipis més grans (Sermersooq i Avannaata) s'haurien de llistar a les posicions 35a i 37a amb àrees de 531.900 i 522.700 km² respectivament, sent la subdivisió de primer ordre
  4. ↑ L'àrea dels Territoris del Nord-oest al Canadà era de 3.439.296 km² fins al 1999, la qual cosa la convertia en el territori subestatal més gran del món, quan el territori de Nunavut s'hi va separar.
  5. ↑ 5,0 5,1 L'Oblast de Tyumen conté els Okrug Khanty-Mansi Khanty-Mansi i Okrugs Autònoms de Iamalo-Nenets, però es considera que tots tres són subjectes federals separats dins Rússia. L'àrea total de l'oblast (amb okrugs autònoms inclosos) és de 1.433.270 km².
  6. ↑ 6,0 6,1 Aquestes xifres no es poden verificar a la corresponent pàgina de Viquipèdia.
  7. ↑ La constitució actual de la República Democràtica del Congo, ratificada el 2006, preveia la divisió de la província oriental en quatre noves províncies al febrer de 2009. A juny de 2015, el canvi no s'havia encara produït.
  8. ↑ La constitució de la República Democràtica del Congo de 2006, preveia dividir el territori en quatre noves províncies.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_d%27entitats_territorials_subestatals_per_superfície&oldid=33171983»