Llista de catholicos d'Aghuània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.

La llegenda atribueix la creació de l'Església d'Albània l'any 79 al sant evangelista Eghichaï o Eghiché, deixeble de Sant Tadeu Apòstol que havia estat ordenat a Jerusalem per San Jaume (conegut com a Jaume el Just). Tradicionalment hi ha 95 primats titulars de la seu.

En la seva Història dels Aghovans l'historiador armeni Movses Kaghancantovatsi dona una llista de 45 Catholicos o Primats de l'Església d'Albània del Caucas amb la durada del seu episcopat, per a un total de 659 anys a partir de sant Gregori, net del gran sant Gregori l'Il·luminador[1] i acabant el 998/999. També cita al Catholicos Ter Eremia, sota els quals el benaventurat Mesrop va inventar l'alfabet aghuan com ja havia fet amb els alfabets armeni i iber. L'arribada de Mesrop a l'Albània del Caucas o Aghuània se situaria en els primers anys del segle v sota el rei Esvaghen o Artzvagen (Yesvahan).[2] La vida del patriarca Eremia coincidiria amb els regnats de Teodosi II el Jove a Bizanci i Yazdegerd I a Pèrsia.

Un altre historiador armeni del segle xii, Mkhitar Gosh, va escriure una "Crònica de Aghuània" que va presentar com un complement a la tasca de Movse Kaghancantovatsi. Repren i segueix la llista de catholicos, proporcionant indicacions cronològiques addicionals.

D'acord amb Marie-Félicité Brosset, sembla clar que Ter Abbas va "portar la seu patriarcal de Chor (Čor o Xor) a Bardaa i es va tenir la seu d'Aghuània 44 anys entre el 551 i el 595. L'últim prelat citat per Movse Kaghancantovatsi és Ter Movses (que va tenir la seu 6 anys), el qual era el superior del convent de Pharhisos i successor de Ter Poneghas (que va tenir la seu 18 anys), que corresponen en la llista que segueix Moisès III (987-993) i el seu predecessor Pere I (971-987).

A partir de finals del segle xv el patriarcat fou freqüentment ocupat per membres de la dinastia hasanjalàlida (o Hasan-Jalalyan) de Khatshen.

La Llista de catholicos d'Aghuània que segueix reagrupe el conjunt dels catholicos de l'Église d'Aghuània fins al 1815.

Lliste dels primats[modifica]

Primats apostòlics i semi llegendaris[modifica]

  • Eghiché l'Apòstol, mort vers 79
  • .../...
  • mort el 343: Gregori
  • després de 343: Mateu I
  • Sahak
  • Moisès
  • Pant
  • Ghazar
  • Zacaries (Ter Zakaria)
  • vers 399: David
  • vers 400: Hovhan
  • vers 423: Eremia
  • .../...

Primats històrics[modifica]

L'Església independent va ser suprimida el 1815 després de passar el país a Rússia.

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ D'acord amb Mkhitar Gosh, va morir l'any 1101 a Roma, el que equival a l'any 348
  2. ↑ que va regnar vers 420-438 segons Cyril Toumanoff
  3. ↑ Viro o Viroi fou el catholicos que va batejar el 628 al rei Varaz Grigor I, príncep d'Aghuània reconegut per l'Imperi Romà d'Orient.
  4. ↑ Segons Cyril Toumanoff, era fill de Jalal III, príncep de Khatchen.
  5. ↑ Nomenat per Ibrahim Khalil kan de Karabagh.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Krikor Jacob Basmadjian, « Chronologie de l'histoire de l'Arménie », a la Revue de l'Orient chrétien, Bureaux des œuvres d'Orient, Tome IX (XIX), París, 1914, «I. Les Catholicos, D. Les Catholicos d'Aghvank », pàgs. 366-369.
  • (anglès) Georges A. Bournoutian, Russia and the Armenians of Transcaucasia 1797-1889, Mazda Publishers, 1998 ISBN 1568590687.
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions & éclaircissements » : Additions XXVI Extraits de l'Histoire des Aghovans en arméni par Movsès Kaghancantovatsi.
  • Ciryl Toumanoff, Taules genealògiques

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_catholicos_d%27Aghuània&oldid=33190802»