Pavelló blau carregat amb l'estel de la Commonwealth de set puntes al quarter inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud formada per cinc estels a la meitat dreta del vol. Les estrelles són blanques i tenen set puntes les quatre principals, mentre que la cinquena, és més petita i només té cinc puntes.[1]
La bandera es divideix de manera horitzontal i equitativa en una regió negra (a dalt) i una regió vermella (a sota); un disc groc se sobreposa al centre de la bandera.
1992–avui dia
Bandera dels Illencs de l'estret de Torres
Una estrella de cinc puntes i un tocat tradicional de color blanc, sobre fons blau, verd i negre.
Consisteix en un estandard extret de l'escut d'Austràlia, consistent en sis seccions on es representa l'emblema heràldic de cadascun dels estats australians. Al centre es sobreposa l'estel de la Commonwealth daurada de 7 puntes amb un disc blau al centre amb la lletra E (d'Elisabeth) coronada i envoltat d’una garlanda de roses daurades, extreta de la bandera personal de la reina. L'estendard està envoltat d'una bordura blanca amb 24 erminis en representació de la federació.[4]
Pavelló blau britànic carregat al vol amb un disc daurat dins el qual hi ha amb un garsa australiana, ocell oficial de l'estat, amb les ales desplegades.
Una franja vertical de color blau al costat del pal amb els cinc estels de la Creu del Sud i la resta del camp d'or amb l'escut d'armes de la ciutat de Canberra.
Una franja vertical de color negre al costat del pal amb els cinc estels de la Creu del Sud i la resta del camp d'ocre amb una representación estilizada de la Sturt's Desert Rose (Gossypium sturtianum).
Un fons verd i blau, dividit en diagonal des de l'extrem superior esquerre a l'extrem inferior dret. A la part blava hi ha els cinc estels de la Creu del Sud, a la verda hi ha l'ocell cua de jonc becgroc (Phaethon lepturus fulvus) en daurat, i al centre de la bandera un disc daurat amb la silueta de l'illa en verd.
Disseny simplificat de la Union Jack amb el camp blau marí i la creu blanca, al centre s'hi afegeix un disc groc amb una palmera (Howea forsteriana) i una representació de la topografia de l'illa. Fou dissenyada pel vexil·lòleg John Vaughan. L'illa està administrada pel Lord Howe Island Board en nom del govern de Nova Gal·les del Sud.[6]
Pavelló de l'aire britànic amb l’afegit de l'estel de la Commonwealth al quarter inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud a la meitat dreta del vol posada en diagonal.
Basada en el Pavelló blanc britànic on substitueix la creu de Sant Jordi per l'estel de la Commonwealth al quarter inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud a la meitat dreta del vol en color blau marí.
1920–avui dia
Bandera del cap de l'Armada
Bandera bicolor de vermell sobre blau marí amb una àncora tombada i centrada.
Formada per un fons blau marí dividit en quatre quarts per una creu de Sant Jordi fimbriada en groc i les armes de la ciutat d'Adelaida a cada quart; i envoltada per tres dels seus costats amb una bordura de franges blaves i grogues en diagonal.
Formada per un fons blau marí dividit en sis quarters, tres d'ells amb quatre franges blanques ondulades i un caduceu (símbol del comerç) en or. els altres tres quarters porten un estel de cinc puntes blanc i dos nusos d'Staffordshire en or (representació particular del nus simple). El disseny es basa en l'escut de la ciutat. Els dos colors principals que s’utilitzen són el blau i l’or, el blau representant el mar i el riu Brisbane que travessa la ciutat i l’or representant el sol i el clima càlid de la ciutat.[8][9]
2009–avui dia
Bandera de Darwin
Darwin manté dues banderes,[10] una amb l'escut d'armes i l'altra amb el logo. el Consell de la ciutat diu: "Una bandera contindrà l'escut d'armes oficial, amb els seus nou colors i CITY OF DARWIN imprès a sota en blau, sobre un fons groc flanquejat de vermell i verd. L'altra bandera contindrà el logotip de la ciutat (espiadimonis) en colors blau, verd i blanc, sobre un fons blanc.[11][12]
Bandera de Hobart
La bandera, tal com es mostra en una foto al Brisbane Times,[7] està dividida horitzontalment en dues franges blanca i blava, sent la superior blanca una mica més estreta que la blava. La franja blanca es carrega amb un lleó lleopardat vermell armat i lampassat en blau, mentre que la franja blava es carrega amb una estrella groga de sis puntes ondulades. El disseny es basa en l'escut de la ciutat.[13]
Bandera de Launceston
El disseny es basa en l'escut d'armes de la ciutat de 1957.[14] Una franja horitzontal dentada de color verd a la part superior carregada amb tres flors de Waratah (endèmiques d'Austràlia), i a la part inferior groga es representa en blau els tres rius de la ciutat (North Esk, South Esk i Tamar) amb dos lingots d'estany en gris.[15]
Bandera de Melbourne
La bandera presenta sobre un fons blanc una creu de Sant Jordi fimbriada en blanc i vermell. Al centre, porta una corona simbolitzant els vincles de la ciutat australiana amb la monarquia britànica. A cadascun dels quarts blancs hi ha representat una ovella d'or penjada d’un anella, un bou negre, un vaixell i una balena en representació de les principals activitats en què es basava l'economia de la ciutat de Melbourne a mitjan segle xix.[16]
1949–present
Bandera de Perth
Creu de Sant Jordi superposada amb l'escut d'armes de la ciutat al centre.[17]
La bandera està formada per una tribanda horitzontal de colors blanc, groc i blau marí. En el terç superior s'hi representen les armes de Thomas Townshend, vescomte de Sydney, de qui la ciutat pren el nom; la bandera naval anglesa; i les armes de Thomas Hughes, primer Lord Batlle de la ciutat.[18]
1965–avui dia
Bandera de Wagga Wagga
El disseny, quadrat, prové del motiu central de l'escut d'armes. Aquesta mostra sobre un camp verd una franja groga al centre amb una altra de blava i ondulada en repreentació del riu que travessa els camps de blat. Sobre aquesta hi ha vuit tiges daurades de blat formant dues "VV VV" i a la part inferior un cap de boc frontal del mateix color.[19]
Una creu de Sant Jordi fimbriada de blanc, sobre un camp blau marí, amb quatre estrelles blanques de vuit puntes a cadascun dels quatre quarts. Al centre hi ha una mitra d’or.
Un camp taronja amb la bandera nacional al cantó superior del pal i un llibre obert coronat per la corona de Sant Eduard al mig del vol.
Bandera de l'Ordre d'Orange de Victòria
Un camp taronja amb la bandera de sant Jordi al cantó superior del pal i al vol l'emblema de Victòria (cinc estrelles de la Creu del Sud coronada per una corona imperial) sobre un llibre obert.
Pavelló blau carregat amb l'estel de la Commonwealth de sis puntes al quarert inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud formada per cinc estels a la meitat dreta del vol. Les estrelles són blanques i tenen set puntes les quatre principals, mentre que la cinquena, és més petita i només té cinc puntes.
1901-1903
Bandera guanyadora del Concurs de Disseny de la Bandera Federal de 1901
Pavelló blau carregat amb l'estel de la Commonwealth de sis puntes al quarert inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud formada per cinc estels (cada estel té un nombre diferent de puntes: 9, 8, 7, 6 i 5). Onejà per primer cop el 3 de setembre de 1901 a Melbourne. Aquesta data és coneguda com a "Dia de la bandera nacional".
Pavelló blanc britànic amb la creu de Sant Jordi en blau marí i cinc estrelles blanques. Fou la bandera d'Austràlia de facto entre l'1 de gener i el 3 de setembre de 1901.
1849–1853
Bandera de la Lliga Antitransport d'Australàsia
Pavelló blau britànic amb la creu de Sud groga i una vora blanca, sobre la qual s'hi afegia el nom de la branca de la Lliga.
Bandera de la rebel·lió d'Eureka de 1854 presentava les cinc estrelles de la constel·lació Crux Australis en blanc sobre una creu blanca i sobre un camp blau.
1859
Bandera de la separació de Queensland
Pavelló blanc britànic amb el camp blau cel. La bandera onejà el 10 de desembre de 1859 en representació de Queensland com una colònia independent de Nova Gal·les del Sud.
.svg)
.svg)
.svg)
_Islands.svg)
.svg)
.svg)
