Llista de viles dels Països Catalans
En aquesta llista de viles dels Països Catalans figuren les poblacions que actualment ostenten aquest títol, d'acord amb l'Enciclopèdia Catalana en línia,[1] o, en algun cas, d'acord amb altres obres que se citen en el lloc on cal.
l'Alguer[modifica]
L'Alguer té reconeguda la categoria de ciutat.[2]
Catalunya[modifica]
Alt Camp[modifica]
Alt Empordà[modifica]
- l'Armentera[7]
- l'Escala[8]
- la Jonquera[9]
- Llançà[10]
- Maçanet de Cabrenys[11]
- Peralada[12]
- el Port de la Selva[13]
- Roses[14]
- la Selva de Mar[15]
Alt Penedès[modifica]
Alt Urgell[modifica]
Alta Ribagorça[modifica]
Anoia[modifica]
- Capellades
- Calaf (a l'Alta Segarra)
- Masquefa
- Piera
- els Prats de Rei (a l'Alta Segarra)
- Copons (a l'Alta Segarra)
Bages[modifica]
Baix Camp[modifica]
- l'Aleixar
- Alforja
- les Borges del Camp
- Mont-roig del Camp
- Prades
- Riudecanyes
- Riudecols
- Riudoms
- la Selva del Camp
Baix Ebre[modifica]
Baix Empordà[modifica]
Baix Llobregat[modifica]
- Abrera
- Castelldefels
- Esparreguera
- Martorell
- Molins de Rei
- Olesa de Montserrat
- el Papiol
- Sant Boi de Llobregat
Baix Penedès[modifica]
Baixa Cerdanya[modifica]
Barcelonès[modifica]
- Gràcia (integrada a Barcelona)[18]
- Sant Adrià de Besòs[19]
Berguedà[modifica]
Conca de Barberà[modifica]
Garraf[modifica]
Garrigues[modifica]
Garrotxa[modifica]
Gironès[modifica]
Maresme[modifica]
- Arenys de Mar
- Argentona
- Caldes d'Estrac (Caldetes)
- Canet de Mar
- Malgrat de Mar
- el Masnou
- Pineda de Mar
- Premià de Dalt
- Premià de Mar
- Sant Andreu de Llavaneres
- Sant Pol de Mar
- Teià
- Tordera
- Vilassar de Dalt
- Vilassar de Mar
Moianès[modifica]
Montsià[modifica]
Noguera[modifica]
- Àger
- Albesa
- Algerri
- Alòs de Balaguer
- Artesa de Segre
- Camarasa
- Castelló de Farfanya
- Cubells
- Menàrguens
- Os de Balaguer
- Ponts
- Térmens
- Tiurana
- Vilanova de Meià
Osona[modifica]
- Centelles
- Manlleu
- Prats de Lluçanès (al Lluçanès)
- Roda de Ter
- Rupit
- Sant Hipòlit de Voltregà
- Sant Pere de Torelló
- Taradell
- Torelló
Pallars Jussà[modifica]
- Abella de la Conca
- Aramunt[20]
- Conques
- Figuerola d'Orcau
- Guàrdia de Noguera
- Isona
- Llimiana
- Palau de Noguera[20]
- la Pobla de Segur
- la Pobleta de Bellveí (ja ho era el seu precedent, Bellveí)[20]
- Salàs de Pallars
- Sant Salvador de Toló[20]
- Talarn
- Vilamitjana[20]
Pallars Sobirà[modifica]
Pla de l'Estany[modifica]
- No n'hi ha cap
Pla d'Urgell[modifica]
Priorat[modifica]
Ribera d'Ebre[modifica]
- Ascó
- Benissanet
- Flix
- Garcia
- Ginestar
- Miravet
- Móra d'Ebre
- Móra la Nova
- Riba-roja d'Ebre
- Tivissa
- Vinebre
Ripollès[modifica]
Segarra[modifica]
- Granyena de Segarra
- Guissona
- Sanaüja (a l'Alta Segarra)
- Torà (a l'Alta Segarra)
Segrià[modifica]
Selva[modifica]
- Amer
- Anglès
- Arbúcies[21]
- Blanes
- Breda
- Caldes de Malavella
- Hostalric
- Lloret de Mar
- Maçanet de la Selva
- Osor
- Riudarenes
- Sant Hilari Sacalm
- Tossa de Mar
- Vidreres
Solsonès[modifica]
Tarragonès[modifica]
- Altafulla
- el Catllar
- Constantí
- el Morell
- Salou
- Torredembarra
- Vespella de Gaià
- Vilallonga del Camp
- Vila-seca de Solcina
Terra Alta[modifica]
- Arnes
- Batea
- Caseres
- Corbera d'Ebre
- la Fatarella
- Horta de Sant Joan
- el Pinell de Brai
- Vilalba dels Arcs
Urgell[modifica]
Vallès Occidental[modifica]
- Badia del Vallès
- Castellar del Vallès
- Montcada
- Ripollet
- Rubí
- Sant Llorenç Savall
- Sentmenat
Vallès Oriental[modifica]
- Caldes de Montbui
- Cardedeu
- Llinars del Vallès
- Martorelles
- Mollet del Vallès
- Sant Celoni
- Santa Maria de Palautordera
- Sant Feliu de Codines
Catalunya del Nord[modifica]
Alta Cerdanya[modifica]
Capcir[modifica]
- No n'hi ha cap
Conflent[modifica]
Rosselló[modifica]
- Argelers de la Marenda
- Canet de Rosselló
- Cotlliure
- Estagell
- Illa
- Portvendres
- Salses
- Sant Llorenç de la Salanca
- Tuïr
- El Voló
Vallespir[modifica]
Franja de Ponent[modifica]
Alta Ribagorça Occidental[modifica]
Baixa Ribagorça[modifica]
Baix Cinca[modifica]
Llitera[modifica]
- Albelda
- Bellver de Cinca (en zona de parla castellana)
- el Campell
- Esplucs (en zona de parla castellana)
- Sant Esteve de Llitera
- Sanui
- Tamarit de Llitera
Matarranya[modifica]
- Aiguaviva de Bergantes
- Bellmunt de Mesquí
- Beseit
- Calaceit
- la Canyada de Beric
- la Codonyera
- Cretes
- Favara de Matarranya
- Fontdespatla
- Fórnols de Matarranya
- la Freixneda
- la Ginebrosa
- Maella
- Massalió
- Mont-roig de Tastavins
- Nonasp
- Pena-roja
- la Portellada
- Ràfels
- la Sorollera
- Torredarques
- la Torre del Comte
- la Torre de Vilella
- Vall-de-roures
Illes Balears (i Pitiüses)[modifica]
Eivissa i Formentera (les Pitiüses)[modifica]
Mallorca[modifica]
- Alaró
- Algaida
- Andratx
- Artà
- Banyalbufar
- Binissalem
- Bunyola
- Calvià
- Campanet
- Campos
- Capdepera
- Costitx
- Deià
- Esporles
- Estellencs
- Fornalutx
- Lloret de Vistalegre
- Lloseta
- Llubí
- Mancor
- Maria de la Salut
- Marratxí
- Montuïri
- Muro de Mallorca
- Petra
- Sa Pobla
- Pollença
- Porreres
- Puigpunyent
- ses Salines (històricament, ses Salines de Santanyí)
- Santa Eugènia
- Santa Margalida
- Santa Maria del Camí
- Santanyí
- Sant Joan de Sineu
- Sant Llorenç des Cardassar
- Selva
- Sencelles
- Sineu
- Son Cervera
- Valldemossa
- Vilafranca de Bonany
Menorca[modifica]
País Valencià[modifica]
Alacantí[modifica]
Alcalatén[modifica]
Alcoià[modifica]
Alt Maestrat[modifica]
Alt Millars (comarca valenciana de parla castellana)[modifica]
- el Castell de Vilamalefa
- Cirat
- Cortes d'Arenós
- Fanzara
- Lludient
- Montant
- la Pobla d'Arenós
- Sucaina
- Vilafermosa
Alt Palància (comarca valenciana de parla castellana)[modifica]
Alt Vinalopó (comarca valenciana de parla castellana)[modifica]
Baix Maestrat[modifica]
- Alcalà de Xivert
- Càlig
- Canet lo Roig
- Cervera del Maestrat
- la Jana
- Rossell
- la Salzedella
- Sant Jordi del Maestrat
- Sant Mateu del Maestrat
- Traiguera
- Xert
Baix Segura (comarca valenciana de parla castellana)[modifica]
- Albatera
- Almoradí
- Benejússer
- Catral
- Guardamar (única de parla catalana d'aquesta comarca)
- la Majada (o Dolores)
- Rojals
Baix Vinalopó[modifica]
Camp de Morvedre[modifica]
Camp de Túria[modifica]
[modifica]
Comtat[modifica]
- Agres
- Alcoleja
- Beniarrés
- Benilloba
- Cocentaina
- Muro del Comtat
- l'Orxa
- Planes de la Baronia
Costera[modifica]
Foia de Bunyol (comarca valenciana de parla castellana)[modifica]
Horta del Nord[modifica]
Horta de l'Oest[modifica]
Horta del Sud[modifica]
Marina Alta[modifica]
Marina Baixa[modifica]
- Altea
- Benidorm
- Callosa d'en Sarrià
- Confrides
- Finestrat
- El Castell de Guadalest
- la Nucia
- Orxeta
- Polop
- Relleu de la Marina
- Sella
- Tàrbena
Plana Alta[modifica]
- Almassora
- Bell-lloc del Pla
- Benicàssim
- Borriol
- Cabanes de l'Arc
- les Coves de Vinromà
- Orpesa
- La Serra d'en Galceran
- Torreblanca
- Vilafamés
- Vilanova d'Alcolea
Plana Baixa[modifica]
Plana d'Utiel (comarca valenciana de parla castellana, tradicionalment unida a Castella)[modifica]
Ports[modifica]
- Castellfort
- Cinctorres
- Forcall
- la Mata de Morella
- Olocau del Rei
- Portell de Morella
- Sorita de Morella
- Vallibona
Racó d'Ademús (comarca valenciana de parla castellana)[modifica]
Ribera Alta[modifica]
- Alberic
- l'Alcúdia
- Alginet
- Benifaió
- Castelló (la Ribera Alta)
- Catadau
- Guadassuar
- Llombai
- Massalavés
- Torís
- Tous
Ribera Baixa[modifica]
- Albalat de la Ribera
- Almussafes
- Corbera de la Ribera
- Sollana
Serrans (comarca valenciana de parla castellana)[modifica]
- les Alcubles
- Alpont
- Andilla
- Ares d'Alpont
- la Iessa
- la Llosa del Bisbe
- Titaigües
- Toixa
- el Villar
- Xelva
- Xulella
Safor[modifica]
- la Font d'en Carròs
- Vilallonga de la Safor
Vall d'Albaida[modifica]
- Agullent
- Aielo de Malferit
- Bèlgida
- Benigànim
- Bocairent
- Llutxent
- l'Olleria
- la Pobla del Duc
- Quatretonda
Vall de Cofrents (comarca valenciana de parla castellana, tradicionalment unida a Castella)[modifica]
Vinalopó Mitjà[modifica]
- l'Alguenya
- Asp (de parla castellana)
- Elda (de parla castellana)
- el Fondó de les Neus
- Montfort (de parla castellana)
- Petrer
- el Pinós de Monòver
Viles occitanes històricament lligades a Catalunya[modifica]
Fenolheda[modifica]
Val d'Aran[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Catalana (cal cercar-hi cada article específic sobre la població que interessi)
- ↑ Enciclopèdia Catalana, l'Alguer
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Alcover
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Bràfim
- ↑ Enciclopèdia Catalana, El Pla de Santa Maria
- ↑ Enciclopèdia Catalana, El Pont d'Armentera
- ↑ Enciclopèdia Catalana, L'Armentera
- ↑ Enciclopèdia Catalana, L'Escala
- ↑ Enciclopèdia Catalana, La Jonquera
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Llançà
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Maçanet de Cabrenys
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Peralada
- ↑ Enciclopèdia Catalana, El Port de la Selva
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Roses
- ↑ Enciclopèdia Catalana, La Selva de Mar
- ↑ Enciclopèdia Catalana, El Pont de Suert
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Vilaller
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Gràcia
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Sant Adrià de Besòs
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Madoz, 1845
- ↑ http://www.arbucies.cat/ca/vall-arbucies Arxivat 2010-12-05 a Wayback Machine.
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Sant Llorenç de Morunys
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Guimerà
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Els Omells de na Gaia
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Vilagrassa
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Montlluís
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Prada
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Vilafranca de Conflent
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Vinçà
Bibliografia[modifica]
Per a Andorra, Catalunya i Franja de Ponent (cal cercar-hi cada article específic sobre la població que interessi):
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Per a la resta de territoris, caldria consultar la mateixa obra, en edició original, que és present a les principals biblioteques i arxius que tenen una certa antiguitat.