Lluís Bertran i Pijoan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juny 1891  la Canonja (Tarragonès) |
| Mort | 16 desembre 1959 (68 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista, poeta, traductor |
| Període | Segle XX |
Lluís Bertran i Pijoan (La Canonja, Tarragonès, 12 de juliol de 1891[1] – Barcelona, 16 de desembre de 1959[2]) fou un escriptor, poeta i periodista català.[3]
Biografia[modifica]
Va iniciar Humanitats a la Universitat Pontifícia de Tarragona i poc després es va traslladar a Roma per acabar-los, però no ho va fer. En tornar a Barcelona estudià Filosofia i lletres a la Universitat. Poc després, va ser redactor del diari La Veu de Catalunya del 1917 fins al 1937. A més a més, va col·laborar a revistes com En Patufet, Cuca Fera, Ofrena o La Paraula Cristiana. El 1923 va fundar, juntament amb Josep Aragay, la revista El Borinot.
Va ser funcionari de l'Ajuntament de Barcelona on estava encarregat de la Gaseta Municipal de Barcelona.
A partir del juny de 1941[4] fou redactor de Solidaridad Nacional fins a la seva jubilació.
No només va escriure llibres sinó que en va ser traductor de diverses obres com Medea de Sèneca; Lletres del meu molí, d'Alfons Daudet o El miracle de la muntanya, de N. S. Lieskov.[5]
Obra[modifica]
- Júnior, 1917.
- Glossa biogràfica de Manuel Duran i Bas, Altés, 1923.
- En el límit d'or, Altés, 1924.
- Les estacions, Altés, 1928.
- El pas de sant Francesc, Altés, 1928.
- Premsa de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, 1931.
- La literatura catalana a l'estranger, Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937.
Referències[modifica]
- ↑ «Escalafó del personal de l'Ajuntament de Barcelona». Escalafó del personal de l'Ajuntament de Barcelona, 31-12-1934.
- ↑ «Necrologicas». La Vanguardia, 17-12-1959, pàg. 28.
- ↑ «Lluís Bertran i Pijoan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fabre, Jaume.. Els que es van quedar : 1939--Barcelona, ciutat ocupada. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 84-8415-538-2.
- ↑ «Catàleg d'obres de Lluís Bertran i Pijoan a la Biblioteca Nacional de Catalunya». BNC. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 29 març 2020].