Lluís de Requesens i Joan de Soler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís de Requesens i Joan de Soler
Biografia
Naixementc. 1435 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Molins de Rei Modifica el valor a Wikidata
Mort1509 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Família
CònjugeHipòlita Roís de Liori i de Montcada Modifica el valor a Wikidata
FillsEstefania de Requesens i Roís de Liori Modifica el valor a Wikidata
ParesGalceran de Requesens i de Santacoloma Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet Joan Dessoler Modifica el valor a Wikidata

Lluís de Requesens i Joan de Soler (?, ~1435 - 1509) fou un alt funcionari reial català, segon comte de Palamós.[1]

Biografia[modifica]

Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui va heretar la baronia de Molins de Rei, fou fidel a Joan II durant la guerra civil catalana i declarat "enemic de la terra" per la Generalitat de Catalunya (1462).

El 1468 es convertí en conseller del príncep Ferran i progressà ràpidament arribant a capità de Castellví de Rosanes (1472), baró de Castellvell (1474) i governador general de Catalunya després de la capitulació de Barcelona el 1472. Gaudí d'aquest càrrec durant la segona guerra remença i el mantingué fins que morí.

El 1505, es convertí en el comte de Palamós, en morir el seu germà Galceran de Requesens.

Matrimonis i descendents[modifica]

Va estar casat amb Elfa de Cardona Anglesola i de Centelles (1456), amb qui va tenir un fill, Galceran Lluís de Requesens i de Cardona, comte d'Avellino i governador general de Catalunya el 1485, que va arribar a ser alcaid del Castell de Salses el 1505.

En segones núpcies, el 3 d'abril de 1501, casà amb Hipòlita Roís de Liori i de Montcada (c. 1479), amb qui va tenir dos fills: Gaspar, que mor infant, i Estefania de Requesens i Roís de Liori, que n'heretà les possessions.[2]

Referències[modifica]

  1. «Lluís de Requesens i Joan de Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ahumada Batlle, Eulàlia «Les senyores feudals com a hisendades i gestores del patrimoni». Manuscrits: revista d'història moderna [en línia], Núm. 27, 2009, p. 101-111 [Consulta: 19 desembre 2012].