Lorenzo Folch de Cardona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1673  Madrid |
| Mort | 17 desembre 1731 (57/58 anys) |
| Conseller del Consell de la Suprema Inquisició | |
| Conseller de Castella | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Membre de | |
Lorenzo Folch de Cardona (Madrid, 1673 - id. 17 de desembre de 1731) va ser un erudit i home d'estat espanyol al servei de Carles II i Felip V, membre del Tribunal de la Suprema Inquisició, del Consell de Castella i de la Reial Acadèmia Espanyola.
Biografia[modifica]
Pertanyent a la noble família dels Folc de Cardona, era fill de Francisco Folc de Cardona, V marquès del Castell de Guadalest i almirall d'Aragó, i d'Andrea Pacheco Barba, II marquesa de Castrofuerte.[1] En 1708 es va casar amb María de la Concepción Pérez de la Puente, filla d'Antonio Pérez de la Puente, del consell d'hisenda, i de Luisa Portocarrero, comtessa de Medellín; van tenir dos fills: Luisa i Francisco Antonio.[2]
Va estudiar lleis i cànons en la universitat de Salamanca, sent designat als 18 anys canonge i ardiaca de l'església d'aquesta ciutat. En 1699 va obtenir beca en el Col·legi Major de San Ildefonso d'Alcalá de Henares,[2] d'on va sortir per ocupar plaça com a alcalde d'hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolid i posteriorment alcalde de Casa i Cort, en les funcions de la qual va intervenir en el procés contra el Duc de Riperdá.[3]
Amb la intermediació de l'inquisidor general Diego Sarmiento Valladares, va ser nomenat fiscal de la Inquisició de Còrdova, per passar després a formar part del consell inquisitorial de Granada.[2] Va ocupar plaça de canonge de l'església de Sevilla per la intermediació del seu parent Jaime de Palafox y Cardona, arquebisbe de Sevilla.
Posteriorment va marxar a Madrid, on el nou inquisidor Joan Tomàs de Rocabertí el va fer del consell de la suprema inquisició. També va formar part del Consell de Guerra i del Consell de Castella. En 1724 va obtenir la butaca F de la Reial Acadèmia Espanyola en substitució del mort Bartolomé de Alcázar,[4] col·laborant en les primeres edicions del Diccionario de autoridades.
Referències[modifica]
- ↑ Adolfo de Salazar Mir: Los expedientes de limpieza de sangre de la Catedral de Sevilla (genealogías) (1998), tomo I, págs. 202-203.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 José de Rezabal y Ugarte: Biblioteca de los escritores que han sido individuos de los seis colegios, pág. 57.
- ↑ José Antonio Álvarez y Baena: Hijos de Madrid (1790), vol. 3, pág. 386.
- ↑ Real Academia Española.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Bartolomé de Alcázar |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira F 1724-1731 |
Succeït per: Carlos de la Reguera |