Los pianos mecánicos

Los pianos mecánicos

Fitxa
Direcció	Juan Antonio Bardem
Protagonistes	Melina Mercouri James Mason Hardy Krüger Didier Haudepin Keiko Kishi Maurice Teynac Renaud Verley Luis Induni Sophie Darès José María Mompín Rafael Luis Calvo Sabine Sun
Producció	Raymond Borderie i Marciano de la Fuente (en)
Dissenyador de producció	Enrique Alarcón
Guió	Henri-François Rey i Juan Antonio Bardem
Música	Georges Delerue
Fotografia	Gábor Pogány
Muntatge	Paul Cayatte
Dades i xifres
País d'origen	França, Itàlia, Espanya i Alemanya
Estrena	1965
Idioma original	castellà català
Rodatge	Cadaqués i Barcelona
Color	en color
Descripció
Gènere	drama romàntic i drama

Los pianos mecánicos és una pel·lícula dramàtica de 1965 dirigida per Juan Antonio Bardem, i protagonitzada per Melina Merkuri, James Mason, i Hardy Krüger. Basada en la novel·la «Les pianos mécaniques» d'Henri-François Rey, va ser presentada en el Festival Internacional de Cinema de Canes de 1965. Pretenia reflectir una panoràmica de l'ambient bohemi i artístic de la Costa Brava.

Argument

Vincent arriba des de París a Caldeya, un poble del mediterrani, convidat pel seu amic Reginald. Allà troba a Pascal Regnier, un novel·lista en crisi, que passa les seves vacances amb el seu fill. Regnier li presenta a Jenny, la propietària d'un club nocturn per la qual se sentirà atret.

Repartiment

• Melina Mercouri - Jenny
• James Mason - Pascal Regnier
• Hardy Krüger - Vincent
• Didier Haudepin - Daniel Regnier
• Renaud Verley - Serge
• Sophie Darès - Nadine (com Martine Ziguel)
• Keiko Kishi - Nora
• Maurice Teynac - Reginald
• Karin Mossberg - Orange the Mistress
• José María Mompín - Tom
• Luis Induni - Bryant

Al voltant de la pel·lícula

El film va ser rodat a Cadaqués, el 1964

• Es va rodar a l'estiu de 1964 principalment a Cadaqués i algunes escenes a Barcelona. Unes escenes mostren la sòrdida i disbauxada vida nocturna del barri gòtic de Barcelona, amb imatges de la font de Canaletes.
• La pel·lícula va tenir força ressò internacional, però, malgrat que fins i tot va ser present al Festival de Canes de 1965, no va satisfer la crítica, i la taquilla no va estar a l'alçada de les expectatives.
• A les escenes finals, alguns cadaquesencs van quedar immortalitzats com a extres que corren a apagar un foc. Intervenen en Jaumet Faixó, Pere Giró i Enric Auger «Parlet». Hi ha un breu diàleg en català: «No ploris, no ploris maco, vine a casa..», intent de consolar un nen consternat.
• El film va patir els retalls de la censura.