Ludwigita
 Ludwigita | |
|---|---|
 Agregats radials aciculars de color negre de ludwigita, d'Alta Stock, Salt Lake, Utah, Estats Units | |
| Fórmula química | Mg₂Fe3+(BO₃)O₂ |
| Epònim | Ernst Ludwig  |
| Localitat tipus | Ocna de Fier (Vaskö-Moraviţa; Vaskö-Moravicza; Eisenstein), Ocna de Fier-Dognecea District, Banat Mts, Caraş-Severin Co., Romania |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 06.AB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.04 |
| Dana | 24.2.1.1 |
| Heys | 9.8.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, fibrós |
| Estructura cristal·lina | a = 9.26 Å, b = 12.26 Å, c = 3.05 Å; Z = 4 |
| Massa molar | 195,26 |
| Color | verd obscur a negre |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | sedosa, mat |
| Color de la ratlla | verd-negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3,7 a 4,0 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.830 - 1.850 nβ = 1.830 - 1.850 nγ = 1.940 - 2.020 |
| Birefringència | δ = 0,110 a 0,170 |
| Pleocroisme | X = Y = verd fosc; Z = marró vermellós fosc |
| Angle 2V | mesurat: 20° to 45° |
| Dispersió òptica | r > v, extrema |
| Solubilitat | lentament soluble en àcids |
| Impureses comunes | Al |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1874 |
| Símbol | Ldw |
| Referències | [1] |
La ludwigita és un mineral de la classe dels borats. Va ser descoberta en 1874 a Ocna de Fier, al districte de Caraş-Severin (Romania), i va rebre el seu nom del químic austríac Ernst Ludwig (1842-1915), professor de la Universitat de Viena. Forma part i dona nom al grup de la ludwigita.[2]
Característiques[modifica]
La ludwigita és un monoborat de ferro amb magnesi amb fórmula química Mg₂Fe3+(BO₃)O₂. És un mineral isoestructural amb la vonsenita, la qual cristal·litza també en el sistema ortoròmbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb aquesta espècie mineral, en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa alumini. Pot patir alteració transformant-se en limonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ludwigita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliita, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiita, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxylborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaita, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en jaciments de minerals de metamorfisme de contacte, a la zona d'altes temperatures. Típicament format en zones d'aquest metamorfisme amb alta proporció de ferro i magnesi. Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyïta, magnetita, forsterita o diòpsid.
Varietats[modifica]
- L'alumoludwigita és una varietat que conté alumini.[4]
- La ludwigita estannífera és una varietat que pot contenir fins a un 12% d'estany, amb fórmula (Mg,Fe2+,Mn)₂(Fe3+,Sn4+,Mg)(BO₃)O₂, trobada al dipòsit de ferro i estany de Qiliping, a la prefectura de Hunan, Xina.[5]
Grup de la ludwigita[modifica]
El grup de la ludwigita està format per cinc espècies minerals, totes elles borats de ferro amb un altre metall.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Azoproïta | (Mg,Fe2+)₂(Fe3+,Ti,Mg)(BO₃)O₂ |
| Bonaccordita | Ni₂Fe3+(BO₃)O₂ |
| Fredrikssonita | Mg₂(Mn3+,Fe3+)(BO₃)O₂ |
| Ludwigita | Mg₂Fe3+(BO₃)O₂ |
| Vonsenita | Fe2+₂Fe3+(BO₃)O₂ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludwigita |
- ↑ «Ludwigite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Ludwigite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2014].
- ↑ «Ludwigite-Vonsenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2014].
- ↑ «Alumoludwigite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2014].
- ↑ «Stanniferous Ludwigite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2014].