Luigi Cremona
Luigi Cremona (Pavia, 7 de desembre de 1830 - Roma, 10 de juny de 1903) va ser un matemàtic i polític italià.
La mort del seu pare quan tenia 11 anys no va impedir que tingués estudis suficients per ingressar a la universitat de Pavia. Però la revolució de 1848 ho va trastocar tot: Cremona, fervent nacionalista, va enrolar-se en el Batalló de la Itàlia Lliure per combatre contra l'exèrcit austríac. Amb el grau de sergent, va estar defensant Venècia fins a la seva caiguda l'estiu de 1849;[1] quan torna a Pavia, rep la notícia de la mort de la seva mare. El seu germà, Tranquillo, va ser un conegut pintor del moviment Scapigliatura.[2]
A partir de 1849 reprèn els seus estudis sota l'ensenyament d'Antonio Bordoni i, sobre tot, de Francesco Brioschi[3] fins que el 1853 obté el seu doctorat amb una tesi de mecànica clàssica.[4] Els primers anys després de la seva graduació van ser difícils perquè els governants austríacs impedien el seu nomenament per a cap càrrec docent important. Finalment, el 1856, va ser nomenat professor suplent de secundària. En aquesta època va conèixer i va fer amistat amb Eugenio Beltrami i Felice Casorati. També va ser l'època de les seves primeres publicacions en geometria.
El 1856 és professor titular del Institut de Cremona i, a partir de 1859, d'un institut de Milà, on no hi roman gaire perquè el 1860 és nomenat per ocupar la nova càtedra de geometria superior de la universitat de Bolonya.[5] Probablement, aquest temps a Bolonya sigui el seu període més creatiu. El 1867, Brioschi el crida per ocupar-se del curs de geometria superior del Politecnico de Milà.
Finalment, el 1873 és cridat a Roma per a reorganitzar i dirigir la nova escola d'enginyers de la Universitat de Roma La Sapienza.[6] Aquesta tasca el tindrà ocupat fins al 1879 en que és nomenat senador del Regne d'Itàlia; a partir d'aquesta data s'acaba la seva producció científica perquè es dedica plenament a la política, arribat a ser fins tot Ministre d'Ensenyament Públic (encara que només durant trenta dies degut a al complicada situació política italiana).[7]
Mètode de Cremona[modifica]
Luigi Cremona fou el creador del mètode que porta el seu nom (a vegades anomenat Cremona-Maxwell) per a resoldre de forma gràfica problemes de forces estàtiques.[8][9]
Referències[modifica]
- ↑ Loria, pàgina 128.
- ↑ Loria, pàgina 126.
- ↑ Capecchi & Ruta, pàgina 260.
- ↑ Loria, pàgina 130.
- ↑ Loria, pàgina 143.
- ↑ Loria, pàgina 182.
- ↑ Capecchi & Ruta, pàgina 261.
- ↑ Luigi Cremona. Corso di statica grafica. s.e., 1868.
- ↑ Kurt Hirschfeld. Estática en la construcción. Reverte, 1975, p. 84–. ISBN 978-84-291-2051-6.
Bibliografia[modifica]
- Brigaglia, A.; Di Sieno, S. «L'opera politica di Luigi Cremona attraverso la sua corrispondenza» (en (italià)). La Matematica nella Società e nella Cultura, Vol. 2, Num. 3, 2009, pàg. 353-388. ISSN: 1972-7356.
- Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe. La scienza delle costruzioni in Italia nell'Ottocento (en italià). Springer, 2011. ISBN 978-88-470-1713-9.
- Loria, Gino «Luigi Cremona et son oeuvre mathématique» (en francès). Bibliotheca Mathematica, Vol. 3, Num. 5, 1904, pàg. 125-195.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Cremona |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Cremona» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Greitzer, Samuel. «Hirst, Thomas Archer». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 abril 2017].
- Bottazzini, Ugo; Rossi, Lauro. «Cremona, Luigi». Dizionario Biografico degli Italiani, 1984. [Consulta: 30 abril 2017].
- Brigaglia, Aldo; Di Sieno, Simonetta. «Archivio Luigi Cremona». Centro Interuniversitario per la Comunicazione e l'Apprendimento Informale della Matematica. [Consulta: 30 abril 2017].