Luis Mauricio Fernández de Córdoba y Figueroa
| Nom original | (es) Luis Mauricio Fernández de Córdoba Figueroa y Fernández de Córdoba  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 22 setembre 1650 Montilla |
| Mort | 23 agost 1690 (39 anys) Madrid |
| Sepultura | Convent de la Merced Descalza |
| VII Marquès de Priego | |
| 1665 – 1690 | |
| Altres | |
| Títol | Duc de Feria |
| Família | Fernández de Córdoba |
| Cònjuge | Feliche de la Cerda |
| Fills | Manuel Fernández de Córdoba y de la Cerda, Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda |
| Pares | Luis Fernández de Córdoba Mariana Fernández de Córdoba |
Premis Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or | |
 | |
Luis Francisco Mauricio Fernández de Córdoba y Figueroa[1] (Montilla, 22 de setembre de 1650-Madrid, 23 d'agost de 1690)[2] va ser un aristòcrata castellà, VII marquès de Priego i VII duc de Feria, a més de posseïdor de molts altres títols i senyories, i cap de les cases de Córdoba i Aguilar.[3] Va ser també cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, creat el 18 d'octubre de 1687.[4] Era fill de Luis Ignacio Fernández de Córdoba i de Mariana Fernández de Córdoba-Cardona y Aragón. Va morir el 1690 a Madrid, i va ser enterrat en el Convent de la Merced Descalza de la capital.[2][5] El va succeir el seu fill Manuel, però que en morir abans que la seva mare, l'any 1700, no va arribar mai a prendre possessió dels estats familiars i, finalment, esdevindria hereu el segon fill, Nicolás,[3] amb el qual es van unir les cases de Priego i de Medinaceli.[6]
Família[modifica]
Es va casar amb Feliche María de la Cerda y Aragón, filla gran dels ducs de Medinaceli al Reial Alcàsser de Madrid el 29 d'octubre de 1675. la parella va tenir cinc fills:[2]
- Manuel (1679-1700)
- Nicolás (1682-1739)
- Luis María (1685-1751)
- María Francisca (1677-1699)
- María de la Encarnación (1686-1746)
Títols[modifica]
Entre 1650 i 1679
Entre 1665 i 1690
- VII Duc de Feria
- VII Marquès de Priego
Referències[modifica]
- ↑ Moreri, 1753, p. 59.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fitxa de Luis Mauricio Fernández de Córdoba» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Moreri, 1753, p. 60.
- ↑ Pinedo y Salazar, 1787, p. 431.
- ↑ Burgos, 1838, p. 16.
- ↑ Figueroa, 1975, p. 167.
Bibliografia[modifica]
- Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). Madrid: Imprenta de Don Pedro Montero, 1838.
- Figueroa, Alfonso de «Los Suárez de Figueroa, de Feria y Zafra» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia. Reial Acadèmia de la Història [Madrid], Tom CLXXII, 1975.
- Moreri, Luis. El gran diccionario historico o miscellanea curiosa (en castellà). París: Libreros Privilegiados, 1753.
- Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la isigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1787.