Luisa García Merita
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 gener 1945  (79 anys)València |
 Diputada a les Corts Valencianes | |
| 20 juny 1995 – 11 juliol 1995 Circumscripció electoral: València | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Partit | Partido Popular |
Luisa García Merita (València, 25 de gener de 1945) és una professora universitària i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IV Legislatura.
Militant de la Unió General de Treballadors, és catedràtica de personalitat de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. Militant del Partido Popular, fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995.[1] Poc després renuncià a l'escó quan fou nomenada directora general de Serveis Socials. En 1999 fou acusada de contractar una psicòloga alumna seva i que treballa al seu propi despatx a la Conselleria de Benestar Social.[2]
Obres[modifica]
- Tratando-- esquizofrenia: ese desconocido mal Ediciones Pirámide, 2005. ISBN 84-368-1941-1
- Psicopatología de la afectividad y de la actividad motora amb M. Rojo Sierra, Promolibro, 2003. ISBN 84-7986-500-8
- Psicología y psicopatología de la captación del tiempo y del espacio, amb M. Rojo Sierra. Promolibro, 2000. ISBN 84-7986-347-1
- Estilo de vida y salud' amb Yolanda Pastor Ruiz i Isabel Balaguer Solá. Valencia : Albatros, 1999. ISBN 84-7274-242-3
- Criterios de bondad en la evaluación psicológica: principios y aplicaciones amb Inmaculada Fuentes Durá i C. Silva Silva. Nau Llibres, 1995. ISBN 84-7642-397-7
- Evaluación psicofisiológica, amb Inmaculada Fuentes Durá, F. Atienza. Valencia : Albatros, 1994. ISBN 84-7274-200-8
- Personalidad y cerebro amb M. Rojo Sierra i Inmaculada Fuentes Durá. Promolibro, 1992. ISBN 84-7986-021-9
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-07-02. [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ García Merita "colocó" a una psicóloga que ejerce en su despacho, El País, 30 d'agost de 1999
Enllaços externs[modifica]
«Obra de Luisa García Merita» a Dialnet.
- «Hay un problema de vacío existencial, que se ha agravado con la crisis. Aquí estamos, sin saber cuál es nuestro futuro, sin ideales, en desamparo», entrevista a Las Provincias, 25 de juliol de 2010.