Lun'okita
 Lun'okita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Mn,Ca)(Mg,Fe,Mn)Al(PO₄)₂OH·4H₂O |
| Localitat tipus | Tundra de Voronoi, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DH.20  |
| Heys | 19.12.54 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,95 Å; b = 18,71 Å; c = 6,96 Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbca |
| Color | translúcid, incolor, blanc |
| Exfoliació | perfecta {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | subvítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,66 g/cm3 (mesurada); 2,69 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,603 nβ = 1,608 nγ = 1,616 |
| Birefringència | δ = 0,013 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-058 |
| Símbol | Lun |
| Referències | [1] |
La lun'okita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom pel riu Lun'ok, a Rússia, proper a la localitat tipus.
Característiques[modifica]
La lun'okita és un fosfat de fórmula química (Mn,Ca)(Mg,Fe,Mn)Al(PO₄)₂OH·4H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1983. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lun'okita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteïta-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneïta, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la tundra de Voronoi, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita en altres indrets d'aquesta mateixa província russa, així com del districte de Guarda, a Portugal.