Magdalena Bonet Fàbregues
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1854  Palma (Mallorca) |
| Mort | segle XX Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | política, artista |
Magdalena Bonet Fàbregues (Palma, 1854 - segle XX) fou una política republicana i artista que s'ha relacionat amb el republicanisme, el feminisme i els moviments obrers.[1]
Magdalena havia nascut al si d'una família de republicans federals, son pare era menestral i sa mare filla de teixidors. Les primeres notícies de Magdalena són de 1870. Només amb 16 anys ja feia mítings i publicava escrits a la premsa republicana. Era una gran lectora i dels seus escrits es dedueix que tenia almenys estudis primaris i probablement havia rebut una educació superior a les al·lotes de la seva època. També es pot suposar que a casa havia rebut valors republicans.[1][2]
Es pot suposar que era ella la noia que fou expulsada del col·legi del carrer Verí el febrer de 1870 perquè, polemitzant amb la mestra, havia defensat a classe les idees racionalistes. Al llarg del mateix any 1870 publica sis articles al periòdic republicà El Iris del Pueblo, titulats «El desestanc religiós», «Impossibilitat de la monarquia a Espanya», «Desperta Espanya i mira el teu futur»...[2]
La seva fama de ser el martell femení del fanatisme religiós s'emfasitzà a la premsa republicana i travessà la mar. Fou lloada com a exemple de dona lliurepensadora i de lluitadora pel matrimoni civil per diferents periòdics republicans peninsulars. Es mogué entre el republicanisme federal i un socialisme utòpic que preveia l'emancipació de la dona.[1][2]
L'any 1883 Magdalena era la presidenta de la junta organitzadora del Congrés Feminista de Mallorca, lligat a la Unió Obrera Balear, que tenia com a objectiu millorar el futur de la dona mitjançant la instrucció i cridava a abandonar els prejudicis que negaven l'ús de la tribuna pública a les dones.[1][3]
La iniciativa de les feministes mallorquines havia aixecat una onada de solidaritat arreu de l'Estat i diverses associacions de dones i homes lliurepensadors prometien l'assistència al Congrés i enviaven col·laboracions periodístiques. Això degué alarmar el conservadorisme confessional mallorquí. La campanya de desprestigi contra les organitzadores del Congrés per part d'influents sectors catòlics obligà a suspendre’l. A partir del 1904, morts el seu marit i son pare, perdem absolutament el rastre de Magdalena i dels seus fills. Segurament es traslladaren a viure fora de Mallorca.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Magdalena Bonet Fàbregues». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Peñarrubia, Isabel. Entre la ploma i la tribuna. Els orígens del primer feminisme a Mallorca 1869-1890. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 99-126 (Col. Biblioteca Serra d'Or). ISBN 84-8415-863-2.
- ↑ «El mes de setiembre de este año...» (en castellà) p. 5. La Vanguardia, 26-02-1883. [Consulta: 11 juliol 2021].
Bibliografia[modifica]
- Peñarrubia, Isabel (2007). Magdalena Bonet. Palma: Ajuntament de Palma. Col·lecció Dones de Palma, les grans desconegudes.