Magnesiocromita
 Magnesiocromita | |
|---|---|
 Magnesiocromita de la mina Mistake, Districte de New Idria, Fresno, Califòrnia, Estats Units | |
| Fórmula química | Mg(Cr,Al,Fe)₂O₄ |
| Epònim | cromita i magnesi  |
| Localitat tipus | Schwarzenberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.03 |
| Dana | 7.2.3.1 |
| Heys | 7.14.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,305Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | negre, vermell intens |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, aspre, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | grassa, metàl·lica, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,1 a 4,3 g/cm³ (mesurada); 4,43 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Pleocroisme | no pleocròica |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Fe, Al |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1868 |
| Símbol | Mchr |
| Referències | [1] |
La magnesiocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Va rebre el seu nom per Antoine François Alfred Lacroix l'any 1910 en al·lusió a la seva composició química, la qual conté magnesi, i la seva relació amb la cromita. El seu nom original l'any 1868 va ser (en anglès) magnochromite, posat per G. M. von Bock.
Característiques[modifica]
La magnesiocromita és un òxid de fórmula química Mg(Cr,Al,Fe)₂O₄. És un mineral isostructural amb la cromita i la magnetita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cromita, i una altra amb l'espinel·la.[2][3] Cristal·litza en el sistema isomètric. En rares ocasions es troba com a cristalls octàedrics, de fins a 1,5 mil·límetres; normalment es troba de manera massiva.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiocromita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es tracta d'un mineral accessori que es pot trobar en roques ultramàfiques, com dunites, serpentinites, kimberlites, lamproïtes i komatiïtes. Més rarament com a xenocristals en lampròfids i basalts enmig de l'oceà. Pot ser detrítica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: olivina, augita, magnetita, plagioclasa i pigeonita.[4] Va ser descoberta l'any 1868 al districte de Schwarzenberg, a Erzgebirge (Saxònia, Alemanya).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesiocromita |
- ↑ «Magnesiochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
- ↑ «Chromite-Magnesiochromite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
- ↑ «Magnesiochromite-Spinel Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Magnesiochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 abril 2016].