Manganita
 Manganita | |
|---|---|
 Cristalls de manganita provinents d'Ilfeld, Thuringia, Alemanya | |
| Fórmula química | Mn3+O(OH) |
| Epònim | manganès  |
| Classificació | |
| Categoria | hidròxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FD.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.06 |
| Dana | 06.01.03.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics prims, massiu a fibrós |
| Estructura cristal·lina | a = 8.94 Å, b = 5.28 Å, c = 5.74 Å; β = 90°; Z = 8 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m prismàtica |
| Massa molar | 103,9442 Da |
| Color | negre, gris, marró fosc |
| Macles | macles de contacte i penetració en {011} |
| Exfoliació | perfecta {010}, bona {110} i {001} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | semimetàl·lica, mat |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,29 a 4,34 |
| Densitat | 4,3 a 4,4 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.250(2) nβ = 2.250(2) nγ = 2.530(2) |
| Birefringència | δ = 0.280 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | petit |
| Dispersió òptica | molt forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mnn |
| Referències | [1] |
La manganita és un mineral de la classe dels hidròxids. Va ser anomenada així l'any 1827 per Wilhelm Karl von Haidinger, en al·lusió al seu contingut de manganès.
Característiques[modifica]
La manganita és un hidròxid de manganès, que cristal·litza en un sistema monoclínic. Els cristalls de manganita són prismàtics i alineats fortament en el seu eix longitudinal. Sovint es troben agrupats en manolls. El seu color es troba en la gamma del gris acer al negre, i el seu llustre és brillant i submetàl·lic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4, com la de la fluorita, i la seva densitat és 4,35 g/cm³.
Formació i jaciments[modifica]
La manganita es troba amb altres òxids de manganès en els dipòsits formats per la circulació a la intempèrie d'aigua meteòrica en el medi ambient en dipòsits d'argila i laterites. Es forma per acció hidrotermal a baixa temperatura als filons, en associació amb calcita, barita i siderita. Sovint s'associa amb pirolusita, braunita, hausmannita i goethita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat),[2] a la mina Serrana (El Molar, Priorat),[3] a la mina Virgen del Pilar (Requena, Plana d'Utiel)[4] i a les mines de Vetera (Cortsaví, Vallespir).[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manganita |
- ↑ «Manganite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Bareche, Eugeni «Mines de Catalunya: Falset (Tarragona)». Mineralogistes de Catalunya, 3, 5, 1986, pàg. 135-137 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Manganite from Virgen del Pilar Mine, Campo Arcís, Requena, Valencia, Valencian Community, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Chevalier, Philippe; Gourbeault, Yves, Galvier, Jacques «Le gisement de fer de Batère Pyrènèes-Orientales, France». Le Règne Minéral, 4, 24, 1998, pàg. 5-18 [Consulta: 25 gener 2024].