Manganlotharmeyerita

Manganlotharmeyerita
Fórmula química	CaMn3+₂(AsO₄)₂(OH)₂
Epònim	lotharmeyerita i manganès
Localitat tipus	mina Starlera, Ferrera, Via Mala, Grisons, Suïssa
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CG.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.31
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,043 Å; b = 6,2314 Å; c = 7,3889 Å; β = 116,399°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	vermell-marró a taronja vermellós fosc
Exfoliació	distingible/bona
Fractura	irregular, desigual
Duresa	3
Color de la ratlla	marró clar
Densitat	3,77 g/cm3 (mesurada); 3,75 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,785 nβ = 1,814 nγ = 1,854
Birefringència	δ = 0,069
Angle 2V	mesurat: 85°, calculat: 82°
Dispersió òptica	r < v feble
Impureses comunes	V, Fe, Ni, Co, Zn, Al
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-026
Any d'aprovació	2002
Símbol	Mlmy
Referències

La manganlotharmeyerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la tsumcorita. Rep el nom per la seva relació amb la lotharmeyerita.

Característiques

La manganlotharmeyerita és un arsenat de fórmula química CaMn³⁺₂(AsO₄)₂(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganlotharmeyerita pertany a «08.CG - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: cassidyita, col·linsita, fairfieldita, gaitita, messelita, parabrandtita, talmessita, hillita, brandtita, roselita, wendwilsonita, zincroselita, rruffita, ferrilotharmeyerita, lotharmeyerita, mawbyita, mounanaïta, thometzekita, tsumcorita, cobaltlotharmeyerita, cabalzarita, krettnichita, cobalttsumcorita, niquellotharmeyerita, schneebergita, niquelschneebergita, gartrellita, helmutwinklerita, zincgartrel·lita, rappoldita, fosfogartrel·lita, lukrahnita, pottsita i niqueltalmessita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Musée cantonal de géologie de Lausanne (Suïssa).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Starlera, a la localitat de Ferrera (Grisons, Suïssa), associada a altres minerals com la tilasita, la calcita o la braunita. També ha estat descrita a Macedònia del Nord, Xile i Mèxic.