Manola Rodríguez Lázaro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1917  Bilbao (Biscaia) |
| Mort | 24 setembre 2009 (91 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista |
| Família | |
| Cònjuge | Lozano Olivares |
Manola Rodríguez Lázaro (Bilbao, 30 de setembre de 1917 - 24 de setembre de 2009) va ser una lluitadora antifranquista catalana que va ocupar càrrecs de responsabilitat a les Joventuts Socialistes Unificades i va donar suport a la causa republicana des de la rereguarda.[1]
Biografia[modifica]
El seu pare era un obrer anarquista i era la més gran de vuit germans. La família es va traslladar a Barcelona el 1925, ja que el seu pare era perseguit per les seves idees polítiques. Als catorze anys va començar a treballar de cosidora en una fàbrica tèxtil.[2]
El març de 1939, ella i el seu company Desiderio Babiano (1909 -1985), un cartellista i il·lustrador madrileny, van intentar fugir d'Espanya amb vaixell però va ser detinguda a Alacant quan estava embarassada del seu primer fill que va néixer a la presó.[3] Un cop alliberada va viure a Barcelona on es va incorporar a l'activitat clandestina del Partit Comunista d'Espanya contra la dictadura franquista. Durant la vaga minaire d'Astúries de 1962, Rodríguez va amagar durant quinze dies a la seva casa del número 76 de la rambla del Carmel quinze miners asturians que venien a la ciutat a recollir els diners de la caixa de solidaritat.[1]
Un cop legalitzat el PSUC, va seguir militant-hi fins al 1981, data en què es va fundar el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), partit del qual va ser fundadora i membre del seu Comitè Central.[4]
El 1997 va fundar, amb d'altres companyes, l'Associació de les Dones del 36 amb l’objectiu de difondre el patrimoni oral sobre el paper de les dones en la guerra, i el 2001 va rebre la Medalla al treball President Macià de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria política i sindical a les Comissions Obreres.[5]
| « | Si tornés a néixer i em tornés a trobar davant la mateixa conjuntura tornaria a fer el mateix. Però no, no vull tornar a veure fills sense mare, ni braços caiguts sense calor. | » |
| — Manola Rodríguez | ||
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Manola Rodríguez, lluitadora antifranquista». Betevé, 09-02-2023. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ García, Conxa. «EN RECORD DE MANOLA RODRIGUEZ». Comunicadores amb Gràcia, 05-03-2010. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ Babiano Rodríguez, Helios. «Manola Rodríguez y nuestra Memoria Histórica», 05-09-2010. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ Nogué Felip, Maribel. «Articles de la realitat*: Tot recordant la Manola», 25-09-2020. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Homenatge a l'activista antifranquista Manola Rodríguez a l'Espai Memorial Democràtic» (en anglès). Govern.cat, 17-06-2010. [Consulta: 12 febrer 2023].
Bibliografia[modifica]
- Olesti, Isabel. Nou dones i una guerra. Les dones del 36. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5592-6.