Manuel Andrés Casaus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Andrés Casaus
Biografia
Naixement? 1892
Elizondo (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Segòvia
25 d'octubre de 1931 – 31 de desembre de 1931
  Governador civil de Navarra
31 de desembre de 1931 – 9 de desembre de 1932
  Governador civil de Saragossa
9 de desembre de 1932 – 19 de març de 1933
  Director General de Seguretat
6 de març de 1933 – 14 de setembre de 1933
Activitat
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Republicana

Manuel Andrés Casaus (Elizondo, Navarra, 1892? - Sant Sebastià, Guipúscoa, 10 de setembre de 1934) va ser un periodista i polític navarrès del període de la Segona República.

Biografia[modifica]

Periodista navarrès nascut a Elizondo, des de 1914 va viure a Sant Sebastià, on va treballar en la Redacció d'El Pueblo Vasco fins que va fundar, en 1920, el vespertí "La Prensa", del que va ser director. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser un decidit activista republicà, arribant a entaular amistat amb Manuel Azaña. Va participar durant la fallida revolta republicana de desembre de 1930 a Sant Sebastià intentant prendre el control de l'edifici del govern civil.[1]

Després de la instauració de la Segona República Espanyola, va ser nomenat governador civil de diverses províncies, com a Segòvia, Navarra i Saragossa (1931).[2] Mentre era governador civil en 1932 es destacà per tal de tallar de soca-rel totes les conspiracions antirepublicanes carlines.[3] En març de 1933 fou nomenat Director General de Seguretat.[4]

El 10 de setembre de 1934 apareixia mort Andrés Casaus, presumiblement assassinat en venjança per la mort el dia anterior del líder local de la Falange a Sant Sebastià Manuel Carrión Damborenea.[5]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Arturo Menéndez López
Director General de Seguretat

març-setembre 1933
Succeït per:
José Valdivia y Garci-Borrón