Manuel Comeres
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1650  |
| Mort | 1764 (113/114 anys) |
Manuel Comeres (finals s. XVII - Alacant, 18 de gener de 1764), fou un sacerdot i mestre de capella alacantí.
S'ordenà sacerdot i es traslladà a València, on oposità per aconseguir el magisteri de capella de la capital valenciana, però quedà en segon lloc. [1]
Fou mestre de capella de San Nicolàs d'Alacant, càrrec que ocupà, sense oposició, el 23 d'abril de 1723, quan substituí Isidre Escorihuela.[2] Segons Ernesto Villar, músic i estudiós de la col·legiata de San Nicolás d'Alacant, el seu nomenament fou gràcies a les mostres de simpatia i les virtuts en l'art del contrapunt, desenvolupades a través dels cànons, i al coneixement de la teologia que posseïa Comeres. Ocupà el càrrec al capdavant del magisteri fins al 1762, en què sol·licità el seu relleu per motius de salut a favor del contralt Mn. Gabriel Aznar, compositor a qui considerava molt competent pel càrrec. Aznar entrà primer com interí fins que, a causa d'un empitjorament de la salut de Comeres, aquest últim sol·licità la seva jubilació, la qual cosa li concediren mantenint el seu salari fins a la seva mort.[3]
El 29 i 30 de setembre de 1754 formà part del jurat de les oposicions per cobrir la plaça vacant d'arpista i organista de la mateixa capella juntament amb Juan Acuña i Bartolomé Falomir, prevere i contralt de la capella alacantina.[4]
La producció conservada d'aquest mestre és molt variada. Tot i que la major part de les seves obres han desaparegut, se'n conserven dues a la Catedral Metropolitana de Valencia, un Laudate i un Magnificat a 8v i baix xifrat i algunes al arxiu de la Col·legiata de San Nicolàs d'Alacant.[3]
Segons Flores i Madrid, la música de Comeres representa la continuïtat del Barroc heretat d'Isidre Escorihuela i Rodríguez, evolucionant cap a un barroc tardà que culminarà en la figura de Agustí Iranzo[3]
Tant Villar com Aguilar Gómez afirmen que les composicions de Comeres estan basades en el cant pla, a excepció dels villancets, i el contrapunt clàssic. Villar a més, afegeix que en la seva música domina l'estil d'imitació canònica i l'interès recau en les veus. La major part dels violins manca d'expressió melòdica, sent rellevats al paper d'acompanyant, caracteritzats per l'abundància en la forma arpegiada.[1][5]
Entre les seves obres destaquen els salms: Laetatus est, a 4v, violins i baix continu (1733), Credidi, en Sol menor en homenatge a les vespres del Santíssim Sacrament (1737), dos Dixit Dominus, un Lauda Jerusalem a 4v, violins i baix continu i un Magnificat a 4v, violins i baix continu; una missa a quatres veus i faux-bourdon; dos villancets de Kalendas a 4v i un responsori Domine secundum a 4v alternats amb fragments de cant pla (1747).[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Garbayo, Javier. «Comeres, Manuel». A: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 2002. Vol. 3, p. 840-841.
- ↑ Flori López, Ana María «La música religiosa en la ciudad de Alicante durant el magisterio de capilla de José Vasco: 1824-1844». El Patrimonio Immaterial de la Cultura Cristiana [San Lorenzo del Escorial], 2013, pàg. 427-444.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Flori López, Ana María «[https://dialnet-unirioja-es.are.uab.cat/servlet/articulo?codigo=5179760 El magisterio de Capilla en la Colegial de San Nicolás de Alicante durante el Barroco]». Santa Teresa y el mundo teresiano del Barroco [San Lorenzo del Escorial], 2015, pàg. 789-802.
- ↑ Peñas García, María Concepción «Los Acuña, una família de músicos». Revista de Musicología, Vol. 19, No. 1/2. Sociedad Española de Musicología (SEDEM), decembre- gener 1996, pàg. 179-208.
- ↑ «Manuel Comeres». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.