María Luisa Caturla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaría Luisa Caturla
Biografia
Naixement10 juliol 1888 Modifica el valor a Wikidata
Sant Gervasi de Cassoles (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1984 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Villaviciosa de Odón (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, crítica d'art Modifica el valor a Wikidata
Premis

María Luisa Caturla (Sant Gervasi de Cassoles, 10 de juliol de 1888 - Villaviciosa de Odón, 25 d'agost de 1984) va ser una historiadora de l'art, vocal del Reial Patronat del Museu del Prado des de 1960,[1] membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran des de 1979 i acadèmica honorària de la Reial Acadèmia Extremenya el 1982. S'han destacat els seus estudis dels pintors Antonio de Puga i Francisco de Zurbarán.[2] L'any 1975 va rebre el Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi.[n. 1]

Biografia[modifica]

Nascuda el 1888 a Sant Gervasi de Cassoles, Maria Lluïsa Levi i Caturla era filla de l'enginyer alemany Eduard Levi Stein i la valenciana Maria del Remei Caturla i Puig.[3]

De molt jove, es va casar amb l'empresari alemany Kuno Kocherthaler (1881-1944),[3] fill del soci empresarial del seu pare, amb qui tindria cinc fills[4] (altres fonts assenyalen quatre).[3] El 1921, el matrimoni es va instal·lar en un palauet del passeig de la Castellana de Madrid, projectat per l'arquitecte Alfred Breslauer, que treballava per a la comunitat judeo-alemanya del barri de Dahlem a Berlín. Construït en un estil classicista, l'edifici es va convertir en una veritable galeria d'art.[5]

El 1926, va formar part de la Comissió Nacional organitzadora del Centenari de Goya, i el 1927, va obtenir el divorci a Alemanya.[4]

Fou alumna a Madrid del cercle de José Ortega y Gasset, va completar els seus estudis a Alemanya. El 1944 va publicar Arte de épocas inciertas -sobre la presència del gòtic flamíger a l'art modern-.[1][6] Especialitzant-se en la pintura espanyola del segle XVII, amb treballs recollits en les seves obres Pinturas, frondas y fiestas del Buen Retiro, Los retratos del salón dorado en el antiguo Alcázar de Madrid -tots dos publicats el 1947-, Un pintor gallego en la corte de Felipe IV. Antonio Puga -obra conjunta amb Francisco Javier Sánchez Cantón, publicada el 1952-, i Cartas de pago de los cuadros de batallas del Salón de Reinos (1960).[1]

Considerada una de les especialistes en l'obra de Francisco de Zurbarán,[7]-recerques amb les quals va aconseguir la troballa de la partida de defunció del pintor extremeny-[1] que va reflectir en les seves publicacions sobre el fill de Zurbarán, Juan de Zurbarán (1953), Velázquez i Zurbarán (1960) i Fin y muerte de Zurbarán (1964), participant també {a ; en} l'elaboració del catàleg de l'exposició «Zurbarán en el III centenario de su muerte», organitzada pel Museu del Prado el 1965.[1] A més a més d'aquestes monografies, destaca la seva participació en treballs col·lectius com Paret, de Goya coetáneo y dispar,[8] i l'estudi sobre Zurbarán en col·laboració amb Odile Delenda.[9]

Va morir a Villaviciosa de Odón (Madrid) als 96 anys.[3]

Notes[modifica]

  1. ↑ Condecoració reservada a les dames des de 1955 fins a 1988.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «María Luisa Caturla» (en castellà). Ficha en la enciclopedia del Museo del Prado. [Consulta: 15 febrer 2017].
  2. ↑ Caturla, María Luisa. «Dos documentos sobre los descendientes de Zurbarán» (en castellà). cervantesvirtual, 1979. [Consulta: 15 febrer 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ana Higueras. «María Luisa Caturla Caturla-Puig». Geneanet.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Su biografia». artedeepocasinciertas.com.
  5. ↑ «Caturla, coleccionista». artedeepocasinciertas.com.
  6. ↑ Caturla, María Luisa. Revista de Occidente. Arte de épocas inciertas (en castellà), 1944 [Consulta: 14 febrer 2016]. 
  7. ↑ Guadalupe Victoria, José. Un pintor en su tiempo: Baltasar de Echave Orio (en castellà), p. 79. ISBN 9789683631022. 
  8. ↑ Caturla, María Luisa. «Paret, de Goya coetáneo y dispar». A: Goya (cinco estudios) (en castellà). Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 1978, p. 27-42. ISBN 84-0004-339-1. 
  9. ↑ «Bibliothèque des Arts», 2003. ISBN 978-2-85047-248-0

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=María_Luisa_Caturla&oldid=32863599»