María Paz García del Valle
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1908  San Esteban de Gormaz (província de Sòria) |
| Mort | 1959 (50/51 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | química |
María Paz García del Valle, nascuda en 1908, és una de les pioneres espanyoles en el camp de les ciències, i en concret en la Química.
Es va beneficiar de la relació que, en el primer terç del segle xx, es va establir entre les universitàries nord-americanes i espanyoles; en particular, la que es va establir entre la Junta per a l'Ampliació d'Estudis (JAE) i el International Institute for Girls in Spain (IIGS). Aquesta relació va tenir com a primera conseqüència la millora en la formació científica d'un grup de dones espanyoles, a través intercanvis d'estudiants i professores, i per l'establiment d'una línia de beques per a les joves graduades.[1]
Es tenen molt poques dades biogràfiques de María Paz, encara que se sap que és una de les poques científiques d'aquesta època que va rebre instrucció de la seva mare, la qual cosa indica que aquesta també havia de comptar amb un nivell educatiu alt.[2]
Va estar treballant, juntament amb altres 35 dones científiques espanyoles, en l'Institut Nacional de Física i Química (INFQ), que es coneix com el Rockefeller, nom que es va donar a l'edifici on es va establir la seu de l'Institut, ja que en construir-se i equipar-se, durant els anys 30, es va comptar amb el finançament de la Fundació Rockefeller.[1]
La seva participació en el Rockefeller va acabar amb l'esclat l'any 36 de la Guerra Civil espanyola. L'Institut, que tenia les línies de recerca més prometedores en el camp de les ciències experimentals d'Espanya en aquest moment, estava organitzat en sis seccions, i María Paz pertanyia a la Secció d'Espectroscòpia, que estava dirigida per Miguel Antonio Català Sañudo, al costat de Dorotea Barnés González, Rosa Bernís Madrazo, Josefina González Aguado, Pilar de Madariaga Rojo, Pilar Martínez Sancho i Carmen Mayoral Girauta.[1]
María Paz García del Valle va ser una de les vuit primeres dones científiques espanyoles pensionadas, per ampliar estudis a l'estranger i a més una de les tres que més tard serien professores aspirants de l'Institut-Escola, al costat de Pilar de Madariaga Rojo i Felisa Martín Bravo.[3]
En entrar en el Rockefeler la tasca principal del curs 1930-31 va ser muntar el laboratori, i María Paz es va dedicar a la realització de treball bibliogràfic, reunint la bibliografia i ordenándola per autors i matèries. També va col·laborar amb el professor Català per reunir materials per a la publicació del seu estudi sobre els “multiplets”.[4]
L'any 1932, María Paz va obtenir la pensió per anar a ampliar estudis d'espectroscòpia a Harvard.[2]
Segons apareix en les “Memòries de la JAE” del curs 1933-34, la recerca de María Paz es va centrar a preparar una xarxa de difracció en el buit amb el llum, també en el buit.[4]
En 1934 es té constància que va participar en les activitats desenvolupades entorn a la Càtedra Conde de Cartagena al costat del professor Català.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 EL LABORATORIO FOSTER DE LA RESIDENCIA DE SEÑORITAS. LAS RELACIONES DE LA JAE CON EL INTERNATIONAL INSTITUTE FOR GIRLS IN SPAIN, Y LA FORMACIÓN DE LAS JÓVENES CIENTÍFICAS ESPAÑOLAS. Magallón Portolés, CarmenAsclepio. Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia, 2007, vol. LIX, nº 2, issn=0210-4466 págs. 37-62. junio-diciembre 2007 Consulta 8 de desembre del 2016
- ↑ 2,0 2,1 Científicas en la sección de Rayos X del Rockefeller.Carmen Magallón Pórtoles. Actas del III Simposio "Ciencia y Técnica en España de 1898 a 1945: Cabrera, Cajal, Torres Quevedo" : 10, 11 y 12 de julio de 2001 / coord. por Francisco González de Posada, Dominga Trujillo Jacinto del Castillo, Francisco A. González Redondo, 2004, págs. 43-52 ISBN 84-87635-34-2 Consulta 8 de desembre del 2016
- ↑ Profesores aspirantes del Instituto-Escuela. Programa CEIMES Arxivat 2015-12-25 a Wayback Machine. Consulta 8 de desembre del 2016
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mujeres en las ciencias físico-químicas en España: el Instituto nacional de Ciencias y el Instituto nacional de Física y Química (1910-1936). Magallón Portolés, Carmen. Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Nº20, 529-574 1997. Consulta 8 de desembre del 2016
Bibliografia[modifica]
- Cien años de política científica en España. Ana Romero de Pablos y María Jesús Santesmases. Fundación BBVA. Marzo-2008. ISBN 84-96515-62-1. ISBN 978-84-96515-62-8.
- Física y Química en la Colina de los Chopos. 75 años de investigación en el edificio Rockefeller del CSIC 1932-2007. Santamaría García, Antonio; González Ibáñez, Carlos. Consejo Superior de Investigación Científica. 2008. ISBN 978-84-00-08780-7
- Cien años de soledad…y olvido. Eulalia Pérez Sedeño. Consejo Superior de Investigación Científica y Fundación española para la Ciencia y la Tecnología. Universidad de Cantabria. ISBN 978-84-8102-469-2.