Marcelino Arnáiz Calvo

Marcelino Arnáiz Calvo

Biografia
Naixement	26 abril 1867 Villayerno Morquillas (província de Burgos)
Mort	21 desembre 1930 (63 anys) El Escorial
Activitat
Ocupació	teòleg, filòsof, psicòleg
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Orde religiós	Orde de Sant Agustí
Premis Acadèmic de la RACMP

Marcelino Arnáiz Calvo (Villayerno Morquillas, província de Burgos, 1867 - El Escorial, 1930) fou un religiós i psicòleg espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Fou ordenat sacerdot el 1891 al convent dels agustins de Valladolid. Va exercir com a professor al Col·legi d'Alfonso XII del Monestir de l'Escorial (1894-1903). El 1901 es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Salamanca, i se'n va doctorar a la Universitat Central de Madrid en 1905 amb una tesi sobre psicologia. Després fou professor al Reial Col·legi d'Estudis Superiors de María Cristina, de l'Escorial, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. També hi fou cap provincial de l'orde.

Juntament amb Juan Zaragüeta y Bengoechea fou un ferm defensor del moviment neoescolàstic, defensant la renovació de la filosofia tradicional cristiana comunicant-la amb la ciència i filosofia contemporànies. Va publicar nombrosos treballs sobre psicologia i va donar a conèixer a Espanya la tasca de l'Institut de Filosofia de la Universitat Catòlica de Lovaina. En 1922 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, ingressant amb el discurs El espíritu matemático de la filosofía moderna

Obres

• Las Mefáforas en las ciencias del espíritu (1908)
• Diccionario manual de filosofía (1927) amb B. Alcalde

Referències

Premis i fites
Precedit per: Amós Salvador Rodrigáñez	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 33 1922-1930	Succeït per: Pedro Sangro y Ros de Olano