Marco Antonio Gandolfo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Palerm (Sicília)  |
| Mort | 1645 Saragossa (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Marco Antonio Gandalfo y Viga (Palerm, d.t s. XVI – Saragossa, 1645) va ser un enginyer militar al servei de la Corona Hispànica.
Segons Juan Carrillo de Albornoz, va començar la carrera militar al regne de Sicília el 1604, i la va prosseguir al ducat de Milà, i entre 1618 i 1628, en els exèrcits de Sicília, Tunis, Bizerta, i Alemanya. També va participar en la presa de Pontestura (Piemont), on va ser ferit. A més, va ordenar les fortificacions de Navarra, València i Alexandria, des d’on es va desplaçar a Flandes per participar en la Batalla de Nördlingen (1634). 1645 es troba documentat en el setge de Oostende.[1]
Hostilitats amb el regne de França[modifica]
A finals de 1635, Gandolfo es troba a les fronteres de Navarra i Guipuscoa per analitzar com poden reforçar-se les defenses. A la tardor de 1636, se li ordena que lliuri un informe a la Cort sobre la possibilitat de conquerir França, amb l’objectiu de negociar una pau favorable als interessos de Felip IV de Castella.[1]
El 1637 participa activament en la batalla de Leucata contra els francesos. Gandolfo és considerat un dels principals responsables de la derrota de l’exèrcit hispànic, ja que, segons Núria Florensa i Manel Güell, “certificà la bona qualitat de les posicions espanyoles, superades després per l’enemic”.[2]
La conquesta de Salses (1639) va servir a Gandolfo per recuperar prestigi. L’enginyer hi participa com a tinent del mestre de camp general de fortificacions, tenint com a superiors només el marquès de Torrecuso i Los Balbases. La solidesa dels bastions d’assetjament concebuts per Gandolfo foren decisius per la victòria dels assaltants.[2]
Guerra dels Segadors[modifica]
A finals de maig del 1640 arriba a Tarragona, i es posa a disposició de Dalmau III de Queralt per evitar que els segadors amotinats destrossin Santa Coloma de Queralt.[3] Durant el Corpus de Sang (7 de juny de 1640) s’escapa, segons les seves pròpies paraules, “de milagro de la fúria del pueblo endemoniado de Barcelona”.[1] En l'avanç de les tropes del marquès de Los Vélez a Madrid, recomana -infructuosament- que no es conquereixi Salou.[4]
En els primers anys de la guerra, fa tasques d’inspecció de les fortificacions de les Terres de l’Ebre (Tortosa, Ulldecona), i recomana la fortificació del Coll de Balaguer. Trobant-se malalt a la capital de la Noguera, mentre era evacuat per les tropes filipistes, va caure presoner de l’exèrcit francocatalà. Encara que va ser rescatat, ja es trobava molt feble, i no tardaria a morir a Saragossa.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Marco Antonio Gandolfo» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Florensa, Núria; Güell, Manel. "Pro deo, pro regi et pro patria". La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Fundació Salvador Vives i Casajuana, 2005, p. 147-148. ISBN 84-232-0685-8.
- ↑ Carreras, Guillem. Santa Coloma de Queralt durant la Guerra dels Segadors. 2022: Associació Cultural Revista La Segarra, 2022, p. 55.
- ↑ Sivillà, Magí. Historia general del Principado de Catalunya, condados de Rossellón y Cerdaña (en català i castellà). Barcelona: Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2019, p. 380. ISBN 978-84-393-9980-3.