Marcusenius furcidens
 Il·lustració del 1923  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 181733 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Osteoglossiformes |
| Família | Mormyridae |
| Gènere | Marcusenius |
| Espècie | Marcusenius furcidens (Pellegrin, 1920)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Marcusenius furcidens és una espècie de peix pertanyent a la família dels mormírids i a l'ordre dels osteoglossiformes.[4][5]
Etimologia[modifica]
Marcusenius fa referència a l'ictiòleg Johann Marcusen,[6] mentre que l'epítet furcidens deriva de furcatus (bifurcat) i, probablement, es refereix a la forma de les dents.[7]
Descripció[modifica]
Fa 28,6 cm de llargària màxima. Absència d'espines a l'única aleta dorsal i a l'anal. 29-34 radis tous a l'aleta dorsal i 30-36 a l'anal. Origen de l'aleta dorsal al mateix nivell que l'anal. Aleta caudal forcada. Peduncle caudal gros. 65-73 escates a la línia lateral i 12-12 al voltant del peduncle caudal. Sense barbetes sensorials ni aleta adiposa.[8][9]
Reproducció[modifica]
Les femelles poden arribar a pondre 9.200 ous.[10]
Alimentació[modifica]
Es nodreix d'insectes aquàtics (sobretot, de larves de quironòmids).[11]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix d'aigua dolça, demersal, potamòdrom[12] i de clima tropical (8°N-4°N),[6] el qual viu a Àfrica:[13][14][15][16] els rius Tano[17] i Bia[18] a Ghana[19][20] i els rius Komoé,[21] Bandama[22] i Sassandra[23] a la Costa d'Ivori.[24][25][6][3][6]
Estat de conservació[modifica]
Les seues principals amenaces són la desaparició de la vegetació a causa de les activitats mineres, la tala comercial de fusta (especialment a la conca del riu Tano), ja que fa augmentar la quantitat de sediments i la pesca amb destinació al consum humà.[18]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (30 de 100).[26]
Referències[modifica]
- ↑ Gill T. N., 1862. On the West African genus Hemichromis and descriptions of new species in the museums of the Academy and Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 134-139.
- ↑ Pellegrin, J., 1920. Poissons des lagunes de la Côte d'Ivoire. Description de deux especes nouvelles. Bulletin de la Société Zoologique de France, vol. 45: 115-121. [1]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
- ↑ The ETYFish Project - Fish Name Etymology Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Bigorne, R., 1990. Mormyridae. P. 122-184. A: C. Lévêque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.). Faune des poissons d'eaux saumâtres d'Afrique de l'Ouest. Vol. 1. Faune Trop. 28. Musée Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren i ORSTOM, París. Pàg. 146.
- ↑ Morphology Data of Marcusenius furcidens - FishBase (anglès)
- ↑ Albaret, J.-J., 1982. Reproduction et fécondité des poissons d'eau douce de Côte d'Ivoire. Rev. Hydrobiol. Trop. 15(4):347-371.
- ↑ E. P. Kouamélan, T. Koné, V. N'Douba i F. Ollevier, 2006. Food habits and trophic resource partitioning among three mormyrid fishes from man-made Lake Ayame, Ivory Coast. African Zoology, vol. 41, núm. 2. [2]
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Diouf, P.S., 1996. Les peuplements de poissons des milieux estuariens de l'Afrique de l'Ouest: L'exemple de l'estuaire hyperhalin du Sine-Saloum. Université de Montpellier II. Thèses et Documents Microfiches Núm. 156. ORSTOM, París. 267 p. Pàg. 130.
- ↑ Gosse, J.-P., 1984. Mormyridae. P. 63-122. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1. Pàg. 82.
- ↑ Konan, F. K., F. Leprieur, A. Ouattara, S. Brosse, G. Grenouillet, G. Gourène, P. Winterton i S. Lek, 2006. Spatio-temporal patterns of fish assemblages in coastal West African rivers: a self-organizing map approach. Aquat. Living Resour. 19(4):361-370. Pàg. 365.
- ↑ Paugy, D., K. Traoré i P. S. Diouf, 1994. Faune ichtyologique des eaux douces d'Afrique de l'Ouest. p. 35-66. A: G. G. Teugels, J. F. Guégan i J. J. Albaret (eds.). Biological diversity of African fresh- and brackish water fishes. Geographical overviews presented at the PARADI Symposium, Senegal, 15-20 de novembre de 1993. Ann. Mus. R. Afr. Centr., Sci. Zool., 275:177 p.
- ↑ Species in Tano River - FishBase (anglès)
- ↑ 18,0 18,1 UICN (anglès)
- ↑ Teugels, G. G., C. Lévêque, D. Paugy i K. Traoré, 1988. État des connaissances sur la faune ichtyologique des bassins côtiers de Côte d'Ivoire et de l'ouest du Ghana. Rev. Hydrobiol. Trop. 21(3): 221-237.
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Ghana - FishBase (anglès)
- ↑ Species in Comoé River - FishBase (anglès)
- ↑ Species in Bandama River - FishBase (anglès)
- ↑ Species in Sassandra River - FishBase (anglès)
- ↑ Konan, K. F., A. Ouattara, M. Ouattara i G. Gourène, 2007. Weight-length relationship of 57 fish species of the coastal rivers in South-eastern of Ivory Coast. Ribarstvo 65(2):49-60. Pàg. 52.
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Côte d'Ivoire - FishBase (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia[modifica]
- Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
- Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
- Bertin, L., 1940. Catalogue des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle. 2e partie. Dipneustes, Chondrostéens, Holostéens, Isospondyles. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), vol. 12 (núm. 6): 244-322.
- Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 55.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
