Vés al contingut

Mare de Déu de la Salut de Tona

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de la Salut de Tona
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud567 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTona (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. del Balneari Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 51′ 34″ N, 2° 13′ 47″ E / 41.85943°N,2.22959°E / 41.85943; 2.22959
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC24366 Modifica el valor a Wikidata

La Mare de Déu de la Salut de Tona és una capella de Tona (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Façana

Capella d'una sola nau, coberta a doble vessant, amb contraforts a les parets laterals, grans finestrals d'arc de mig punt entre els contraforts i una porta principal amb un arc carpanell de cinc punts, que recolza sobre una imposta decorada amb motius vegetals i una columna de secció molt prima adossada als brancals. Sobre la porta i sota teulada un rosetó il·lumina l'interior.[1]

Història[modifica]

Quan es va acabar la guerra Civil, l'estiueig es convertí en un fenomen que canvià la vida dels tonencs. Els nous fabricants, funcionaris i botiguers i tota la gent afavorida per la nova situació econòmica celebrava misses, en castellà, al barri de la Roqueta. El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord amb una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte. Actualment està tancada i abandonada.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de la Salut de Tona
  1. 1,0 1,1 «Mare de Déu de la Salut de Tona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 octubre 2017].