Mare de Déu de les Pinyeres
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura barroca | |||
| Altitud | 183 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Masroig (Priorat) | |||
| Localització | Vora la ctra. el Masroig - el Lloar | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 1982 | |||
| Id. IPAC | 11284 | |||
.jpeg)
La Mare de Déu de les Pinyeres és una ermita romànica reconstruïda en època barroca situada als termes municipals del Masroig i Bellmunt del Priorat (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Tots dos municipis hi fan romeria el dia de la festivitat, el dissabte després de Dilluns de Pasqua.
Descripció[modifica]
Conjunt d'edificacions adossades, la principal de les quals la constitueix una petita església romànica, ampliada a un cos de planta rectangular de bones dimensions, reforçat per carreus als angles i contraforts al costat de migdia, i cobert per teulada a dues vessants. L'interior és d'una nau amb quatre tramades, presbiteri aixecat i cor al primer tram. D'un fris continu arrenca la volta, de mig punt amb llunetes. L'altar, segons sembla reconstruït després de la Guerra Civil, presenta elements neoclàssics i en un petit cambril visitable, la reproducció de la imatge de la Mare de Déu de les Pinyeres, l'original fou retirada per mor de robatori, i calia ser datada del segle xvii o xviii. Coronada per un petit campanar d'espadanya, l'ermita presenta la façana de gres vermell on és visible encara la porta amb arc de mig punt, dovellada.[1]
El conjunt comprèn, a més a més, la casa de l'ermità, un atri de l'ermita, annexos amb una cisterna, etc. La paret de migdia té un rellotge de sol.[1]
Història[modifica]
La construcció de l'edifici sembla remuntar-se a la segona meitat del segle xii o primer terç del segle xiii i fou dedicat a temple parroquial del poble de les Pinyeres. A l'abandonament d'aquest, per epidèmia segons algunes versions o per fet de guerra segons algunes altres, l'edifici fou reconstruït el segle xvii o xviii dins l'estil abarrocat tardà propi de la comarca i convertit en ermita. Disposà d'ermità fins al segle passat. El 1936 fou confiscada i venuda a diferents titulars, amb la consegüent polèmica posterior, actual encara. El 1986 s'hi feien obres de consolidació.[1]
Hom hi celebra festa el primer dissabte després de Pasqua de Resurrecció. És interessant la llegenda referent a l'abandonament del poble citada per J. Asens.[1] Els veins del Masroig i Bellmunt, fan romeria cada any a l'ermita.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de les Pinyeres |
- «Ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.