Margaret Wise Brown

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMargaret Wise Brown

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEmbòlia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBank Street College of Education
The Kew-Forest School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
GènereLiteratura infantil Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGolden MacDonald Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaBlanche Oelrichs Modifica el valor a Wikidata
PareRobert Bruce Brown (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmargaretwisebrown.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d0df8df7-0d3a-4122-8536-4015e0336f98 Find a Grave: 627344786 Modifica el valor a Wikidata

Margaret Wise Brown (23 de maig de 1910[1] - 13 de novembre de 1952) fou una escriptora estatunidenca de literatura infantil. Entre d'altres, va escriure Goodnight Moon i The Runaway Bunny, tots dos il·lustrats per Clement Hurd.[2]

Biografia[modifica]

Brown nasqué a Brooklyn, Nova York, la segona dels tres fills de Maude Margaret (Johnson) i Robert Bruce Brown.[3] Els seus pares van tenir un matrimoni infeliç. Es va criar en el veïnat Greenpoint de Brooklyn i assistí a l'internat Chateau Brilliantmont a Lausana, Suïssa el 1923, mentre sos pares vivien a l'Índia i Canterbury, Connecticut.[4][5] El 1925, assistí a l'Escola Kew-Forest.[6] Estudià a l'Escola Dana Hall de Wellesley, Massachusetts, el 1926, i hi destacà en atletisme. Després de graduar-se el 1928, Brown ingressà en Hollins College de Roanoke, Virginia.

Després de graduar-se amb una llicenciatura en anglés de Hollins el 1932, Brown treballà com a mestra i també va estudiar art. Mentre treballava a l'Escola Experimental de Bank Street a Nova York, començà a escriure llibres infantils. Bank Street promovia un nou enfocament en l'educació i en la literatura infantil, emfasitzant el món real. Aquesta filosofia influí en el treball de Brown; també li va servir d'inspiració la poeta Gertrude Stein.[7]

El primer llibre publicat per Brown fou When the Wind Blew, del 1937. Impressionat per l'estil "ara i ací" de Brown, W. R. Scott la contractà com a editora el 1938.[8] Amb Scott, publicà la sèrie Noisy Book, entre altres. Un dels primers projectes de Brown fou contractar autors contemporanis perquè escriguessen llibres infantils per a l'empresa. Ernest Hemingway i John Steinbeck no hi van respondre, però Gertrude Stein acceptà l'oferta. El llibre de Stein The World is Round l'il·lustrà Clement Hurd, que abans s'havia associat amb Brown en Bumble Bugs and Elephants de W. R. Scott, considerat "potser el primer llibre de cartó modern per a nadons".[9][10] Brown i Hurd s'uniren després en els clàssics de llibres infantils The Runaway Bunny i Goodnight Moon, publicats per Harper. A més de publicar uns llibres de Brown, sota la seua direcció W. R. Scott publicà el primer llibre d'Edith Thacher Hurd, Rush Hurry, i el clàssic Caps for Sale d'Esphyr Slobodkina.

De 1944 a 1946, Doubleday publicà tres llibres il·lustrats escrits per Brown amb el pseudònim "Golden MacDonald" (cooptat del personal de manteniment de la seua amiga) i il·lustrats per Leonard Weisgard.[11] Weisgard fou subcampió de la medalla Caldecott el 1946, i guanyà la medalla de 1947 per Little Lost Lamb i The Little Island. Dues més de les seues col·laboracions aparegueren al 1953 i 1956, després de la mort de Brown. El petit pescador, il·lustrat per Dahlov Ipcar, es publicà el 1945. The Little Fur Family, il·lustrada per Garth Williams, al 1946. A principis dels 1950, escrigué alguns llibres per a la sèrie Little Golden Books, inclosos The Color Kittens, Mister Dog i Scuppers The Sailor Dog.

Relacions personals i mort[modifica]

Mentre fou a Hollins va estar breument compromesa.[12] Isqué, durant un temps, amb un desconegut "home bo i tranquil de Virgínia"; tingué una llarga aventura amb William Gaston, i un romanç d'estiu amb Preston Schoyer.[13][14][15][16] L'estiu del 1940, Brown comença una llarga relació amb Blanche Oelrichs (amb pseudònim de Michael Strange), poeta, dramaturga i actriu, que havia estat casada amb John Barrymore. Van viure juntes en el número 10 de Gracie Square, a Manhattan, a partir del 1943.[17] Oelrichs, que era quasi 20 anys major que Brown, va morir el 1950.

Brown rebé alguns sobrenoms en els seus cercles d'amics. Per als de Dana School i Hollins, era "Tim", perquè tenia el cabell del color de Timothy Hay.[18] Per als amics de Bank Street, era "Brownie".[19] Per a William Gaston, era "Goldie", segons l'ús de Golden MacDonald com a autor de The Little Island.[15]

El 1952, Brown va conéixer James Stillman 'Pebble' Rockefeller Jr. en una festa i es van comprometre. Mentre promocionava els seus llibres, i poc després d'una cirurgia per una ruptura de l'apèndix, va morir d'una embòlia a Niça (França), amb 42 anys.[20]

Un article de 1992 del New Yorker "The Radical Woman Behind Goodnight Moon" presentava un viatge per la cabanya illenca de Brown ("Only House") a Vinalhaven, Maine, que encara conserva elements dels seus llibres il·lustrats. Inclou una entrevista amb Rockefeller, perquè era una de les poques persones vives que coneixia bé a Brown. Tenien planejat casar-se a Panamà i passar la lluna de mel a bord del seu vaixell, el Mandalay, però ella no es recuperà.

El 2022, Rockefeller escrigué les seues memòries amb el títol Wayfarer, sobre la seua llarga vida d'aventures, en les quals recordava a Brown.

En el moment de la seua mort, Brown havia escrit més de cent llibres. Les seues cendres les escamparen a la seua casa natal, "The Only House", a Vinalhaven, Maine.

Llegat[modifica]

Brown llegà els drets d'autor de molts llibres, com ara Goodnight Moon i The Runaway Bunny, a Albert Clarke, el fill d'un veí que tenia nou anys quan ella va morir. El 2000, el reporter Joshua Prager explicà en The Wall Street Journal la turbulenta vida de Clarke, que dilapidà els milions que va rebre; i que creia que Brown era la seua mare, afirmació que altres no comparteixen.[21]

Brown deixà més de 70 manuscrits inèdits. Després d'intentar vendre'ls sense èxit, la seua germana Roberta Brown Rauch els guardà en un bagul durant dècades. El 1991, la seua biògrafa Amy Gary, de WaterMark Inc., retrobà els paquets, més de 500 pàgines mecanografiades, i es disposà a editar les històries.[22]

Molts llibres de Brown s'han reeditat amb noves il·lustracions dècades després de la primera publicació. Uns altres s'han imprés amb les il·lustracions originals. Els seus llibres han estat traduït a diferents idiomes. Leonard S. Marcus (Harper Paperbacks, 1999), Jill C. Wheeler (Checkerboard Books, 2006) i Amy Gary (Flatiron Books, 2017) han escrit biografies sobre Brown per a infants.[23] Hi ha una anàlisi freudiana de la seua "sèrie clàssica" de llibres sobre conillets, de Clàudia H. Pearson: Have a Carrot (Look Again Press, 2010).[24]

En la cultura popular[modifica]

Una versió fictícia de Brown apareix en la novel·la Goodnight June de Sarah Jio, al 2014: unes cartes entre Brown i el personatge Ruby Crain serveixen per mostrar com l'amistat de Crain amb Brown i la seua llibreria de Seattle, Washington, influí en el conte Goodnight Moon.

Obres seleccionades[modifica]

Big Red Barn (reedició), il·lustrat per Felicia Bond

Durant la seua vida, Brown va tenir quatre editorials: Harper & Brothers, WR Scott, Doubleday i Little Golden Books. Els llibres escrits per a Doubleday es publicaren amb el pseudònim de "Golden MacDonald". Tots eren llibres il·lustrats per Leonard Weisgard. Dos n'aparegueren pòstums.

Publicat pòstumament[modifica]

  • Little Frightened Tiger, illus. Leonard Weisgard (Doubleday, 1953) ‡
  • Scuppers The Sailor Dog, illus. Garth Williams (Little Golden Books, 1953)
  • Big Xarxa Barn, illus. Rosella Hartman (W. R. Scott, 1956); re-issued by HarperCollins in 1989 illus. Felicia Bond
  • The Little Brass Band, illus. Clement Hurd (Harper & Brothers, 1955)
  • Three Little Animals, illus. Garth Williams (Harper, 1956)
  • Home for a Bunny, illus. Garth Williams (Golden Press, 1956)
  • Whistle for the Train, illus. Leonard Weisgard (Doubleday, 1956) ‡
  • The Dead Bird, illus. Remy Charlip (Addison-Wesley Publishing, 1958), re-issued in 2016 with illustrations by Christian Robinson
  • Under the Sun and the Moon and Other Poems, illus. Tom Leonard (Hyperion, 1993)
  • Sleepy ABC, illus. Esphyr Slobodkina (HarperCollins, 1994)
  • Another Important Book, illus. Christopher Raschka (Joanna Cotler Books, 1999)
  • Bunny's Noisy Book, illus. Lisa McCue (Hyperion, 2000)
  • The Fierce Yellow Pumpkin, illus. Richard Egielski (HarperCollins, 2003)
  • The Fathers Llauri Coming Home, illus. Stephen Savage (Margaret K. McElderry Books, 2010)
  • Count to 10 with a Mouse, illus. Kirsten Richards (Parragon, 2012)
  • Goodnight Little One, illus. Rebecca Elliott (Parragon, 2012)
  • Away in My Airplane, illus. Henry Fisher (Parragon, 2013)
  • The Diggers, illus. Antoine Corbineau (Parragon, 2013)
  • Sleep Tight, Sleepy Bears, illus. Julie Clay (Parragon, 2013)
  • One More Rabbit, illus. Emma Levey (Parragon, 2014)
  • The Noon Balloon, illus. Lorena Alvarez (Parragon, 2014)
  • Goodnight Songs, multiple illustrators (Sterling Children's Books, 2014)
  • Goodnight Songs: a Celebration of the Seasons, (Sterling Children's Books, 2014)
  • Love Song of the Little Bear, illus. Katy Hudson (Parragon, 2015)
  • The Find It Book, illus. Lisa Sheehan (Parragon, 2015)
  • Goodnight Little One, illus. Rebecca Elliot (Parragon, 2016)
  • Good Day, Good Night, illus. Loren Long (HarperCollins, 2017)
  • Be Brave, Little Tiger!, illus. Jeane Claude (Parragon, 2017)
  • The Happy Little Rabbit, illus. Emma Levey (Parragon, 2017)

Referències[modifica]

  1. ↑ «StackPath». www.lib.usm.edu. [Consulta: 6 agost 2022].
  2. ↑ Horning, Kathleen T. From Cover to Cover: Evaluating and Reviewing Children's Books. revised. Nova York: Collins, 2010, p. 88. ISBN 9780060777562. 
  3. ↑ Sicherman, Barbara; Green. Notable American Women: The Modern Period : A Biographical Dictionary, 1980. ISBN 9780674627338. 
  4. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 20-21. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  5. ↑ Mainiero, Lina. "Margaret Wise Brown." American Women Writers: Volume 1. Frederick Unger Press. (1979), pp. 254 - 257.
  6. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 21. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  7. ↑ Fernando, Anne E. "IN THE GREAT GREEN ROOM: MARGARET WISE BROWN AND MODERNISM," Public Books (November 17, 2015). Accés: 2 de maig del 2016.
  8. ↑ DISCOVERING THE UNEXPECTED: THE MARGARET WISE BROWN COLLECTION AT WYNDHAM ROBERTSON LIBRARY, HOLLINS UNIVERSITY. BY BETH S. HARRIS.
  9. ↑ Popova, Maria. "7 (More) Obscure Children’s Books by Famous “Adult” Lit Authors," BrainPickings (July 25, 2011).
  10. ↑ Leonard S. Marcus (1997). "Meet Clement Hurd". Enter the World of Margaret Wise Brown. HarperCollins Children's. Retrieved 2014-10-01. Apparently citing Marcus's book, Dear Genius, The Letters of Ursula Nordstrom.
  11. ↑ Gary, Amy. The Great Green Room: The Brilliant Bold Life of Margaret Wise Brown. Flatiron Books, 2016, p. 139. ISBN 978-1-25006536-0. 
  12. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 32. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  13. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 77. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  14. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 97-98, 114, 136. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Gaston, Bibi. The loveliest woman in America : a tragic actress, her lost diaries, and her granddaughter's search for home. 1st ed. William Morrow, 2008, p. 152. ISBN 978-0-06-085770-7. OCLC 156814736. 
  16. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 147-48. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  17. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 167-178, 251. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  18. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 23. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  19. ↑ Marcus, Leonard S. Margaret Wise Brown : awakened by the moon. Beacon Press, 1992, p. 62. ISBN 0-8070-7048-3. OCLC 23767671. 
  20. ↑ «Margaret Wise Brown Biography». web.archive.org, 12-04-2001. Arxivat de l'original el 2001-04-12. [Consulta: 6 agost 2022].
  21. ↑ Prager, Joshua. "Runaway Money: A Children's Classic, A 9-Year-Old-Boy And a Fateful Bequest – For Albert Clarke, the Rise Of 'Goodnight Moon' Is No Storybook Romance – Broken Homes, Broken Noses". The Wall Street Journal, September 8, 2000. Retrieved 2016-03-21.
  22. ↑ "Pop Culture News: A Trunkful of Treasures: Margaret Wise Brown's Manuscripts". Entertainment Weekly #88 (Oct. 18, 1991). Retrieved 2008-11-23.
  23. ↑ «Never Grow Up: The wild, jubilant life of Margaret Wise Brown, author of Goodnight Moon». The Slate Book review, 12-01-2017. [Consulta: 14 gener 2017].
  24. ↑ Have a Carrot: Oedipal Theory and Symbolism in Margaret Wise Brown's Runaway Bunny Trilogy. Birmingham, AL: Look Again Press, 2010. ISBN 978-1-4524-5500-6. 

Enllaços externs[modifica]

  • Lloc web de fans amb bibliografia que inclou històries adaptades, articles i assaigs, antologies, biografies, col·leccions, publicacions periòdiques, llibres il·lustrats, tots amb imatges de portades.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Margaret_Wise_Brown&oldid=33112382»