Maria Leonor
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) Maria Leonor Leite Pereira Magro  6 setembre 1920 Lisboa (Portugal) |
| Mort | 9 febrer 1988 (67 anys) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Portuguesos |
| Activitat | |
| Ocupació | locutora, locutora de ràdio |
Premis | |
 | |
Maria Leonor Leite Pereira Magro, més coneguda com a Maria Leonor (1920—1987), va ser una famosa locutora de ràdio portuguesa.[1]
Biografia[modifica]
Maria Leonor Leite Pereira Magro va néixer a Lisboa el 1920.[2] Va començar la seva carrera als 24 anys a Rádio e Televisão de Portugal.[2] Era casada amb el locutor Pedro Moutinho, del que se'n separaria anys més tard.[3] És mare de Luis Moutinho, que fou músic dels Deltons, Sheiks i Tyree Glenn Junior Band.
Maria Leonor fou convidada en 1950 a gravar, a Londres i Paris, el disc del primer servei d'hore de la llavors Companhia dos Telefones, sent el primer "rellotge parlant" del món. Va col·laborar al al magazín Cinema 64, en el que va entrevistar a Roger Moore, Sammy Davis Jr., Dalida e Fernandel. També va treballar per la BBC i ORFT.
En 1977 va formar part del jurat del programa A Visita da Cornélia de la RTP.[4] L'any següent va presentar el programa Arquivos de Sábado que formava part de les retrospectives sobre els 20 anys de (1957-1977).[5] També va ser directora de programes del Canal 1 de la RTP.
Va morir el 9 de febrer de 1987 als 67 anys.[2]
Distincions[modifica]
- Va rebre a Espanya un dels Premis Ondas 1962 com a millor locutora internacional.[6]
- El 1962 va rebre el Prémio Bordalo en la categoria de ràdio junt amb Artur Agostinho com a "Millors locutors", entregat per la Casa da Imprensa al Pavilhão dos Desportos de Lisboa, el 14 de febrer 1963.[7]
- Va rebre el Prémio da Imprensa (1968), o Prémio Bordalo, en la categoria de ràdio, com a "Prémio de Mérito" quant a locutora d'Emissora Nacional.[7]
- En 1981 va rebre la Medalla de Mèrit de la Cambra Municipal de Lisboa.[2]
- El 2 d'abril de 1982 va rebre la comanda de l'Orde de l'Infant Dom Henrique.[8]
- Prémio Bordalo 1981 (el tercer), el a categoria Ràdio, com a premi a la seva carrera.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Dias, Patrícia Costa. A Vida com um Sorriso : Histórias, Experiências, Gargalhadas, Reflexões de Isabel Wolmar. Lisboa: Ésquilo, 2011, p. 41. ISBN 978-989-8092-97-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 http://www.classicosdaradio.com/biog_MariaLeonor.htm
- ↑ https://www.publico.pt/media/jornal/um-salazarista-irreverente-131020
- ↑ Xavier, Leonor. Raul Solnado : A Vida Não se Perdeu. Lisboa: Oficina do Livro, 2003. ISBN 9789895554843.
- ↑ http://brincabrincando.com/programas.aspx?f=80_recreativos&p=arquivos Arxivat 2016-11-17 a Wayback Machine. de sábado&s=01_ficha técnica.html
- ↑ Premios Ondas. «Premios Ondas : Palmarés : 1962». Arxivat de l'original el 2019-06-26. [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Sindicato dos Jornalistas. «Prémios Bordalo», 22-01-2002.
- ↑ Presidência da República Portuguesa. «Cidadãos Nacionais Agraciados com Ordens Portuguesas».
Enllaços externs[modifica]
- Um Dia Com… Maria Leonor als arxius de RTP (1970-12-14)