Maria Salvo Iborra

Maria Salvo Iborra

Maria Salvo al Museu d'Història de Catalunya el 2004
Biografia
Naixement	(es) María Salvo Iborra 27 maig 1920 Sabadell (Vallès Occidental)
Mort	16 novembre 2020 (100 anys) Barcelona
Dades personals
Es coneix per	presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics Fundadora de l'Associació Les Dones del 36
Activitat
Ocupació	activista antifranquista
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya Barcelona en Comú
Membre de	Joventuts Socialistes Unificades Unió General de Treballadors
Moviment	Esquerra Republicana de Catalunya
Carrera militar
Lleialtat	Segona República Espanyola
Conflicte	Repressió franquista i Guerra Civil espanyola
Cronologia
17 juliol 1936-1945	repressió franquista
Premis (2005)  Creu de Sant Jordi (2004)  doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (2003)  Medalla d'Honor de Barcelona

Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020) va ser una activista antifranquista catalana.

Biografia

El seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).

En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la Unió General de Treballadors (UGT) i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat la Confederació Nacional del Treball i la UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.

Fou detinguda amb tres noies més el 1941 a Madrid mentre feia d'enllaç amb la resistència i fou tancada en una cel·la d'aïllament, amb tan sols 21 anys, a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí ja mai no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores, a Saragossa, i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia. També van condemnar el seu germà a onze anys per ser qui era.

De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.

Maria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020 a l'edat de 100 anys.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Salvo Iborra

• Relat de la seva estada a la presó