Vés al contingut

Mariana Ortiz de Zárate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMariana Ortiz de Zárate
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Asunción Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata

Mariana Ortiz de Zárate (Asunción, segle xviii), anteriorment anomenada erròniament Elvira Mena de las Llanas, aplicant-li els cognoms patern i el del marit que no va usar mai, va ser una independentista del virregnat del Río de la Plata.

Nascuda a Asunción, va ser filla del capità Juan de Mena y Ortiz de Velasco,[1] el que va ser el cabdill i màrtir de la revolució dels comuners, un moviment precursor de l'emancipació americana,[2] i de Mariana Ortiz de Zárate y Rojas-Aranda.[1]

Casada amb el peninsular Ramón de las Llanas, Ortiz va viure ben aviat els esdeveniments de la revolta comunera contra Diego de los Reyes Balmaceda. Juntament amb el seu pare i el seu marit, ambdós morts a causa de la revolució, va demostrar estar a favor de la causa dels comanadors, que havien estat empobrits a causa del poder dels jesuïtes.[1]

Ortiz és una de les icones femenines més estimades de la història paraguaiana, i és considerada la primera dona que va pronunciar la paraula pàtria en referència a Paraguai.[1] L'episodi més conegut de la seva vida va ser quan, ja vídua, portava dol per la mort del seu marit,[1] en saber que el seu pare havia estat condemnat a mort a Lima, va vestir-se amb els seus millors vestits i va sortir pels carrers d'Asunción a revifar els ànims revolucionaris, dient que no s'havia de plorar ni portar dol pels herois i màrtirs de la llibertat.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Alvarenga Caballero, Pedro Antonio. «Mariana Ortiz de Zárate» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 febrer 2022].
  2. Kallsen, Osvaldo. Asunción y sus calles: antecedentes históricos (en castellà). Asunción: Imp. Comuneros, 1974, p. 162. 
  3. Bordón, Rodolfo «El Paraguay busca la recuperación de su soberanía». Claridad, núm. 346, gener-abril 1941.