Marie-Claire Uberquoi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarie-Claire Uberquoi
Biografia
Dades personals
Formació professionalLlicenciada filologia i literatura espanyola i iberoamericana Universitat de Nancy.
«Maîtrise» sobre art espanyol a La Sorbonne
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata

Marie-Claire Uberquoi és una periodista i crítica d'art nascuda a França.

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en filologia i literatura espanyola i iberoamericana per la Universitat de Nancy.[1] Posteriorment va realitzar una «Maîtrise» sobre art espanyol dirigida per Paul Guinard, a La Sorbonne (París IV).[2] Entre el 1976 i el 1979 va exercir les funcions de directora artística del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa.[1]

Com a periodista, ha treballat per a diversos diaris i mitjans de comunicació, entre els quals destaquen els seus articles a la secció de cultura del diari El Mundo, Descubrir el arte i El Cultural.[3] També ha col·laborat amb el Diari Avui, Diario 16, Diari de Barcelona i Art Press, entre altres, i a les editorials Labor i Planeta-Larousse.[4]

Entre 2004[5] i 2008 fou la directora d'Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.[6]

Exposicions[modifica]

Llista no completa d'exposicions on Uberquoi ha col·laborat i/o comissariat:

  • 1985 - Toulouse-Lautrec (Fundació Caixa Barcelona)
  • 1985 - Art contre/ Against Apartheid (Palau Robert)
  • 1987 - Cent anys amb Sherlock Holmes (col·laboració, documentació gràfica i selecció de textos)[7]
  • 1993 - Folon (Fundació Caixa Catalunya, La Pedrera)
  • 2005 - Bechtold 80: inici i obra recent (Es Baluard) amb Erwin Bechtold[8]
  • 2006 - Jaume Plensa: Jerusalem (Es Baluard)[9]
  • 2006 - La paraula pintada (Es Baluard)[10]
  • 2008 - Light Messages (Es Baluard)[11]

Obres[modifica]

Llista no completa d'obres publicades:

  • 2004 - El arte a la deriva? Mondadori, Barcelona.[12]
  • 2005 - Renoir Biblioteca El mundo: Volum 10 de Los Grandes genios del arte amb Alexander Auf der Heyde i Margherita d'Ayala Valva[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ros, Cristina «Marie-Claire Uberquoi és nomenada nova directora del Museu Es Baluard». Diari de Balears, 23-04-2004 [Consulta: 13 juny 2013]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  2. «Fitxa d'Uberquoi al Club del lector». Web. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2007. [Consulta: 13 juny 2013].
  3. Articles d'Uberquoi a descubrir el Arte
  4. Nexus Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.,Revista semestral de cultura. La Pedrera
  5. Manresa, Andreu «Marie-Claire Uberquoi se incorpora a Es Baluard de Palma». El País, 01-05-2004 [Consulta: 13 juny 2013].
  6. Vicens, Miguel «Marie-Claire Uberquoi: ´Quiero que quede claro que me han destituido por razones políticas». Diario de Mallorca [Consulta: 13 juny 2013].
  7. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1987. ISBN 84-7664-091-9
  8. «Bechtold 80». Arxivat de l'original el 2013-06-12. [Consulta: 13 juny 2013].
  9. Jaume Plensa; Carsten Ahrens; Marie-Claire Uberquoi Jerusalem[: Es Baluard Museu d'art modern i contemporani de Palma, del 10 de juny al 15 d'octubre de 2006. Fundació Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, 2006. ISBN 978-84-934574-3-3 [Consulta: 13 juny 2013]. 
  10. La Paraula pintada Arxivat 2013-06-12 a Wayback Machine.
  11. Light Messages Arxivat 2013-06-12 a Wayback Machine.
  12. Marie-Claire Uberquoi. ¿El arte a la deriva?. Debolsillo, 2004. ISBN 978-84-9793-169-4 [Consulta: 13 juny 2013]. 
  13. Alexander Auf der Heyde; Marie-Claire Uberquoi; Margherita d'Ayala Valva Renoir. Unidad, 2005. ISBN 978-84-89780-63-7 [Consulta: 13 juny 2013]. 

Bibliografia[modifica]

  • Catàleg, Espai 13, Fundació Joan Miró: Exposicions Espai 13 (1988-1990): El Mundo (Barcelona) 30 de setembre del 2000.