Marie-France Hirigoyen
 Marie-France Hirigoyen al saló del llibre de París (març 2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949 (74/75 anys) Coulaines (França) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | psiquiatra, assagista, psicoterapeuta, psicoanalista |
Premis
| |
| Lloc web | mariefrance-hirigoyen.com |
 | |
Marie-France Hirigoyen (Coulaines, 1949) és una psiquiatra francesa experta en victimología.
El 1978, es va doctorar en medicina a Bordeus,[1] on també va aconseguir un certificat de segon grau d'etnologia, en l'opció de la Etnopsiquiatria, el 1974.[1] És també psicoanalista i psicoterapeuta familiar, especialitzada en la teràpia de assetjament psicològic o assetjament moral, terme desenvolupat per ella i que ha estat adoptat pels legisladors francesos i belgues i acceptat a Espanya i Japó.[1] És victimòloga, diplomada en 1994 a l'American University, Washington DC.[1] i professora de Victimologia en la Universitat de París Descartes, exercint també com a investigadora associada.[1]
Hirigoyen va realitzar un curs sobre assassins en sèrie amb l´FBI quelcom que la va ajudar a reconèixer un tipus de perfil psicològic, el «pervers» que pot considerar-se un parent proper de «l'assetjador moral». Es va diplomar l´any 1995 a la Universitat René Descartes, París V. La seva tesi es va ocupar de la violència psicològica i es va titular «La destrucció moral, les víctimes del pervers narcisista».[2][3]
El 1998 va publicar «L'assetjament moral.: la violència perversa a la vida quotidiana», assaig sobre la possibilitat de destruir a algú només amb paraules, mirades o insinuacions i que va arribar a vendre més de 450000 exemplars i va ser traduït a 24 llengües .[4][5] El 2001 va publicar «L'assetjament moral: La violència a la feina» i va ser una peça clau en la nova llei francesa sobre l´assetjament moral a la feina del gener del 2002.[6] El 2005, va publicar «Mujeres maltratadas» i va assessorar el Govern francès de Chirac en la llei que penalitzava els maltractaments a les dones.[7] El 2007, va publicar «Les nouvelles solitudes», assaig sobre la soledat, desitjada o no, en la societat del nostre temps.[8] El 2012, va publicar «Abus de faiblesse et autres manipulations», sobre les manipulacions que es donen en la societat moderna.[9] El 2019 va publicar «Les narcisse ils ont pris le pouvoir», assaig sobre el narcisisme en la societat actual.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Radio-France. «Biographie et actualités de Marie-France Hirigoyen» (en francès). France Inter, maig 2012. [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ Demey, Juliette «Marie-France Hirigoyen, la psy qui change la vie». Le journal Du Dimanche, 2012 [Consulta: 16 setembre 2019].
- ↑ «Marie-France Hirigoyen». Rencontre et Débats autremant. Savoir et agir. [Consulta: 16 setembre 2019].
- ↑ Riviére, Margarita «Acoso moral, la perversión del siglo» (en castellà). El País [Barcelona], 07-11-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Riviére, Margarita «Cómo destruir a otras personas». La Vanguardia, 30-07-1999.
- ↑ Riviére, Margarita «Acoso moral privado y público» (en castellà). El País [Barcelona], 14-10-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Riviére, Margarita «La mujer que vigila la violencia» (en castellà). El País [Madrid], 16-07-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Senk, Pascale «Rencontre avec Marie France Hirigoyen» (en francés). psychologies, 2017.
- ↑ Senk, Pascale. «Les manipulateurs manquent de confiance en eux» (en francès). Le Figaro, 13-04-2012. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ Wald-Lasowski, Aliocha. «Les dirigeants ultra-narcissiques sur le divan d'une psy» (en francés). L´express, 15-04-2019. [Consulta: 7 setembre 2019].