Marik Vos-Lundh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarik Vos-Lundh

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1994 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Gotland (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióKonstfack
Escola de Pintura Pernby
Dramaten Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódissenyadora de vestuari, escenògrafa, dissenyadora de producció, pintora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorDramaten Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
IMDB: nm0903623 Allmovie: p165826 TMDB.org: 46876 Modifica el valor a Wikidata

Marik Vos-Lundh (Petrograd, URSS (actual Sant Petersburg a Rússia), 3 de juny de 1923 - Vamligo (illa de Gotland), 13 de juliol de 1994), nascuda Marie-Anne Ericsson, als crèdits de vegades Marik Vos, va ser una dissenyadora de vestuari i decoradora de teatre i en ocasions al cinema.[1][2]

Biografia[modifica]

Durant la seva carrera, Marik Vos-Lundh (noms dels seus dos successius marits) va ser molt activa al Royal Dramatic Theatre d'Estocolm (Kungliga Dramatiska Teatern en suec, abreujat Dramaten), on la seva primera obra de teatre com a dissenyadora de vestuari va ser La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, dirigida per Alf Sjöberg (1947, amb Mai Zetterling i Mimi Pollak).

Entre les seves moltes altres obres de teatre a Dramaten, citar Antoni i Cleòpatra de William Shakespeare (dissenyador de vestuari, 1952, amb Inga Tidblad, Jarl Kulle i Allan Edwall), Ornifle ou le courant d'air de Jean Anouilh, dirigit per Mimi Pollak (dissenyador de vestuari i decorador, 1956, amb Mona Malm), La gavina d'Anton Txékhov, dirigida per Ingmar Bergman (dissenyador de vestuari i decorador, 1961, amb Eva Dahlbeck, Christina Schollin i Ulf Palme), Le Canard sauvage de Henrik Ibsen, també dirigida per Bergman (1972, amb Max von Sydow, Erland Josephson i Harriet Andersson), així com Les Corbeaux de Henry Becque, dirigida per Alf Sjöberg (1978, amb Allan Edwall i Gunn Wållgren).

La seva última obra al Dramaten — com a decoradora — és El Somni d'August Strindberg (1986, amb Lena Olin), novament al costat del director Ingmar Bergman.

Al cinema, col·labora amb aquest realitzador en cinc films, el primer La font de la donzella (dissenyadora de vestuari, 1960, amb Gunnel Lindblom i Max von Sydow). El cinquè, última direcció de Bergman a la gran pantalla, és Fanny i Alexander (dissenyadora de vestuari, 1982, amb Erland Josephson i Gunn Wållgren).[2]

Tres d'aquestes pel·lícules suposen a Marik Vos-Lundh nominacions a l'Oscar al millor vestuari, incloent un premi el 1984 per Fanny i Alexander (pel·lícula que li va valer el nomenament als Premis BAFTA al millor vestuari).

Destacar que una de les seves peces al Dramaten, Hughie d'Eugene O'Neill (decoradora, 1958, amb Allan Edwall), és objecte d'una difusió com a telefilm el mateix any.

Teatre (selecció)[modifica]

Només dissenyadora de vestuari[modifica]

Només decoradora[modifica]

Dissenyadora de vestuari i decoradora[modifica]

  • 1951: El Diamant (Diamanten) de Friedrich Hebbel
  • 1952: El Revizor (Revisorn) de Nikolai Gógol
  • 1952: Ramido Marinesco de Carl Jonas Love Almqvist
  • 1954: Orestie (Orestíada) d'Èsquil
  • 1954: Mariana Pineda de Federico García Lorca, escenificació de Mimi Pollak
  • 1955: La dama de les camèlies (Kameliadamen) d'Alexandre Dumas fill
  • 1955: El misantrop (Misantropen) de Molière
  • 1956: Ornifle o el Corrent d'aire (Ornifle) de Jean Anouilh, escenificació de Mimi Pollak
  • 1957: La Bruixa de l'Atles (Häxan i Atlasbergen) de George Bernard Shaw, escenificació de Mimi Pollak
  • 1957: Sis personatges en cerca d'autor (Sex roller söker en författare) de Luigi Pirandello
  • 1958: Repartiment de migdia (När dagen vänder) de Paul Claudel
  • 1959: Den politiske kannstöparen de Ludvig Holberg
  • 1959: Rosmersholm de Henrik Ibsen, escenificació d'Alf Sjöberg
  • 1960: Crims i Delictes (Brott och brott) d'August Strindberg
  • 1960: Les troianes (Trojanskorna) de Eurípides
  • 1960: Vargar och lamm d'Alexandre Ostrovski
  • 1961: La gavina (Måsen) d'Anton Txékhov, escenificació d'Ingmar Bergman
  • 1961: Christina d'August Strindberg
  • 1961: Yerma de Federico García Lorca
  • 1963: Filoctetes (Philoktetes) de Sòfocles
  • 1963: Becket o l'Honor de Déu (Becket) de Jean Anouilh
  • 1963: Söndagspromenaden de Lars Forssell
  • 1963: Tchin-Tchin de François, escenificació de Ulf Palme
  • 1963: Doktor Meyers sister dagar de Erland Josephson
  • 1964: Galenpannan de Lars Forssell
  • 1965: La Ménagerie de vidre (Glasmenageriet) de Tennessee Williams
  • 1965: No es bromeja amb l'amor (Lek ej med kärleken) d'Alfred de Musset, escenificació de Mimi Pollak
  • 1966: Markurells i Wadköping de Hjalmar Bergman
  • 1966: Carles XII (Carl XII) d'August Strindberg
  • 1966: L'Aniversari (Födelsedagskalaset) d'Harold Pinter
  • 1967: L'hort dels cirerers (Körsbärsträdgården) d'Anton Txékhov

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

(films dirigits per Ingmar Bergman)

Televisió[modifica]

  • 1958 : Hughie, telefilm de Bengt Ekerot

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

  • Oscar al millor vestuari:[3]
    • L'any 1984, per a Fanny i Alexander.

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ SensaCine. «Marik Vos-Lundh». [Consulta: 4 febrer 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Marik Vos-Lundh». [Consulta: 4 febrer 2020].
  3. ↑ «The 56th Academy Awards | 1984» (en anglès). [Consulta: 4 febrer 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marik_Vos-Lundh&oldid=32209072»