Marimba Ani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarimba Ani
Biografia
Naixement(en) Dona Richards Modifica el valor a Wikidata
1994 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Chicago
The New School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolitòloga, antropòloga Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Parris Moses (1964–1966), divorci Modifica el valor a Wikidata

Marimba Ani (nascuda com Dona Richards) és una antropòloga i acadèmica especialitzada en estudis africans coneguda principalment per la seva obra Yurugu, una crítica de la cultura i el pensament europeu i per l'encunyació del terme "Maafa" l'holocaust africà. Marimba Ani és una afroamericana estatunidenca.

Vida i obra[modifica]

Marimba Ani va acabar el seu grau de BA a la Universitat de Chicago i el màster i doctorat en antropologia a la New School University. El 1964, durant el <i>Summer Freedom</i>, va servir com a secretària de camp del Student Nonviolent Coordinating Committee (SNCC) i es va casar amb Bob Moses, activista de drets civils, del que es va divorciar el 1966. Fou Professora d'estudis africans al Departament d'Estudis Negres i Porto-riquenys del Hunter College de la ciutat de Nova York. És considerada com a la introductora del terme Maafa per descriure l'holocaust africà.[1][2][3][4][5]

Yurugu[modifica]

L'obra d'Ani de 1994, Yurugu: An Afrikan-Centered Critique of European Cultural Thought and Behavior examina la influència de la cultura europea en la formació dels marcs institucionals moderns a través del colonialisme i l'imerialisme, des d'una perspectiva africana. Descrit per l'autora com una obra "polèmica intencionadament agressiva ", el llibre es titula per d'aquesta manera per una llegenda Dogon d'un ésser incomplet i destructiu que havia estat refusat pel seu creador.[6][7][8][9][10]

Examinant les causes de la supremacia blanca global, Ani va argumentar que el pensament europeu creu de manera implícita en la seva pròpia superioritat i declara: "la cultura europea és única en l'asserció del seu interès polític".[6]

A Yurugu, Ani va proposar una conceptualizació tripartida de la cultura basada en els conceptes de:

  1. Asili, la llavor central o "matriu germinant" d'una cultura,
  2. Utamawazo, "pensament culturalment estructural" o punt de vista, "la manera en la que el pensament dels membres d'una cultura han de ser patrons si l' asili ha de ser complet" i
  3. Utamaroho, la força vital o font d'energia d'una cultura que "dona un to emocional i motiva el comportament col·lectiu dels seus membres".[8][9][11]

Els termes que Ani utilitza en aquest marc estan basats en el Swahili. Asili és una paraula comuna del Swahili que significa origen o essència; utamawazo i utamaroho són neologismes creats per Ani, va basar en els mots Swahilis utamaduni ("civilització"), wazo ("pensat") i roho ("vida espiritual").[9][12][13] L' utamawazo i l'utamaroho no són vistos com a separats de l' asili, si no com les seves manifestacions que han estat nascudes fora de l'asili i que l'afirmen.[11]

Ani va caracteritzar el'asili de la cultura europea com a dominada pels conceptes de separació i control, amb la separació que estableix a dicotomies com "l'home" i "la naturalesa", "l'europeu" i "l'altre", "pensament" i "emoció" – separacions que, en efecte acaben amb la negació l'existència de "l'altre", qui o que esdevé subservent a les necessitats dels homes europeus.[8] El control és disfressat d'un universalisme tot i que en realitat "l'ús de formulacions 'universals' abstractes en l'experiència europea ha estat per controlar persones, per impressionar-los, i per intimidar-los."[14]

Segons el model d'Ani, el utamawazo de la cultura europea "està estructurat per una ideologia i bio-experiència cultural", i el seu utamaroho o força vital és dominació, que està reflectida en totes les estructures basades en allò europeu i la imposició dels valors europeus i la seva civilització a tots els pobles del món, destruint cultures i llengües en nom de progrés.[8][15]

El llibre també utilitza el terme Maafa, que està basat en la paraula del Swahili que significa "gran desastre", per descriure l'esclavitud. Pensadors afrocentristes han popularitzat i expandit els conceptes d'Ani. Citant tant la història de llarga durada de l'esclavitud i altres exemples més recents com l'estudi Tuskegee, Ani va argumentar que els europeus i els americans blancs tenen una "capacitat enorme de perpetrar violència física contra altres cultures" que havien resultat en el tractament dels negres "antihumà i genocida".[16][17]

Recepció crítica[modifica]

Philip Higgs, a l'obra African Voices in Education, descriu Yurugu com un "excel·lent delineació de l'ètica de la coexistència harmoniosa entre els éssers humans", però diu que el llibre està "mirant cap a de estructures de conflicte i desigualtat social que un troba en totes les societats, incloent-hi les indígenes mateixes," com a debilitat.[15]:175 Molefi Kete Asante Descriu Yurugu com una "obra elegant".[18] Stephen Howe acusa Ani de tenir poc interés en l'Àfrica actual (essent romàntica) i desafia la seva crítica de la lògica"Eurocentrista" que esta molt reflectida en el llibre.[9]

Obres[modifica]

  • "The Ideology of European Dominance," The Western Journal of Black Studies. Vol. 3, No. 4, Winter, 1979, and Présence Africaine, No. 111, 3rd Quarterly, 1979.
  • "European Mythology: The Ideology of Progress," in M. Asante and A. Vandi (eds), Contemporary Black Thought, Beverly Hills: Sage Publications, 1980 (59-79).
  • Let The Circle Be Unbroken: The Implications of African Spirituality in the Diaspora. New York: Nkonimfo Publications, 1988 (orig. 1980).
  • "Let The Circle Be Unbroken: The Implications of African-American Spirituality," Présence Africaine. No. 117-118, 1981.
  • "The Nyama of the Blacksmith: The Metaphysical Significance of Metallurgy in Africa," Journal of Black Studies. Vol. 12, No. 2, December 1981.
  • "The African 'Aesthetic' and National Consciousness," in Kariamu Welsh-Asante (ed.), The African Aesthetic, Westport, Ct.: Greenwood Press, 1993 (63-82)
  • Yurugu: An Afrikan-centered Critique of European Cultural Thought and Behavior. Trenton: Africa World Press, 1994.
  • "The African Asili," in Selected Papers from the Proceedings of the Conference on Ethics, Higher Education and Social Responsibility, Washington, D.C.: Howard University Press, 1996.
  • "To Heal a People", in Erriel Kofi Addae (ed.), To Heal a People: Afrikan Scholars Defining a New Reality, Columbia, MD.: Kujichagulia Press, 1996 (91-125).
  • "Writing as a means of enabling Afrikan Self-determination," in Elizabeth Nuñez and Brenda M. Greene (eds), Defining Ourselves; Black Writers in the 90's, New York: Peter Lang, 1999 (209–211).

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Women of the African Diaspora». womenoftheafricandiaspora.com. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2014. [Consulta: 4 juliol 2011].
  2. ↑ «Welcome to the Civil Rights Digital Library». crdl.usg.edu. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2011. [Consulta: 4 juliol 2011].
  3. ↑ «Ani, Marimba». crdl.usg.edu. [Consulta: 4 juliol 2011].
  4. ↑ Vivian Gunn Morris. The Price They Paid: desegregation in an African American community. Teachers College Press, juliol 2002, p. 10. ISBN 978-0-8077-4235-8. 
  5. ↑ «mksfaculty2». hunter.cuny.edu. Arxivat de l'original el 2 setembre 2000. [Consulta: 4 juliol 2011].
  6. ↑ 6,0 6,1 Melanie E. L. Bush. Breaking the Code of Good Intentions: everyday forms of whiteness. Rowman & Littlefield, 28 juliol 2004, p. 28. ISBN 978-0-7425-2864-2. 
  7. ↑ New York African Studies Association. Conference. The Africana human condition and global dimensions. Global Academic Publishing, abril 2002, p. 263. ISBN 978-1-58684-220-8. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Susan Hawthorne. Wild politics: feminism, globalisation, bio/diversity. Spinifex Press, 2002, p. 17–19, 388. ISBN 978-1-876756-24-6. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Stephen Howe. Afrocentrism: mythical pasts and imagined homes. Verso, 1999, p. 247–248. ISBN 978-1-85984-228-7. 
  10. ↑ Marimba Ani. Yurugu: An Afrikan-Centered Critique of European Cultural Thought and Behavior. Africa World Press, 1994, p. xi, 1. ISBN 978-0-86543-248-2. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Ani. Yurugu, 1994, p. xxv. 
  12. ↑ Alamin M. Mazrui. English in Africa: after the Cold War. Multilingual Matters, 2004, p. 101. ISBN 978-1-85359-689-6. 
  13. ↑ Susan Hawthorne. Wild politics: feminism, globalisation, bio/diversity. Spinifex Press, 2002, p. 388. ISBN 978-1-876756-24-6. 
  14. ↑ Ani. Yurugu, 1994, p. 72. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Philip Higgs. African Voices in Education. Juta and Company Ltd, 2000, p. 172. ISBN 978-0-7021-5199-6. 
  16. ↑ Pero Gaglo Dagbovie. African American History Reconsidered. University of Illinois Press, 15 març 2010, p. 191. ISBN 978-0-252-07701-2. 
  17. ↑ Ani. Yurugu, 1994, p. 427, 434. ISBN 978-0-86543-248-2. 
  18. ↑ Molefi Kete Asante, "Afrocentricity, Race, and Reason", in Manning Marable, ed., Dispatches from the Ebony Tower: intellectuals confront the African American experience (New York, NY: Columbia University Press, 2000),, page=198. Accessed: July 4, 2011.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marimba_Ani&oldid=32566503»