Marine Girls
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Creació | 1980, Hatfield |
| Data de dissolució o abolició | 1983 |
| Activitat | |
| Activitat | 1980 – 1983 |
| Segell discogràfic | Cherry Red Cooking Vinyl |
| Gènere | Post-punk, indie pop, Twee pop i lo-fi |
| Format per | |
| Lloc web | cherryred.co.uk… |
   | |
Marine Girls va ser un grup de música anglès post-punk de la ciutat de Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra. El grup el van crear el 1980 dues amigues de l'escola de sisè grau: Tracey Thorn i Gina Hartman. Originalment, Thorn només tocava la guitarra i Hartman era la vocalista i percussionista principal. Thorn va vèncer la seva timidesa i va començar a cantar també quan el grup va iniciar la publicació de discos. Posteriorment se'ls va unir Jane Fox al baix i la seva germana petita, Alice Fox, a les veus conjuntes i la percussió.[1][2]
Trajectòria[modifica]
Contemporànies de l'activitat de grups com ara Young Marble Giants i The Raincoats, el grup va aplicar l'ètica de bricolatge de l'època per enregistrar un casset produït i auto-llançat anomenat A Day by the Sea. Aquesta edició conté cançons inèdites, com ara "Getting Away From it All", "Lorna", "Hour of Need" i '"Harbours".
Beach Party va ser el seu primer album editat, que va ser gravat en el cobert d'un jardí de la mà de Pat Bermingham i publicat a In-Phaze i reeditat per Dan Treacy, del grup Television Personalities, amb el seu segell Whaam! Registres.[3] A l'octubre de 1981, Thorn es va traslladar a Hull per anar a la universitat i Hartman va deixar la banda per continuar amb altres projectes musicals; per la seva banda les germanes Fox van entrar a l'escola d'art de Brighton. Malgrat tot el grup va continuar actuant i van llançar un segon àlbum, Lazy Ways, l'abril de 1983.[3] Es va classificar en el número 42 entre els "Àlbums de l'any" al NME.[4]
Marine Girls va enregistrar dues Peel Sessions. La primera, el 1982, conté cinc cançons: "Don't Come Back", "Love To Know", "He got the Girl", "Fever" i "A Place in the Sun". La segona, el 1983, conté quatre cançons; "Lazy Ways", "That Day", "Seascape" (no disponible amb Marine Girls, tot i que és una versió d'una cançó de Tracey Thorn del seu àlbum en solitari del 1982 A Distant. Shore) i una versió de "Love You More" de Buzzcocks.
A partir de 1982, Thorn es va concentrar en els seus estudis i la seva creixent relació personal i professional amb el seu company i estudiant també a Hull, Ben Watt, (que havia contribuït amb una fotografia per a la portada de l'àlbum Lazy Ways).[3] Van formar el seu propi projecte musical, Everything But The Girl, i el seu primer senzill va incloure una gravació de la cançó de Marine Girls, "On My Mind".
Marine Girls es va dissoldre formalment el 1983.[3] Jane i Alice Fox es van unir al guitarrista Lester Noel i al baterista Steven Galloway per a formar el grup Grab Grab the Haddock i van llançar dos senzills el 1984 i el 1985 abans de separar-se.[3] Tracey Thorn va continuar treballant amb Everything But The Girl fins a principis dels anys 2000.[3]
Als seus diaris Kurt Cobain va revelar que Beach Party era un dels seus 50 àlbums preferits.[5][6] Cherry Red va reeditar els albums de Marine Girls el 1997 en fomat CD.[2]
Discografia i contribucions[1][modifica]
Discografia[modifica]
| Aparició | Títol | Format | Posició UK Indie[7] |
|---|---|---|---|
| Desembre 1981 | "On My Mind"/"The Lure of the Rockpools" | Senzill | -- |
| Març 1982 | Beach Party | Àlbum | 29 |
| Febrer 1983 | "Don't Come Back"/"You Must Be Mad" | Senzill | 21 |
| Abril 1983 | Lazy Ways | Àlbum | 4 |
Contribucions[modifica]
- Rupert Preaching at a Picnic (1981) – Marine Girls hi contribueixen en la cançó "Hate the Girl".
- Pillows & Prayers (1982) – Inclou "Lazy Ways".
- Pillows & Prayers 2 (1984) – Inclou "A Place in the Sun".
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «https://www.discogs.com/artist/130829-Marine-Girls» (en anglès). Discogs. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Biografia de les Marine Girls» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Strong, 2003, p. 408.
- ↑ «NME 1983» (en anglès). NME. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Top 50 by Nirvana» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ VVAA, 2013, p. 152.
- ↑ Lazell, 1998, p. 141.
Bibliografia[modifica]
- Lazell, Barry. Indie Hits 1980–1989 (en anglès). Cherry Red Booke, 1998. ISBN 0-95172-069-4.
- Strong, Martin C. The Great Indie Discography (en anglès). Canongate, 2003. ISBN 1-84195-335-0.
- VVAA. Nirvana: The Complete Illustrated History (en anglès). Voyageur Press, 2013. ISBN 978-0-7603-4521-4.