Marta-Ingrid Rebón Rodríguez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarta-Ingrid Rebón Rodríguez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductora, crítica literària, fotògrafa, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): martarebon Modifica el valor a Wikidata

Marta-Ingrid Rebón Rodríguez (Barcelona, 8 de desembre de 1976) o simplement Marta Rebón és una escriptora, traductora i crítica literària catalana.

Es va llicenciar en humanitats i filologia eslava, amb un postgrau en traducció literària de la UPF i un màster en humanitats per la UOC. Col·labora habitualment amb mitjans de comunicació com El país i ha col·laborat, entre d'altres, amb Catalunya Ràdio, Letras Libres o Revista de Libros.[1] Ha traduït nombroses obres d'autors russos al castellà i al català, entre els quals destaquen Nikolai Gógol, Svetlana AleksiévitxVasili Grossman, Borís Pasternak, Liudmila Ulítskaia, Lev Tolstoi, Ievgueni Zamiatin, Iuri Oleixa, Vassili Aksiónov, Fiódor Dostoievski o Mikhaïl Bulgàkov. De l'anglès, ha traduït títols d'autors com Elif Batuman o Aravind Adiga.[2] Ha exercit l'ofici de traductora residint a diversos països, com ara Itàlia, Equador, Rússia, Marroc, Israel o Bèlgica, experiències de les quals es nodreix l'assaig En la ciudad líquida. La seva carrera com a fotògrafa la realitza en parella amb Ferran Mateo dins del duo Rebón-Mateo.[3][4] El 2017 va fer una estada a la Residència Faber.

Obres[modifica]

  • En la ciudad líquida, Caballo de Troya, 2017.
  • La ventana de Matisse en Los conjurados de Tánger, Sures, 2019.

Premis i reconeixements [cal citació][modifica]

  • 2009 - Premi La literatura rusa en España, per Vida y Destino de la Fundació Borís Ieltsin.
  • 2009 - Millor obra estrangera per Vida i destí, Premis Qwerty de BTV.
  • 2013 - Menció especial premi La literatura rusa en España per la traducció d'El fiel Ruslán de Gueorgui Vladímov

Referències[modifica]

  1. PAÍS, Ediciones EL «Artículos escritos por Marta Rebón | EL PAÍS» (en castellà). EL PAÍS.
  2. Chinchetru, David Flores «Un acto de responsabilidad que parece invisible» (en castellà). Noticias de Rusia | RBTH, 02-05-2011.
  3. «Rebón - Mateo» (en anglès). www.rebonmateo.org.. [Consulta: 18 gener 2017].
  4. «“Una buena traducción debe causar en el lector la impresión que el autor pretendía producir”. Entrevista a Marta Rebón» (en castellà). Letras Libres.

Enllaços externs[modifica]