Mary Edith Durham

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMary Edith Durham

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) anglais (en) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Sud-àfrica Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Golders Green Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBedford College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAntropologia, etnografia, il·lustració, fotografia documental, viatge, filologia balcànics, periodisme de guerra i escriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòloga, etnògrafa, il·lustradora, fotògrafa, viatgera, exploradora, escriptora, il·lustradora científica, pintora, corresponsal de guerra Modifica el valor a Wikidata
Activitat1892 Modifica el valor a Wikidata –  1900 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHans Friedrich Gadow Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Find a Grave: 101597898 Project Gutenberg: 8806 Modifica el valor a Wikidata

Mary Edith Durham (8 desembre del 1863 – 15 novembre del 1944) era una viatgera britànica, artista i escriptora que esdevingué famosa pels seus contes antropològics de vida a Albània a les primeries del segle xx.

Primers anys[modifica]

Durham era la major de nou xiquets; el seu pare, Arthur Edward Durham, era un cirurgià de Londres reconegut. Va estudiar a la Universitat de Bedford (1878–82), va continuar els seus estudis a l'Acadèmia Reial d'Arts per aprendre art. Va exposar àmpliament i va contribuir amb un nombre de detallats dibuixos d'amfibis i de rèptils de la Cambridge Natural History (publicat el 1899).[1]

Expedicions balcàniques[modifica]

Després de la mort del seu pare, Durham va agafar la responsabilitat d'atendre sa mare malalta diversos anys. Fou una experiència esgotadora; quan tingué 37 anys, el seu doctor li va recomanar que emprenguera unes vacances a l'estranger per recuperar-se. Va embarcar-se en un viatge per mar per la costa de Dalmàcia, viatjant de Trieste a Kotor i llavors per terra a Cetinje, la capital de Montenegro. Va donar-li un gust la vida dels Balcans meridionals que va conservar durant la resta de la seua vida.

Durham va viatjar extensament pels Balcans els següents vint anys, particularment a Albània, que llavors era una de les àrees més aïllades i subdesenvolupades d'Europa. Va treballar en una varietat d'organitzacions, pintant i escrivint, i recollit el folklore i l'art. La seua feina era d'importància antropològica genuïna; va contribuir sovint a la revista Man i esdevingué un membre de l'Institut Antropològic Reial. Les seues escriptures, tanmateix, eren per guanyar-se fama particular. Va escriure set llibres sobre temes balcànics, del qual Albània Alta (1909) és el més conegut. Encara es considera la guia preeminent dels costums i la societat de les terres altes del nord d'Albània.

Controvèrsia[modifica]

Després de la seva fase pro Sèrbia, Durham va identificar-se de prop amb la causa albanesa i va defensar la unitat i independència de les persones albaneses.

Es va guanyar una reputació com a persona difícil i excèntrica, i va ser molt crítica (i també criticada) per defensar un estat iugoslau; va donar suport a la incorporació de partits del Kosovo albanès a Iugoslàvia. Es va convertir cada vegada més en antisèrbia, denunciant el que va qualificar com a "bessons serbis" per no haver "creat una Iugoslàvia, però han realitzat el seu objectiu original de fer de la Gran Sèrbia.[2] ... Lluny de ser alliberades, la major part de les persones viuen sota un règim molt més sever que abans".

Punt de vista albanés[modifica]

Per la seua banda, però, els albanesos van tindre Durham en gran consideració. La van anomenar "Mbretëresha e Malësoreve" -la 'Reina dels Highlanders'. Va ser ben rebuda a les terres altes albaneses i va passar-hi sense molèsties malgrat ser una dona que viatjava sola. Es va beneficiar de la tradició albanesa d'assegurar la seguretat dels convidats, i d'un antic costum albanès, la tradició de les "verges jurades": dones que vestien roba d'home i eren considerades persones protegides. Quan va morir el 1944, va rebre elogis del seu rei exiliat Zogú I d'Albània, que va escriure: "Ella ens va donar el cor i va guanyar l'oïda dels nostres muntanyencs". Encara es considera una heroïna nacional; el 2004, el president d'Albània, Alfred Moisiu, la va qualificar com "una de les personalitats més destacades del món albanès durant el segle xx.[3]

Col·leccions[modifica]

Molta de la feina de Durham va ser donada a col·leccions acadèmiques després de la seva mort. Els seus papers són conservats per l'Institut Antropològic Reial, a Londres, els seus diaris són al Museu Bankfield, a Halifax, juntament amb les seves col·leccions de joies i vestits balcànics donats el 1935. Altres regals d'artefactes balcànics van ser donats al Museu Britànic el 1914, al Museu de Pitt Rivers, a Oxford i al Museu Horniman, a Londres.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Harry Hodgkinson. «Durham, (Mary) Edith (1863–1944)». Oxford Dictionary of National Biography,. Oxford University Press, 2004. [Consulta: 9 abril 2014].
  2. ↑ Thomas Cushman; Stjepan Mestrovic This Time We Knew: Western Responses to Genocide in Bosnia. NYU Press, 1 octubre 1996, p. 248. ISBN 978-0-8147-7224-9 [Consulta: 30 agost 2013]. «...Durham turned increasingly anti-Serbian...» 
  3. ↑ Presidenti i Republikës së Shqiperisë Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. at www.president.al
  4. ↑ «Miss Mary Edith Durham (Biographical details)». The British Museum. [Consulta: 9 abril 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Through the Lands of the Serb (1904)
  • The burden of the Balkans Arxivat 2019-12-28 a Wayback Machine. (1905)
  • High Albania (1909)
  • The struggle for Scutari (1914)
  • Twenty Years of Balkan Tangle (1920)
  • The Sarajevo Crime (1925)
  • Some Tribal Origins, Laws and Customs of the Balkans (1928)
  • Albania and the Albanians: selected articles and letters, 1903-1944, ed. by Bejtullah Destani (I.B. Tauris, 2001)
  • The Blaze in the Balkans; selected writings, 1903-1941 edited by Robert Elsie and Bejtullah D Destani (I.B. Tauris, 2014)

Bibliografia addicional[modifica]

  • Mary Edith Durham (2016). Nella Terra del Passato Vivente. La scoperta dell'Albania nell'Europa del primo Novecento. Introduzione, traduzione, note e appendice di Olimpia Gargano. Lecce: Besa. 2016.
  • Elizabeth Gowing (2013). Edith and I; on the trail of an Edwardian traveller in Kosovo. Elbow Publishing.
  • Kastriot Frashëri (2004). Edith Durham : një zonjë e madhe për Shqipërinë. Geer.
  • Laura Emily Start (1939). The Durham Collection of Garments and Embroideries from Albania and Jugoslavia. Halifax Corporation.
  • Gill Trethowan (1996). Queen of the Mountains: The Balkan Adventures of Edith Durham. British Council.
  • Christian Medawar. Mary Edith Durham and the Balkans, 1900-1914. McGill University, 1995. 
  • John Hodgson. «Edith Durham, traveller and publicist». A: John B. Allcock, Antonia Young. Black Lambs & Grey Falcons: Women Travellers in the Balkans. Berghahn Books, 2000, p. 9–31. ISBN 9781571817440. 
  • Marcus Tanner (2014) Albania's Mountain Queen I B Taurus, ISBN 9781780768199.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mary_Edith_Durham&oldid=32967561»