Conjunt d'edificis compost per un de principal i diversos auxiliars, amb una bassa propera. Consta de dos masos: el Mas de Dalt (sovint anomenat Mas Roger, com si aquest nom només es referís a aquest mas i no de tota la finca) i el Mas de Baix, a menys de 200 metres en línia recta l'un de l'altre. L'edifici principal, el Mas de Dalt, conté l'habitatge i una capella dedicada a Sant Miquel. El cos bàsic té planta baixa, amb dues portes, un pis, amb diverses finestres, i golfes, amb una sèrie d'arcades. La capella, perpendicular al cos principal, és de planta i dos pisos amb un campanar d'espadanya. El conjunt és generosament decorat amb ceràmiques i la resta pintadeta de blanc. El grup d'edificis es presenta mínimament urbanitzat, amb voreres i fanals.[1]
El mas Roger es troba ja documentat el 1451, en una anotació al llibre de Corts del batlle de la baronia de Cabassers del 13 de febrer d'aquell any.[2] Explotava amplies superfícies. Entre els anys 20 i els 30 del segle xx, fou modificat, renovat i engrandit, conferint-li el seu aspecte actual. La capella fou particularment modificada, per l'addició dels dos pisos superiors.[1]
Del 1977 fins a mitjans de la dècada de 1980 algunes dependències del Mas de Dalt allotjaren una comuna, sota el patrocini de Josep Vidal i Llecha, alguns membres de la qual procedien de la comuna francesa Comunitat de l'Arca, fundada per Lanza del Vasto. Aquesta comuna no tenia res a veure amb l'establerta al veí Mas de Baix, dintre de la mateixa finca. Durant aquesta època, els dies 10 i 11 de març de 1979, el mas fou l'escenari d'una trobada d'objectors de consciència i d'insubmisos al servei militar, amb l'assistència de Pepe Beúnza.[3]
↑ 1,01,1«Mas del Roger». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2018].
↑Miró i Cubells, Josep Ramon; Prats i Ferré, Carles. La història falsificada: del Mas Roger a l'imaginari popular. Anàlisi crítica de la Breu història de la Mare de Déu de la Foia de Miquel Vidal i Llecha (1968), 2021, p. 43, nota 1. ISBN 9798453053490.
↑Canela, Anna «Cartes des del Mas de Baix». La Corbella. Revista d'estudis llibertaris del Camp de Tarragona, 2021, núm. 6, pàg. 15-16.
.jpg)
