Matalàs de salvament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Matalàs de salvament
Matalàs de salvament

El matalàs de salvament o matalàs de salt és un coixí inflat d'aire que es col·loca al peu d'un edifici o estructura per a amortir la caiguda de les persones que hi han quedat atrapades i que han de saltar des d'una certa alçada.[1]

Substitut de la lona de salvament, que subjectada per un grup de bombers per recollir una persona a punt de saltar d'un edifici en flames, tenia escassa fiabilitat i amb risc per als propis bombers, el matalàs de salvament és lleuger i fàcil de manipular per dues persones, s'infla amb una botella d'aire comprimit en 30 segons,[2] o amb ventiladors.[3]

Segons el model, l'alçada màxima de salt és de 16, 25 o 60 metres.[4]

Es fabriquen en material resistent a la flama, a prova d'esquinçament i a prova de putrefacció.[5]

Referències[modifica]

  1. Diccionari de bombers. Barcelona: Termcat. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6. 
  2. «El matalàs de salvament SP 10, inflabilitat resitent». Fahrenheit 451. Núm. 19, febrer 2006, pàg. 16.
  3. «Coixí de rescat d'aire» (en anglès). Departament de bombers de Pasadena.
  4. «Coixins de salt de rescat inflables» (en anglès). I. C. Brindle.
  5. «Coixí de salt» (en anglès). Rosenbauer.